La cursa per la successió de Laporta alimenta recels a la junta directiva del Barça: quatre aspirants
L'actual president blaugrana té cinc anys per davant i no pot seguir en el càrrec més enllà de 2031 a menys que es produeixi algun tipus de modificació estatutària
Notícies relacionades
- Junta directiva del Barça ajornada: Laporta posarà data a l'assemblea extraordinària dimecres i marxarà a Birmingham divendres
- El Barça només ha retornat cinc milions a Goldman Sachs del crèdit de l'Espai Barça
- L'assemblea extraordinària que ha de validar el crèdit de l'Espai Barça i el préstec per fitxatges: a principi de temporada i en dia de partit
Joan Laporta va guanyar per golejada Víctor Font a les eleccions a la presidència del FC Barcelona celebrades el passat 15 de març. Si no passa res estrany --cosa que mai es pot descartar, en un club ciclotímic com és el Barça--, l'advocat seguirà en el càrrec fins a 2031. Enllaçarà 10 anys consecutius al capdavant del club --des de març de 2021-- i sumarà, afegint la seva etapa anterior, un total de 17 anys al capdavant de la institució esportiva més emblemàtica de Catalunya i d'una de les més importants de tot el món.
A dia d'avui, amb els Estatuts del club a la mà, el sostre de Laporta està clar. No pot continuar en el càrrec més enllà de 2031. Però si bé el Barça és un club tan mogut en què no és gens fàcil garantir que un president acabi el seu mandat --Núñez, Gaspart, Rosell i Bartomeu van acabar les seves respectives etapes mitjançant dimissió, sense acabar el mandat que els corresponia--, també és capaç de donar una sorpresa en forma de reforma estatutària. Laporta té cinc anys per davant i podria modificar els Estatuts del club ja sigui per aspirar a perpetuar-se en el càrrec o per, per primera vegada a la història, introduir càrrecs directius remunerats.
Reforma estatutària?
De moment, tots aquests són escenaris hipotètics, igual que el de la tan manida conversió en Societat Anònima Esportiva. No estan oficialment sobre la taula, com tampoc s'espera, ni de bon tros, la dimissió d'un dels presidents més resilients de la història del club. Si finalment res d'això passa i tot segueix el seu curs natural, el 2031 s'obrirà una nova cursa de successió al tron.
Joan Laporta celebra la victòria a les eleccions del Barça juntament amb Elena Fort, Xavi Puig i la resta de directius electes EFE
Si no hi ha dimissió ni modificació estatutària que li permeti presentar-se de nou, Laporta marxarà el 2031 i sorgiran nombrosos aspirants a succeir-lo. A dia d'avui, quatre noms ressonen per sobre de la resta a la seva actual junta directiva. De fet, s'han generat certs recels des que, després de la seva presidència interina, Rafa Yuste va proclamar que li agradaria ser l'hereu de Laporta en el càrrec.
Rafa Yuste, primer aspirant
Yuste, actual vicepresident primer del club, és un dels aspirants. Qualsevol diria, després de sentir-lo proclamar candidatura amb cinc anys d'antelació, l'1 de juliol passat, que és el candidat número u. El dofí del president. Tanmateix, hi ha altres tres alternatives que abans de la proclama de Yuste sonaven, totes sense excepció, amb més força que la seva.
El president interí del Barça, Rafa Yuste, a la reunió del Senat FCB
Els altres tres aspirants no ho han proclamat de forma oficial, com Yuste. De fet, hi ha almenys un d'ells que, probablement, negarà aquest interès i es descartarà de la terna abans d'arribar a ser una opció real. Però per la seva vinculació històrica al Barça i la seva condició, no només d'exjugador, sinó de llegenda culer, és perfectament un ferm aspirant.
Enric Masip, una llegenda
Parlem d'Enric Masip, qui, repetim, mai ha dit públicament que anheli la presidència blaugrana. Simplement compleix alguns dels requisits a tenir en compte i és, per descomptat, una persona de màxima confiança per al president Laporta. No sorprendria que pogués acabar sent el seu escollit, encara que a dia d'avui és un executiu del club, amb càrrec remunerat, i no forma part de la junta directiva.
Enric Masip diposita el seu vot a les eleccions del Barça juntament amb Joan Laporta REDES
Tampoc ha proclamat públicament el seu desig de presidir el Barça un altre perfil que guarda certes similituds amb Masip, però que compleix amb el requisit de ser directiu: Joan Soler. El que no compleix és el d'haver estat una llegenda del club, però això mai ha passat a la història del Barça excepte als orígens, quan Gamper podia ser jugador i president. Les coses han canviat.
Joan Soler, directiu de confiança
Soler ha guanyat pes a la junta directiva i, com Masip, forma part de la comissió esportiva del Barça que també componen Deco, Bojan i els mateixos Yuste i Laporta. Són conegudes algunes discrepàncies entre Soler i Yuste, tot i que tampoc han tingut mai un enfrontament públic. Soler, que va ser president del Vilafranca amb èxit similar al pas de Joan Olivé pel Reus, manté una bona relació d'amistat amb Masip. Per això, no es pot descartar que tots dos acabessin conformant un mateix equip en el futur.
Joan Soler a l'acte de presa de possessió del president del Barça FCB
Finalment, encara que no menys important, destaca una figura que sí ha arribat a proclamar un sincer desig de fer història a la presidència del Barça. I és que, si sortís guanyadora en unes eleccions, Elena Fort podria ser la primera presidenta de la història del FC Barcelona.
Elena Fort, la primera presidenta?
Fort és una altra persona de la màxima confiança per a Laporta. Possiblement sigui, juntament amb el també advocat Josep Cubells, la persona en qui més confia Laporta per a la gestió d'assumptes administratius, burocràtics o mera resolució de problemes. Ells dos i el tresorer Ferran Olivé són figures indispensables a la junta directiva de Laporta, sense oblidar la figura de la seva secretària personal, cap del gabinet de presidència i amiga, Manana Giorgadze, que és tremendament fidel al president i, probablement, estarà al marge de la propera contesa electoral si Laporta s'acomiada.
Joan Laporta celebra la victòria a les eleccions del Barça juntament amb Elena Fort, Xavi Puig i la resta de directius electes EFE
La junta directiva del Barça es reuneix de forma ordinària aquest dimecres per prendre decisions importants. És urgent la convocatòria d'una assemblea extraordinària de socis compromissaris, prevista per a finals d'agost o principis de setembre. Se celebrarà, probablement, en dia de partit i servirà perquè es voti una ampliació de 300 milions d'euros sobre el crèdit de l'Espai Barça amb Goldman Sachs i perquè s'aprovi l'emissió de bons per valor de 210 milions d'euros per a fitxatges i tresoreria (105 al juliol, ja emesos, i 105 al novembre).
Recels a la junta
Els directius es veuran les cares aquest 29 de juliol amb molts punts interessants sobre la taula, i amb cinc nous membres de la junta directiva que també hauran de ser ratificats per l'assemblea. No seria estrany que algú comenti aquestes paraules de Yuste, postulant-se a la futura presidència, que tants recels han generat entre els membres de la directiva. Especialment, entre els altres aspirants.
