Arxivada una de les cinc querelles que esquitxen Laporta per estafa vinculada al ‘cas Reus’
El guanyador de les eleccions presidencials del Barça va declarar com a testimoni per una suposada estafa de 100.000 euros a l'extennista Albert Ramos que ha quedat sobreseguda
Notícies relacionades
- Sala Martín confessa que el negoci del Reus va ser una inversió fallida però nega la traïdoria
- El Barça més judicialitzat del segle encararà les eleccions: els cinc processos que desestabilitzen l'agenda electoral als tribunals
- El cas Negreira bufa les espelmes en plena campanya electoral: tres anys sense proves concloents en contra del Barça
- Laporta aguanta el xàfec: els 'draps bruts' que amenacen la seva reelecció com a president del Barça
- Albert Ramos, tennista, acusa públicament Laporta i Sala-Martín: va prestar 100.000 dòlars el 2016 i només li han tornat 6.300
El president electe del FC Barcelona, Joan Laporta, es treu de sobre el primer dels cinc problemes que l'amoïnaven sobre la dissolució del CF Reus Deportiu. L'Audiència de Barcelona ha arxivat una de les querelles que esquitxen l'advocat català. La secció desena ha conclòs que no hi va haver estafa en la denúncia presentada per l'extennista Albert Ramos després de realitzar un préstec de 100.000 euros a la societat CSSB Limited, filial de Core Store SL, al 6% d'interès.
Laporta, que va declarar com a testimoni en aquest cas, va cofundar l'empresa matriu juntament amb Joan Oliver, Xavier Sala Martín i Rafa Yuste. No obstant això, encara roman investigat en altres tres causes. L'òrgan judicial també va imputar Jan en un quart cas. Si bé aquest darrer es va arxivar inicialment, les afectades van tornar a denunciar, pendents de la seva admissió a tràmit.
Acusació desmuntada
En el cas d'Albert Ramos, el tribunal ratifica el sobreseïment que ja havia decretat la jutgessa instructora, segons informa El País. Tot i que Ramos denunciava que Joan Oliver, expresident del Reus, simulava una "aparència de solvència" i una "aparència fal·laç de prosperitat" mitjançant l'ús de Laporta, Sala Martín i Yuste, l'Audiència afirma que "no ha quedat acreditat" que aquests fossin utilitzats "com a reclam en la inversió". La sentència argumenta que "en cap moment" s'indicà una "intervenció o rol específic d'aquestes persones per aconseguir la seva implicació en el projecte empresarial".
Organigrama de Core Store presentat en el documental 'Laporta Gate'
Els fets es remunten a 2016, quan l'esportista va tancar la transacció, convençut de la solvència del seu deutor. "Saber que Laporta i Sala Martín formaven part d'aquesta societat i que estaven al capdavant del projecte em va generar una gran confiança. Ho vaig veure com una cosa molt seriosa", va declarar en una entrevista amb El Periódico.
Inversió al BIT FC
Els captadors d'inversors li van presentar "un dossier on apareixia el nom del club de futbol xinès, on s'explicava que el control del seu desenvolupament l'assumia CSSB, juntament amb l'explicació del pla de negoci i la fotografia amb una descripció personal de Joan Laporta, Joan Oliver, Rafael Yuste i Xavier Sala-Martín".
L'escut del CF Reus Deportiu, al costat del BIT FC EFE
Als ulls del tribunal provincial, el projecte empresarial era "real" per explotar el Reus Deportiu i el club xinès Beijing Institute of Technology FC (BIT FC). L'auto judicial també destaca que entre 2017 i 2018 l'inversor va rebre "el pagament d'interessos" i atribueix els incompliments a "vicissituds" com l'expulsió del club reusenc de Segona Divisió o l'envestida de la pandèmia del coronavirus.
Joan Laporta i Xavier Sala i Martín, en un acte de campanya per a les eleccions de 2021 REDES
L'Audiència no ha pogut provar que existeixi "cap indici que permeti sostenir que el projecte li va ser presentat sabent que no prosperaria". Les explicacions dels responsables de l'empresa sobre els impagaments són suficients per al tribunal per determinar que hi va haver "una mostra de voluntat complidora no defraudatòria".
Causes pendents
Tanmateix, aquesta causa només representa la punta de l'iceberg. Les autoritats sí que investiguen Laporta per altres tres querelles que giren entorn de la desaparició del Reus. El 16 de gener de 2026, el dirigent barcelonista va declarar davant el Jutjat d'Instrucció 22 de Barcelona per un suposat frau d'uns 100.000 euros a una altra inversora.
El cas per frau més quantiós ascendeix a 4,7 milions repartits en cinc préstecs d'una família que havia guanyat 34 milions a la loteria Primitiva. Finalment, Antonio Tartas va injectar 50.000 euros sense rebre el reintegrament del capital ni els interessos promesos.
Signatura de contracte amb Antonio Manuel Tartas per a la inversió de 50.000 euros signat per Laporta en representació de CSSB Limited
La denúncia més mediàtica, pendent d'admetre's a tràmit, va transcendir en el documental Laportagate-El Cas del Reus 2. El llargmetratge va mostrar el testimoni de les germanes d'Antonio, Carmen i Paula, que van invertir 200.000 euros. El procediment es va arxivar inicialment, però està pendent d'admissió una nova querella al Jutjat d'Instrucció 23.
