Laporta guia el Barça als 1.100 milions d’ingressos i es queda a 120 del Reial Madrid amb l’Spotify Camp Nou a mitges

Ha acabat el Mundial --amb la gloriosa victòria d’Espanya-- i, a poc a poc, tot torna a la normalitat a Can Barça. Deco va tancar el fitxatge d’Adeyemi, presentat la setmana passada, després de la Copa del Món; el primer equip ha viatjat a Birmingham per començar l’stage de pretemporada a les ordres de Hansi Flick; i la junta directiva del Barça es prepara per a una de les reunions més importants aquest dimecres a mig matí. Joan Laporta no hi serà present, perquè acaba de ser operat d’una arítmia, però possiblement es connectarà per seguir la junta de forma telemàtica. La presidirà i dirigirà Rafa Yuste amb l’ajuda del secretari, Josep Cubells.

És una junta directiva de vital importància perquè hi ha molts temes cabdals damunt la taula. La majoria, de caràcter econòmic. Els membres de la directiva rebran la informació relativa als préstecs que està negociant el club i que suposaran una ampliació del deute. D’una banda, l’emissió de bons ja executada per 210 milions d’euros, que ha suposat un primer ingrés de 105 milions ara, al juliol, i en suposarà un altre per idèntic import al novembre. De l’altra, els 300 milions per a l’ampliació del crèdit de l’Espai Barça. El deute brut, que ja estava oficialment xifrat en uns 2.500 milions, s’enfilarà per sobre dels 3.000 milions d’euros.

Més deute Vs rècord d’ingressos

Com a contrapartida, Laporta anunciarà el major rècord d’ingressos ordinaris en la història del club. Encara que ja es va aconseguir el màxim històric l’any passat (994M), quedant molt a prop del que va aconseguir Josep Maria Bartomeu l’any abans de la pandèmia (990M), el president es prepara per donar una notícia molt grossa aquest any: els 1.100 milions d’euros seran una realitat, segons ha pogut saber Culemanía. Se superaran, per tant, els 1.075 milions pressupostats a l’octubre de l’any passat.

La xifra exacta l’anunciarà el club als canals oficials. S’espera que sigui aquest mateix dimecres, però també podria endarrerir-se alguns dies, fins i tot setmanes. En els darrers anys, aquest tipus de notícies s’han donat al setembre, encara que històricament solia fer-se a finals de juliol. Així ho ha fet el Reial Madrid de Florentino Pérez, que també ha batut el seu propi rècord de facturació: 1.221 milions d’euros.

A 120 milions del Reial Madrid

Si és així, el Barça estaria uns 120 milions d’euros per darrere del Reial Madrid. Una diferència aparentment important, però que queda reduïda a no res si es té en compte que Laporta ha assolit aquests 1.100 milions amb l’Spotify Camp Nou, com es diria vulgarment, en calçotets. La reforma de l’estadi blaugrana encara està a mitges, lluny de ser una realitat. Va acabar la temporada amb 62.000 espectadors quan l’objectiu final és arribar als 105.000 seients, cosa que pot multiplicar de manera abundant la facturació del club gràcies al coliseu culer.

Els resultats del tancament de l’exercici econòmic 2025-26 s’esperen com aigua de maig perquè, també, han de confirmar la tendència positiva del club: almenys, quatre milions d’euros de beneficis després d’impostos. Així estava previst als pressupostos de principi de curs. El Barça creix en ingressos d’estadi, creix en ingressos per venda de samarretes, creix en altres ingressos derivats de màrqueting o patrocinadors i creix també amb la venda dels anomenats PSL o seients Vip. L’única línia que, com passa amb el Madrid, es manté més o menys estable, és la dels drets televisius.

Els dos grans pilars de Laporta

El Barça del futur es forja sota dues línies mestres que lidera el president Laporta. Una estructura esportiva molt forta, amb Deco als despatxos i Hansi Flick a la banqueta per liderar un equip que té com a principal objectiu tornar a guanyar la Champions. No oblidem que Laporta és l’únic president en la història del Barça que ha aconseguit l’orelluda en dues ocasions (2006 i 2009), encara que en ambdós casos va ser durant el seu anterior mandat.

El segon pilar del Barça de Laporta, que ha trigat molt més a arribar, és fer del Camp Nou un coliseu romà admirat arreu del món, convertit en font inesgotable d’ingressos. Amb un equip competitiu i capaç d’oferir espectacle, l’estadi estarà sempre ple. Si el president i la seva junta directiva aconsegueixen portar a bon port aquesta gestió, el Barça seguirà creixent i tindrà possibilitats de retornar un deute que avui dia sembla terrorífic. Aquests 3.000 milions d’euros, sense comptar interessos, s’hauran de retornar al llarg dels pròxims 30 anys.

Assignatures pendents

Els nous bons (210M) i l’ampliació del crèdit de l’Espai Barça (300M) són vistos com a mals necessaris perquè el Barça segueixi creixent mentre acaba l’ambiciosa reforma d’un estadi que aspira a la final del Mundial 2030. Comporten més deute que, a la llarga, hauria d’ajudar a eixugar la situació de pèrdues acumulades del club. El Barça segueix amb un patrimoni net negatiu, xifrat en -153 milions d’euros, que ha de revertir. El Reial Madrid, en aquest sentit, també va per davant: 8,7 milions de deute (net) i 624,4 milions de patrimoni net (positiu).