El Barça més judicialitzat del segle encararà les eleccions: els cinc processos que desestabilitzen l'agenda electoral als tribunals

En unes eleccions no hi ha res ni ningú que passi desapercebut. Els que volen fer-se amb el poder s'entesten a treure tots els draps bruts possibles d'aquell que el té i, qui té el poder, no pot fer altra cosa que defensar-se. El FC Barcelona no és l'excepció. Els comicis del 15 de març ja són a tocar i l'oposició de Joan Laporta està aprofitant al màxim la dràstica judicialització del club blaugrana per desestabilitzar l'agenda electoral.

Són molts els flancs pels quals poden atacar. El Barça viu una època històrica pel que fa a participació en processos legals oberts. La llista és llarga, però, existeixen cinc casos que criden l'atenció més que la resta. El primer, com no, és el 'cas Negreira'.

'Cas Negreira'

Aquest mateix febrer s'han complert tres anys des que aquesta polèmica va sortir a la llum. Han estat 1.096 dies de molts dubtes, incertesa i difamacions, però, per ara, no existeix cap prova concloent que sentenciï el FC Barcelona o qualsevol dels seus treballadors com a culpable. Des de la capital espanyola, el 'cas Negreira' s'ha convertit en la vella confiable; aquell argument al qual aferrar-se quan les coses van malament, quelcom que l'oposició de Joan Laporta també ha après a utilitzar.

Josep Maria Bartomeu atén els mitjans de comunicació després de declarar pel 'cas Negreira' EFE

El jutge Aguirre, contra Joan Laporta en el cas Negreira CULEMANÍA

Encara que no de manera feridora respecte al Barça, algunes precandidatures han atacat la gestió de Jan en el suposat escàndol arbitral que sacseja la institució catalana. El desembre de 2025, Víctor Font va declarar que Laporta no estava "defensant el club" en respondre a Florentino Pérez després dels seus missatges més acusadors sobre el 'cas Negreira'. "Calen fets i accions concretes", va dir el líder de 'Nosaltres'.

En aquest cas en concret, la realitat és que els precandidats han anat amb peus de plom, ja que és una qüestió que afecta directament el FC Barcelona com a entitat, per la qual cosa han hagut de trobar la manera d'atacar Jan sense ferir col·lateralment el club blaugrana.

'Cas Reus'

El segon procés més present a l'agenda electoral de l'oposició és el 'cas Reus', que va esquitxar Joan Laporta pel seu vincle amb inversors que van adquirir el CF Reus Deportiu abans del seu col·lapse. Aquest procediment dona via lliure als opositors perquè siguin el més sanguinaris possible, ja que el cas no guarda una relació directa amb el FC Barcelona.

Joan Laporta, abordat pels periodistes a la seva sortida de la seva declaració pel 'cas Reus' EFE

I és que el 'cas Reus' no podria estar més a l'ordre del dia. Segons ha pogut saber Culemanía, aquest divendres 27 de febrer hi haurà quatre declaracions més en relació al procés. Ferran Pujol, Rafa Yuste, Joan Oliver i Xavier Sala-Martín hauran de declarar davant del jutge per la reclamació d'una inversora que expressa que li van estafar 100.000 euros.

Joan Laporta entra en un cotxe després de declarar a la ciutat de la justícia pel 'cas Reus' EFE

La suma total defraudada, segons les investigacions, superaria els 5 milions d'euros. El que el jutge intenta determinar és si Laporta i els seus companys es van valer de la seva credibilitat i notorietat professional per captar els inversors. Un altre cas més per a la col·lecció.

'Cas Koundé'

El tercer procés al calendari legal del FC Barcelona és el 'cas Koundé'. El 2022, Isaac Tutumlu López, agent FIFA, va demandar el club blaugrana per un impagament de tres milions d'euros en la intermediació del traspàs de Jules Koundé al Barça.

Isaac Tutumlu López, pilot i agent FIFA ISAAC TUTUMLU

El denunciant assegura que va ser una peça clau en la gestió de l'operació d'arribada del lateral gal a la Ciutat Comtal i, per tant, mereix un tros del pastís a l'hora de repartir-se mèrits econòmics. El procediment porta actiu diversos anys, però aquest març escriurà un capítol més de la seva peculiar història.

