L'informe d'Hisenda que dona oxigen al Barça amb el 'cas Negreira': 4 indicis en contra, 3 a favor i cap prova concloent
L'Agència Estatal d'Administració Tributària ha publicat un escrit en què assenyala que "no consta cap prova" que els pagaments a l'exvicepresident del CTA "poguessin influir en resultats"
Notícies relacionades
- Es desinfla la reclamació de 40 socis del Barça per la comercialització del ‘Seient Lliure’
- El Reial Madrid ja té nou entrenador: la signatura haurà d'esperar mentre es decideix el futur de Xabi Alonso
- Qui és Enrique Riquelme, l'empresari que suposadament conspira per accedir al Reial Madrid?
- Florentino Pérez adverteix el Barça sobre la UEFA i Negreira: "Jo lluito contra tothom"
Nou capítol de pes en el serial del cas Negreira. Un nou informe de l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT) ha sortit a la llum, i les conclusions de la seva investigació donen molt d'oxigen al FC Barcelona. El document assenyala quatre indicis en contra i tres a favor, però no troba cap mena de prova concloent de corrupció esportiva o qualsevol altre delicte.
El document l'ha revelat Miguel Ángel Galán, advocat i president del CENAFE, qui ha compartit aquest escrit a les seves xarxes socials. La informació que compon l'informe és el resultat de diversos anys d'inspecció administrativa a àrbitres, el mateix José María Enríquez Negreira i, també, el FC Barcelona. La intenció de la investigació era detectar algun indici o prova que el club blaugrana hagués intentat influir en les decisions dels col·legiats entre 2001 i 2018. Les conclusions? No existeix cap prova concloent.
Joan Laporta acudeix a la Ciutat de la Justícia a declarar pel 'cas Negreira' EFE
"No consta cap pagament"
I és que a l'informe, l'Agència Tributària assenyala tres factors a favor del FC Barcelona. "No consta cap pagament a cap àrbitre i s'han requerit totes les sortides del compte bancari", diu l'informe. A més, l'AEAT va més enllà, i assenyala que tampoc s'ha pogut demostrar que aquestes operacions amb Negreira "poguessin influir en resultats esportius".
Les conclusions de l'informe de l'Agència Tributària sobre el 'cas Negreira' Negreiragate
És a dir, després d'anys d'investigació, l'AEAT no ha trobat cap senyal que el Barça hagi fet moviments per influir, deliberadament, en els arbitratges dels seus partits; cosa que podria descartar la sentència per corrupció esportiva. Finalment, l'Agència Tributària apunta a un tercer indici positiu: "José María no arbitrava partits en el període en què rep imports del FC Barcelona".
"Retorns o pagaments a tercers"
Tanmateix, no tot són bones notícies per al Barça; l'AEAT assenyala quatre conclusions negatives que, segons la seva inspecció, "són rellevants en cas de continuar les investigacions". La primera d'elles és la "coincidència temporal del cessament" de Negreira "com a vicepresident del CTA" amb el final de la facturació econòmica amb el club blaugrana. Negreira va deixar el seu càrrec el 2018 i el FC Barcelona va deixar de pagar.
HISENDA no veu corrupció esportiva del @FCBarcelona : l'Agència Tributària conclou que NO consta cap pagament a àrbitres NI cap prova que els pagaments a Negreira poguessin influir en els resultats del FC Barcelona.
— Miguel Galan (@MiguelGalanCNFE) 18 de maig de 2026
Els grans mitjans fa mesos que construeixen un relat… pic.twitter.com/cDGCpsVDjo
En segon lloc, l'AEAT considera importants les "retirades en efectiu recurrents" de l'exvicepresident del CTA, la naturalesa de les quals podria "relacionar-se amb retorns o pagaments a tercers". En tercer lloc, l'Agència Tributària també assenyala l'opacitat de les declaracions de Negreira: "No ha aportat cap prova documental de l'activitat econòmica realitzada ni ha estat capaç d'explicar-la de manera raonable".
Finalment, l'informe acaba assenyalant el FC Barcelona per acceptar "en conformitat" la qualificació "dels imports cobrats com a liberalitat". És a dir, conclouen que el Barça va admetre els pagaments a títol gratuït o generositat. Aquest document dona oxigen al club blaugrana, que també pot agafar-se a les declaracions dels 21 àrbitres interrogats per la Guàrdia Civil per evitar una condemna per corrupció esportiva.
Les declaracions dels 21 àrbitres
I és que segons apunta Miguel Ángel Galán, les declaracions dels 21 àrbitres en els seus respectius interrogatoris al gener de 2024, desmuntarien la possibilitat de condemnar el Barça pel delicte de corrupció esportiva.
Sergio Canales, protestant una acció a Mateu Lahoz REDES
En les seves respostes a la Guàrdia Civil, els col·legiats van negar rotundament qualsevol influència dels pagaments del Barça a José María Enríquez Negreira durant 17 anys, almenys sobre la gespa. "De cap manera", "zero", "és molt difícil corrompre un àrbitre" o "impossible" van ser algunes de les respostes dels col·legiats a la pregunta següent: "¿Influïa Negreira en les seves decisions? ¿Va poder alterar la competició?".
"Parlar de corrupció esportiva és jurídicament impropi"
És a dir, descarten rotundament que els pagaments del Barça a Negreira influïssin en cap de les seves decisions, cosa molt important en el cas. O almenys això declara Galán. "Des del punt de vista estrictament jurídic, això és determinant. L'art. 286 bis.4 CP configura la corrupció esportiva com un delicte de perill lligat a la tutela de la puresa de la competició i de la confiança en el resultat esportiu. Però exigeix que la conducta estigui orientada a predeterminar o alterar de manera deliberada i fraudulenta el resultat d'una prova o encontre d'especial rellevància", explica en una publicació al seu compte oficial de Twitter.
Cas Negreira: 21 àrbitres desmunten la ‘corrupció esportiva’ sense ni un sol partit manipulat.
— Miguel Galan (@MiguelGalanCNFE) 17 de maig de 2026
En el #CasoNegreira s'està oblidant una dada nuclear: els 21 àrbitres i exàrbitres interrogats per la Guàrdia Civil neguen que els pagaments del Barça a Negreira influïssin en els seus… pic.twitter.com/A0C92sslXo
"No incrimina, en canvi, la mera gestió opaca, els pagaments injustificats o la possible corrupció interna d'un comitè, per reprovables que siguin", sentencia. És a dir, que en no influir en les decisions arbitrals, els pagaments del Barça a Negreira no poden ser considerats com a corrupció esportiva. "En termes de tipicitat, la voluntat subjectiva d'influir, sense actes idonis i sense connexió amb partits determinats, no basta per integrar el nucli del tipus penal. Per això, amb la informació disponible, parlar de “corrupció esportiva” és jurídicament impropi", sentencia.
Pedri protesta una acció a l'àrbitre István Kovács en el Barça-Atlètic de Madrid de Champions.jpg EFE
Tanmateix, en descartar la possibilitat de condemna per corrupció esportiva, Galán assenyala una altra possibilitat. "Es podrà debatre sobre administració deslleial o altres figures, però no hi ha base probatòria per afirmar que s'hagi falsejat un resultat de futbol", conclou.
