El 'cas Griezmann' inspira l'Atlètic per impedir el fitxatge de Julián Álvarez pel Barça: demanda a la vista
Les negociacions pel traspàs del davanter francès al FC Barcelona van establir un precedent que, ara, pren molta importància amb el possible traspàs del '9' argentí
Notícies relacionades
- L'Atlètic es posa dur amb Julián Álvarez: obre la porta de l'Arsenal i tanca la del Barça
- Julián Álvarez fa el pas endavant que esperava Laporta: demana públicament sortir de l'Atlético de Madrid per complir el seu somni
- Barça i Atlètic de Madrid, en guerra pel fitxatge d’un lateral esquerre (i no és Grimaldo)
El FC Barcelona i l'Atlètic de Madrid donen inici a una nova batalla. Joan Laporta vol endur-se Julián Álvarez i Enrique Cerezo, que no cedeix, obstaculitzarà les negociacions al màxim que pugui. Des del seu punt de vista, el contracte que vincula La Aranya al club matalasser fins al 2030 impedeix qualsevol tipus d'aproximació del Barça amb el jugador, i, de fet, l'Atlètic presentarà una demanda a la FIFA. Aquesta possibilitat pot semblar una novetat, però la realitat és que existeix un precedent molt obvi: el cas Griezmann.
"La nostra responsabilitat és defensar els interessos de l'Atlètic de Madrid i per això presentarem una denúncia davant de FIFA contra el Barcelona per negociar amb un jugador amb contracte en vigor durant el període protegit", explica Miguel Ángel Gil Marín, conseller delegat del club matalasser, en una entrevista amb EFE. El cas és gairebé un calco del que va passar amb el fitxatge d'Antoine Griezmann.
Julián Álvarez, en una campanya amb Adidas i la selecció de l'Argentina REDES
Griezmann sent el precedent
El succés va esclatar al desembre de 2017, quan El Principito encara era futbolista de l'Atlètic de Madrid. Aquell mes, el club matalasser va decidir denunciar el Barça davant la FIFA en considerar que l'entitat blaugrana, presidida en aquell moment per Josep Maria Bartomeu, havia mantingut contactes irregulars amb Antoine Griezmann mentre el davanter francès seguia vinculat contractualment amb ells. L'operació va acabar derivant en una llarga batalla jurídica i mediàtica.
Julián Álvarez amb els escuts de l'Atlètic de Madrid i el Barça en un fotomuntatge CULEMANÍA
Des de l'Atlètic sostenien que el FC Barcelona havia establert converses reiterades tant amb el futbolista com amb el seu entorn sense l'autorització prèvia del club madrileny, requisit exigit per la normativa quan un jugador manté contracte en vigor. A més, Cerezo va argumentar que aquestes maniobres podien afectar la integritat de la competició, atès que ambdós clubs eren rivals directes a la Lliga i en altres competicions nacionals.
La RFEF ignora l'Atlètic
Malgrat la denúncia inicial davant la FIFA i a les posteriors actuacions impulsades pel club matalasser, el fitxatge va acabar produint-se a l'estiu de 2019. El Barça va abonar la clàusula de rescissió de 120 milions d'euros per incorporar Griezmann. Cas tancat? Ni de bon tros. Lluny de tancar-se, la polèmica es va intensificar.
Antoine Griezmann, en la seva presentació amb el Barça, al costat de Josep Maria Bartomeu i Eric Abidal EFE
L'Atlètic va defensar que l'acord entre el jugador i el FC Barcelona s'havia assolit mesos abans, quan la clàusula encara ascendia a 200 milions d'euros, motiu pel qual considerava que havia patit un perjudici econòmic significatiu i va demanar el pagament dels 80 milions restants.
Antoine Griezmann, durant la seva etapa al Barça EFE
La investigació va passar llavors a l'àmbit federatiu espanyol. El Comitè de Competició de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) va analitzar la documentació aportada per les parts per determinar si existien infraccions reglamentàries i va acabar concloent que no hi havia proves suficients per acreditar el que l'Atlètic denunciava.
Pacte de cavallers
No obstant això, la RFEF sí va entendre que el Barcelona havia mantingut converses amb el jugador sense comunicar-ho prèviament per escrit a l'Atlètic de Madrid, però va qualificar els fets com una infracció lleu i va decidir imposar una multa de només 300 euros. Aquesta multa va provocar la insatisfacció tant de l'Atlètic com del mateix FC Barcelona, que van recórrer la decisió per motius diferents.
Joan Laporta, al costat d'Enrique Cerezo i l'Alcalde de Madrid, Martínez-Almeida, a la llotja del Metropolitano EFE
Quan semblava que el litigi continuaria durant mesos, ambdós clubs van sorprendre arribant a un acord extrajudicial a l'octubre de 2019. El FC Barcelona va acceptar abonar 15 milions d'euros a l'Atlètic de Madrid sota la fórmula oficial d'una compensació vinculada a determinats drets federatius i preferències futures sobre diversos futbolistes matalassers. El pacte va permetre rebaixar notablement la tensió institucional entre ambdues entitats i tancar un conflicte que amenaçava amb prolongar-se als tribunals.
Els suposats correus electrònics
Tanmateix, aquell acord va estar envoltat d'una intensa controvèrsia. Diverses informacions publicades aleshores van assenyalar que l'Atlètic disposava de correus electrònics que suposadament acreditaven negociacions avançades entre l'entorn de Griezmann i el club culer en dates incompatibles amb la normativa vigent. Segons aquestes versions, el pagament dels 15 milions hauria servit, a més de per segellar la pau entre els clubs, per evitar que aquests missatges veiessin la llum pública.
Messi i Griezmann celebren un gol EFE
El Barça sempre va defensar que la quantitat responia exclusivament a l'acord de drets preferencials sobre jugadors de l'Atlètic, mentre que els correus mai van arribar a fer-se públics. D'aquesta manera, el cas Griezmann va acabar tancant-se amb una sanció federativa mínima i un acord econòmic que, anys després, continua alimentant el debat sobre el que realment va passar durant una de les operacions més controvertides del futbol espanyol recent.
