La reconciliació final entre la UEFA i el Reial Madrid s'acosta: la demanda de 4.500 milions per la Superlliga, a punt de ser retirada

El Reial Madrid i la UEFA conviuen en una història de desamor i enemistat que ja fa més de cinc anys que s'estén. La creació de la Superlliga el 2021 va destruir tots els ponts existents entre Florentino Pérez i Aleksander Ceferin, que fins fa ben poc s'han vist obligats a antagonitzar-se mútuament pel bé de les seves institucions. Aquesta fricció va portar el club blanc a presentar una demanda de 4.500 milions d'euros contra la institució europea per danys i perjudicis, un moviment que, després d'arribar a un preacord per enterrar l'aixa de guerra al febrer, va quedar congelat; però no tancat. La demanda segueix activa, però està a punt de ser retirada: la reconciliació final s'acosta.

Converses positives

I és que, segons ha pogut saber Culemanía, durant aquest estiu s'han produït avenços positius en les negociacions per acabar, d'una vegada per totes, les males relacions del Reial Madrid i la UEFA per la Superlliga. Des que es va arribar a un principi d'acord al febrer, A22 (empresa fundadora de la Superlliga), entitat blanca i UEFA han treballat conjuntament per arribar a un consens que satisfaci totes les parts i, així, procedir a la retirada de la demanda.

Encara no s'ha arribat a cap pacte definitiu, però les converses han estat optimistes i tot apunta que es podrà arribar a un final amistós sense necessitat d'anar als tribunals. Aquesta conclusió representaria un gran alleujament per a tots els interessats, ja que la demanda no és precisament insignificant: són 4.500 milions d'euros els que reclama el Reial Madrid.

L'esclat de la guerra

La denúncia va ser presentada al desembre i el seu pes institucional, econòmic i polític és immens. Per entendre la seva importància ens hem de remuntar al 2021, quan A22 i 12 clubs europeus van anunciar la creació de la Superlliga.

La reacció a la notícia va ser immediata, ferotge i política. Governs, federacions i aficionats van tombar el projecte en només 72 hores, derivant en la fugida de més del 70% dels clubs fundadors. Però la Superlliga no va morir, va mutar. A partir del 2022, amb A22 Sports al capdavant, el relat va canviar: menys clubs tancats, més piràmide oberta i més discurs de sostenibilitat econòmica.

L'anomenada Lliga Unify va reaparèixer amb formats ampliats —fins a 96 equips— i una plataforma pròpia de retransmissió, intentant seduir una indústria que ja havia girat l'esquena. Mentrestant, els tribunals començaven a inclinar el camp: el 2023, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va dictaminar que UEFA i FIFA abusaven de la seva posició dominant, obrint una esquerda jurídica clau que més tard va aprofitar el Reial Madrid.

La demanda del Reial Madrid

I és que el projecte, convertit en símbol més que en competició real, va acabar derivant en una gran guerra legal. Al desembre del 2025, el Reial Madrid, resistint en solitari, va transformar el fracàs de la Superlliga en una ofensiva judicial: va presentar aquesta demanda de 4.500 milions contra la UEFA per actuar com un monopoli, demanant danys i perjudicis.

Mesos després, Reial Madrid i UEFA van oficialitzar l'entrada a una nova etapa de cordialitat i comprensió, explicant al món que havien arribat a un principi d'acord per fer les paus i paralitzar la demanda de 4.500 milions imposada pel club blanc. Ara, amb la reclamació encara activa, el final s'acosta: la reconciliació definitiva podria arribar abans del 2027. Veurem com avancen les converses i si, d'una vegada per totes, la Superlliga passa a millor vida.