Tres desestimacions en sis anys: la intrahistòria de la lluita de 26 socis del Barça forçats a utilitzar el ‘seient lliure’ des de 2018

El 2018 el FC Barcelona lluïa molt diferent. Ernesto Valverde dirigia el primer equip, Leo Messi seguia vestint de blaugrana i, a més, Josep Maria Bartomeu era president. El dirigent barceloní es trobava en ple segon mandat i, tot i que esportivament els culers no vivien el seu millor moment, a nivell institucional i econòmic les coses no anaven tan malament. Molt millor del que estava per venir.

Tanmateix, això no vol dir que l'actualitat blaugrana estigués exempta de polèmiques. Al juliol, el Barça va suspendre durant períodes de 8 a 18 mesos més de 2.800 socis per la cessió onerosa del seu abonament en l'últim clàssic de la Lliga disputat al maig. 'Barto' volia evitar la revenda a tota costa i amb aquest objectiu entre cella i cella, a l'octubre va aprovar una reforma estatutària que impedia als socis cedir el seu seient a través de qualsevol plataforma que no fos la pròpia del club: 'seient lliure'.

Quin és el problema? El 70% dels beneficis de la venda d'entrades en aquest programa se'ls queda el Barça, i per tant, el soci s'emporta una part molt menys profitosa del pastís. El canvi va enfurismar diversos socis, que al novembre van presentar una denúncia per tombar la reforma. Van passar els dies, les setmanes, els mesos i els anys i no ha estat fins al febrer de 2026, que, finalment, els 26 demandants han aconseguit el seu objectiu. Vuit anys, tres desestimacions i, finalment, un desenllaç triomfal. Aquesta és la intrahistòria de la seva lluita.

Una foto de tres aficionats del Barça a l'antic Camp Nou EFE

El clàssic i els 2.800 sancionats

El pròleg del seu relat es va escriure durant el clàssic del 6 de maig de 2018. Aquell dia, el club barceloní va detectar 2.823 carnets falsificats, destapant una xarxa organitzada de frau i sancionant tots aquells socis que van cedir els seus abonaments, dels quals, 26 d'ells van acabar presentant la ja esmentada demanda. Se'ls va privar de la seva condició de socis durant períodes d'entre 8 i 18 mesos.

Una fotografia del clàssic de maig de 2018 REDES

Així mateix, no va ser fins al juliol d'aquell any que els més de 2.800 socis afectats van ser notificats de la seva suspensió, cosa que evidentment no va agradar a molts. De fet, segons ha pogut saber Culemanía, poc més de 1.000 persones suspeses van presentar una reclamació extrajudicial al mateix FC Barcelona demanant la seva rehabilitació. Tanmateix, el club blaugrana la va denegar, cosa que va empènyer 450 dels afectats a avançar per la via judicial en un cas que, tot i que ja han passat més de set anys des del seu inici, segueix sense una resolució definitiva. Fonts legals consultades per Culemanía apunten que la sentència definitiva podria arribar en un mes o poc més d'un mes.

El cop de timó de Bartomeu amb 'seient lliure'

Sigui quina sigui la situació d'aquest cas, aquest no és el focus rellevant d'aquesta notícia. La clau de la qüestió va tenir lloc a l'octubre de 2018; tres mesos després de l'anunci de la suspensió de 2.800 abonats. A l'Assemblea General Ordinària del 20 d'octubre, Bartomeu va aprovar la modificació de l'article 73.b) dels Estatuts del club culer.

Josep Maria Bartomeu, en l'anunci de la seva dimissió del Barça EFE

Javier Faus i Josep Maria Bartomeu, junts a la llotja del Camp Nou Captura REDES

El canvi introduït implicava una diferència aparentment petita però d'enorme abast pràctic. Abans d'aquesta modificació es considerava infracció greu cedir l'abonament per un import superior al preu oficial del partit. Tanmateix, després de la reforma, es va passar a considerar infracció tota aquella cessió d'abonament a canvi d'una prestació monetària que no es realitzés a través de la plataforma pròpia de l'entitat barcelonina: 'seient lliure'.

Primera demanda

És a dir, que en la pràctica, el Barça va forçar els socis que no poguessin o volguessin anar als partits a utilitzar sí o sí la seva plataforma per treure rendiment econòmic del seu abonament, tot i que la devolució econòmica per aquest mitjà era molt inferior al preu real d'entrada dels partits, ja que el FC Barcelona es queda el 70% dels beneficis de cada abonament cedit.

