40 socis del Barça sancionats per revenda d'abonaments segueixen en peu de guerra: recurs al Constitucional després de set anys de litigi

La guerra continua. A finals de maig, el Tribunal Suprem va dictar sentència a favor del FC Barcelona en un cas impulsat per 450 socis que demanaven recuperar els seus abonaments del Camp Nou després de ser sancionats per revenda d'entrades. El litigi, que forma part d'un procés que acumula ja set anys als tribunals, semblava arribar al seu final; però res més lluny de la realitat. Ara, 40 dels afectats han presentat un recurs al Tribunal Constitucional: volen recuperar els seus abonaments i exigeixen una indemnització.

Desestimació del recurs

El gerro d'aigua freda va arribar el 20 de juny de 2026. Aquell dia, el Suprem va confirmar la desestimació d'un recurs imposat pels 450 socis demandants, que aspirava a revocar les sancions imposades i capgirar el que havia dictat el Jutjat de Barcelona i Audiència Provincial. No va ser així, però els demandants no es rendeixen.

Segons ha pogut saber Culemanía de fonts judicials, un grup reduït de 40 socis ha decidit presentar un últim recurs al Tribunal Constitucional, en considerar que el FC Barcelona va vulnerar el dret de defensa dels demandants, emparat a l'Article 24 de la Constitució Espanyola. Encara no hi ha hagut resposta, però per entendre la gravetat i trajectòria de l'assumpte cal que ens remuntem a 2018. Concretament al diumenge 6 de maig.

Sancions a 2.823 socis

Amb Ernesto Valverde al capdavant, el Barça va rebre el Reial Madrid al Camp Nou en el que va ser el darrer clàssic de la temporada 2017-18. A la gespa, ambdós equips van empatar a dos, però el rellevant d'aquella jornada no es va gestar fins mesos més tard.

Al juliol, el FC Barcelona va comunicar a 2.823 socis blaugranes que els seus abonaments quedaven automàticament inhabilitats, imposant sancions de fins a 18 mesos. Per què? Els serveis de seguretat van descobrir que determinades entrades en paper aparentment normals contenien codis QR que en realitat pertanyien a abonaments de socis, quelcom completament prohibit als Estatuts. No obstant això, mitjançant un sistema de senyals lluminoses i acústiques per identificar quin tipus de QR s'estava revisant, el Barça va acabar detectant els fraus.

Set anys de litigi

De totes maneres, després de conèixer la sanció, gairebé 1.000 afectats van presentar un recurs al FC Barcelona, al·legant que no hi havia proves que s'hagués comès una infracció. Pocs dies després, el club va denegar la queixa. En veure la resposta, no els va quedar altra opció que avançar per la via judicial. D'aquests 1.000 abonats, 450 d'ells es van sumar a la iniciativa legal. No obstant això, la demanda va ser desestimada pel Jutjat de Barcelona i l'Audiència Provincial, que van elevar l'assumpte al Tribunal Suprem.

I aquí s'havia quedat l'assumpte fins aquest maig, quan el Suprem va donar la raó, una vegada més, al FC Barcelona. Per al tribunal suprem, la majoria de proves d'infracció estatutària que va aportar el club blaugrana són vàlides.

El Suprem dicta sentència

En concret, l'ens blaugrana va avisar de la violació de tres articles dels Estatuts: el 74.c, el 10.4 i el 69.3. Aquests escrits prohibeixen la "cessió onerosa de títols d'accés quan intervenen xarxes organitzades, internet o altres mitjans d'àmplia difusió" i estableixen que qui cedeix l'abonament respon també per les infraccions comeses per qui el rep. Aquest darrer concepte va ser clau per a la resolució.

Els socis van al·legar que no hi havia proves de la participació d'una xarxa organitzada, que la cessió onerosa dels seients no estava acreditada i que, en general, no hi havia prou evidències d'infracció. No obstant això, el Suprem va considerar com a proves vàlides els informes de seguretat del club, les entrades manipulades intervingudes i l'absència de denúncies de robatori o pèrdues.

L'excepció particular de tres socis

Tot i així, 40 dels 450 socis demandants han recorregut al Tribunal Constitucional. Amb quin argument? Aquí és quan el cas es complica. I és que tres abonats dels 450 sí que van guanyar el litigi, recuperant la seva condició de soci i rebent una indemnització. Per què? Molt simple. El 2018, quan la directiva de Josep Maria Bartomeu va notificar la sanció, els socis A.T.G., M.T.S. i A.T.S. van sol·licitar la còpia del seu expedient d'abonat al FC Barcelona. El club no els la va facilitar.

Quan els tres afectats van argumentar aquest raonament als tribunals, el Suprem va demanar al club els seus registres personals de la Comissió de Disciplina del club. El Barça va acreditar que, efectivament, els socis van sol·licitar les còpies i aquestes van ser denegades.

Última oportunitat

Per al Suprem, el fet de denegar la cessió dels expedients constitueix la vulneració del dret de defensa dels socis, que, com s'ha esmentat prèviament, figura a l'Article 24 de la Constitució Espanyola. Aquest dret garanteix que qualsevol persona física o jurídica pugui "defensar-se de les acusacions en contra seva, accedir a un advocat, aportar proves i no patir indefensió en un tribunal". D'aquesta manera, la vulneració d'aquest dret passa per sobre de la infracció estatutària.

I aquest mateix argument és el que els 40 últims abonats volen utilitzar per capgirar el cas. Per a ells, tant és si van sol·licitar o no el seu expedient, ja que, encara que ho haguessin fet, el FC Barcelona no els hauria cedit cap còpia. Per això, consideren que també se'ls ha vulnerat el dret de defensa. El recurs ja està presentat al Tribunal Constitucional i, evidentment, encara no hi ha resolució.