Jules Koundé en la seva presentació com a nou jugador del Barça FCB

El 10 de març, Ronald Koeman declararà davant del jutge en qualitat de testimoni per corroborar que el denunciant sí que va tenir un paper important en el traspàs de l'actual futbolista blaugrana. De confirmar-se una sentència desfavorable per al FC Barcelona, l'oposició sumaria una bala més a la recambra, ja que el traspàs va succeir durant el segon mandat de Laporta. Ja en van tres.

La denúncia a Laporta

El quart procés legal que amenaça amb desequilibrar l'actualitat blaugrana és la recent denúncia presentada contra Joan Laporta. Aquest dilluns, un soci del club va denunciar l'expresident a l'Audiència Nacional per blanqueig de capitals, frau fiscal i administració deslleial.

Joan Laporta al costat de Jordi Finestres (esquerra) i Enric Masip (dreta) EFE

Joan Laporta, durant un acte en precampanya electoral REDES

El denunciant, segons una informació de El Periódico, entén que en l'operativa s'aprecia "ànim d'ocultació", amb la utilització de "societats pantalla" i "secret en la identitat d'inversors". Aquesta situació, ressalta, hauria originat un suposat "perjudici potencial per al club" en benefici dels gestors "implicats" en aquesta presumpta xarxa formada per empreses espanyoles i altres radicades a l'estranger.

Encara que no se sap la identitat del demandant i es continuï especulant sobre si és algú de l'oposició, com és evident, els precandidats no han dubtat a utilitzar aquest succés com una arma més per danyar la reputació de Jan. Font el va titllar de "mentider", Ciria va parlar de "fartura i Vilajoana va ser més prudent; va demanar "explicacions". Sigui com sigui, la realitat és que la denúncia representa un tronc sec més per a un incendi judicial que s'estén a gran velocitat per les oficines del Barça.

L'escàndol del 'seient lliure'

El cinquè i últim cas va esclatar un dia abans que la denúncia a Joan Laporta per blanqueig de capitals. Una sentència del Tribunal Suprem emesa el passat 19 de febrer de 2026 dona llum verda als socis abonats del Barça per poder fer negoci amb llibertat dels seus seients al Spotify Camp Nou, quelcom que des de 2018 no han pogut fer a causa d'una reforma estatutària de Josep Maria Bartomeu que, ara, queda anul·lada. La resolució és fruit d'una llarga lluita legal iniciada per 26 socis demandants que porten més de sis anys en una feixuga pugna legal.

Una foto de tres aficionats del Barça al vell Camp Nou EFE

El Camp Nou el 2022 EFE

La sentència, lluny de ser anecdòtica per al FC Barcelona, podria significar un gran problema econòmic: milers de socis blaugranes podrien presentar reclamacions després de veure's forçats a utilitzar el 'seient lliure'. És a dir, el club blaugrana s'enfronta a la possibilitat que tots els socis que no van poder treure un gran rèdit econòmic dels seus abonaments entre 2018 i 2023 presentin reclamacions per perjudicis econòmics. La quantitat global de diners encara es desconeix, però el cop podria ser enorme.

Possibles reclamacions

Tot va succeir a la Assemblea General Ordinària del 20 d'octubre de 2018, on es va aprovar la modificació de l'article 73.b) dels Estatuts del club blaugrana. El canvi introduïa una diferència aparentment petita però d'enorme abast pràctic. Abans d'aquesta modificació es considerava infracció greu cedir l'abonament per un preu superior al preu oficial del partit. Tanmateix, després de la reforma, es va passar a considerar infracció tota aquella cessió d'abonament a canvi d'una prestació monetària que no es realitzés a través de la plataforma pròpia de l'entitat barcelonina 'seient lliure'.

Joan Laporta i Rafa Yuste a la llotja del Spotify Camp Nou durant el Barça-Mallorca EFE

La sentència del passat 19 de febrer considera nul l'article de reforma, ja que, segons el Tribunal Suprem, no es van complir els drets de participació i informació del soci, consagrats a l'article 21.a) i b) de la Llei Orgànica 1/2002, reguladora del Dret d'Associació (LODA), i directament connectats amb l'article 22.1 de la Constitució.

Això vol dir que tots els actes realitzats sota el seu empara entre octubre de 2018 i febrer de 2026 són susceptibles de revisió, per la qual cosa s'obre la possibilitat a tots els socis afectats de presentar reclamacions econòmiques per tot aquest temps que es van veure forçats a utilitzar 'seient lliure', perdent-se l'oportunitat de treure molt més rèdit financer dels seus abonaments.