La bretxa patrimonial entre el Barça i el Reial Madrid es duplica en 15 anys: de 320 a 777 milions

La situació financera del FC Barcelona es concep dividida per un succés rellevant que ha condicionat la història recent del club blaugrana. La pandèmia de la Covid-19 va acabar de dinamitar el delicat equilibri en la balança d'ingressos i despeses el 2020. La minva en la facturació va disparar el percentatge de la massa salarial, desorbitada, fins al 98% de la recaptació operativa. El patrimoni net es va desplomar i mai va tornar a ser el mateix.

La junta directiva presidida per Joan Laporta va imputar 481 milions de pèrdues en el tancament de l'exercici 2020-21, de manera que els recursos propis van tocar fons fins als -451 milions. L'entitat catalana ha revertit el desajust entre els ingressos i les despeses, però encara lluita per remuntar la seva situació patrimonial, de -153 milions a 30 de juny de 2025. Mentrestant, el Reial Madrid ha crescut pràcticament sense pausa al llarg del segle XXI i ha duplicat la bretxa respecte a l'etern rival dels 320 milions als 777.

Rècord d'ingressos

La veritat és que encara falten les dades del tancament de comptes del Barça, que superarà els 1.100 milions d'ingressos per primera vegada en la seva història. Amb això, només va pressupostar quatre milions de benefici. El pagament de 117,8 milions en interessos financers durant la temporada 2025-26 pel crèdit de Goldman Sachs i el de l'Espai Barça minimitzarà el resultat net, tot i que la facturació total ha superat la previsió en 21 milions. Per tant, Laporta amb prou feines podrà reduir la posició patrimonial negativa per ara.

Un altre gall cantarà amb la finalització de les obres del Spotify Camp Nou, pilar del creixement financer de l'entitat juntament amb la pota de màrqueting. L'estadi de Les Corts hauria de superar els 400 milions d'euros en recaptació anual a partir de la temporada 2028-29.

El Spotify Camp Nou, la clau

La primera campanya amb el recinte a velocitat de creuer després de les obres marcarà el punt d'inflexió que permetrà eixugar el patrimoni net negatiu progressivament. "La part fonamental serà l'estadi. Quan anem a la velocitat dels 400 milions d'ingressos, t'arreglarà el deute. En el moment que tinguis un benefici ordinari del club, vas restant el deute. Aquesta és la base de tot això", va explicar el vicepresident econòmic, Ferran Olivé, en una entrevista amb Culemanía.

En aquest lustre de Laporta al capdavant del club, el Barça només ha fregat el patrimoni net positiu consecutivament en l'exercici 2022-23, després de la cessió del 25% dels drets televisius per 25 anys a Sixth Street per 667 milions d'euros. No hi havia cap altra manera de compensar una llosa de 1.165 milions de despesa que no fos imputar la cessió de patrimoni per inflar els ingressos fins als 1.259 milions, i els beneficis, a 304 milions. El patrimoni net negatiu de -353 milions, imputat en el curs 22-23, havia quedat reduït a tan sols -2 milions.

La palanca de Barça Studios

En consonància, la diferència amb el Reial Madrid, que havia tocat el sostre dels 985 milions en el tram 20-21, també va retrocedir dels 899 milions als 560. No obstant això, l'altra palanca, la venda del 49% de Barça Studios, va descarrilar a les primeres de canvi. La valoració inicial de 408 milions atorgada pel club a la filial d'actius digitals es va desplomar en tres anys fins als 178 milions, un cop absorbida per Barça Produccions. Els impagaments dels inversors i els problemes amb l'accionariat van impedir que el negoci arranqués.

L'auditor Grant Thornton va recomanar depreciar primer la porció venuda de la societat Bridgeburg Invest en 141 milions per la quantitat no ingressada en el tancament de comptes 2023-24, i després, les accions encara en possessió del club. Després de l'oposició de la junta directiva a aplicar aquesta última mesura, van trencar amb la firma auditora.

Contrastos

La plana major va imputar unes pèrdues de 91 milions i uns recursos propis de -94 milions. Crowe Global, el nou revisor de la comptabilitat, va instar a corregir les pèrdues amb el deteriorament que havia quedat pendent i va eixamplar el forat a un patrimoni net negatiu de -135 milions. Després d'aplicar una última depreciació fruit de l'absorció de Bridgeburg per part de Barça Produccions en l'exercici 2024-25, els fons propis van retrocedir encara més fins als -153 milions.

A l'altre costat de la balança, el Reial Madrid ja partia amb una dècada d'avantatge. Des que l'any 2000 anotés un patrimoni net de 30 milions, els recursos de la institució blanca han crescut de manera gairebé ininterrompuda fins a l'actualitat. Si el Barça va aconseguir tornar als números verds amb 12 milions de fons propis el 2013, al Santiago Bernabéu ja acumulaven un patrimoni de 312 milions.

El miracle de la pandèmia

La corba ascendent va continuar exercici rere exercici, gràcies a la política de beneficis recurrents, el creixement sostingut dels ingressos i l'absència de pèrdues extraordinàries. No obstant això, el 2020, va tenir lloc una pandèmia impredictible que va aturar durant mesos la temporada 2019-20. El món del futbol va frenar en sec la seva activitat pel bé major de la salut, i els ingressos dels clubs professionals van caure en picat.

En un esforç titànic de contenció de la despesa, el Reial Madrid va aconseguir tancar les campanyes 19-20 i 20-21 amb beneficis de 320.000 i 874.000 euros, respectivament. El patrimoni net amb prou feines va augmentar en un milió dels 533 als 534 en dos anys, però l'enfonsament del Barça i les seves pèrdues astronòmiques de 481 milions van disparar igualment la bretxa patrimonial: diferència de 985 milions el 2021.

Un pas per davant

A Concha Espina es van avançar a l'etern rival amb les obres del Santiago Bernabéu, i van aprofitar el període de partits sense públic per les restriccions sanitàries per avançar en la construcció de la nova coberta i la nova gespa. Mentre el Barça ha progressat en la seva recuperació econòmica fins a entrar en una etapa de creixement, el Reial Madrid ha anat cada any un pas per davant, impulsat pel seu estadi.

Al juny de 2026, el patrimoni net del Reial Madrid toca el sostre dels 624 milions després d'imputar el rècord de 1.221 milions d'ingressos. A la capital catalana superaran 1.100 milions, a falta d'auditar els comptes, però els fons propis negatius es mantindran al voltant dels -153 milions. El FC Barcelona encara manté un marge de benefici escàs, amb l'estadi a mig gas, sense tercera graderia ni els dos anells de seients Vip que catapultaran els ingressos cap als 400 milions el 2029. Per ara, la bretxa patrimonial seguirà per sobre dels 700 milions.

Comparativa de patrimoni net (2011-2026)