Els aficionats del Barça, a punt de presenciar l'últim partit de l'antic Camp Nou / EFE

Tot i que la gran majoria d'afectats es va conformar amb la decisió, hi va haver 26 socis dels més de 2.800 sancionats que van decidir prendre cartes en l'assumpte. Al novembre, els demandants van interposar la seva primera denúncia al FC Barcelona amb la intenció de tombar la reforma estatutària aprovada per Bartomeu i, per tant, recuperar la possibilitat de cedir el seu abonament sense utilitzar 'seient lliure'.

Manca de comunicació

"El Barça va intentar canviar les regles del joc abans que comencés el partit", explica Lluís Miralbell, advocat de BMG Advocats i qui ha portat el cas dels 26 demandants durant els més de set anys que ha durat el procés. Per entendre els propers avenços de la lluita legal cal conèixer els arguments de la defensa.

El Barça celebra el títol de Lliga 2018-19 FCB

Josep Maria Bartomeu MONTAJE CULEMANIA

Segons Miralbell, a l'hora d'aplicar la polèmica reforma estatutària del 20 d'octubre, el FC Barcelona va incomplir l'article 81 dels Estatuts de l'entitat blaugrana referent a la comunicació informativa als seus socis d'un canvi d'aquesta magnitud. Aquest escrit estableix un procediment específic i irrenunciable per a qualsevol modificació estatutària. El seu incompliment no és un defecte formal menor: és causa directa de nul·litat.

Qualsevol proposta en qüestió ha de sotmetre's a informació pública als socis durant un termini mínim de 20 dies, ha d'anar acompanyada d'una memòria explicativa dels canvis proposats i ha d'incloure l'articulat concret que es pretén aprovar, no una mera referència genèrica. Doncs bé, cap dels tres punts es va complir. El Barça es va limitar a comentar l'ordre del dia, cosa que implica l'incompliment de l'article 81 dels Estatuts i, per tant, deriva en l'anul·lació de la reforma.

Dos desestimacions en dos anys

Tot i que sobre el paper la defensa sembla irrefutable ara mateix, la realitat és que per als 26 socis demandants i Lluís Miralbell no ha estat precisament fàcil aconseguir el seu objectiu. El primer cop va arribar el 2021, tres anys després de la presentació de la primera denúncia.

L'assemblea general ordinària de socis del Barça el 2021 FCB

Aquell any, el Jutjat de Primera Instància núm. 53 de Barcelona va desestimar la demanda, en considerar que els socis sancionats mancaven de legitimació activa per estar suspesos en la seva condició de socis quan es va celebrar l'Assemblea. Els denunciants i BMG Advocats van apel·lar la decisió, però el 2022, l'Audiència Provincial de Barcelona va confirmar la desestimació.

Somiures i llàgrimes

Tanmateix, la defensa no es va rendir i el 2024 va obtenir la seva primera victòria. El Tribunal Suprem va estimar el recurs extraordinari per infracció processal i va reconèixer la legitimació activa dels socis demandants. Ara, consideraven que la suspensió temporal de drets no impedia la capacitat d'impugnació en qüestions que afecten directament els seus drets fonamentals com a associats. Punt d'inflexió.

Detall de la façana del Tribunal Suprem / EP

Així mateix, el culebrot va continuar experimentant la seva particular muntanya russa d'emocions. El 2025, després de retornar les actuacions a l'Audiència Provincial, aquesta va tornar a desestimar el recurs, considerant que els requisits de comunicació i informació pública s'havien complert amb la publicació de la convocatòria de l'Assemblea a la web i als diaris. Tercera desestimació en cinc anys.

La sentència definitiva del Suprem

Malgrat això, com si fos un gol a l'afegit, els 26 demandants i Lluís Miralbell van protagonitzar una veritable remuntada a l'últim segon. El passat dijous 19 de febrer, el Tribunal Suprem va fallar a favor dels socis, estimant el recurs de cassació imposat i declarant la nul·litat de la reforma estatutària impugnada.

El Tribunal Suprem

L'alt Tribunal espanyol va imposar un principi de nul·litat ab initio a la modificació dels Estatuts aprovada per Bartomeu. Què significa ab initio? És molt important. Moltíssim. Aquest terme significa que, legalment, és com si la norma de prohibició de cessió d'abonament que va imposar 'Barto' no hagués existit mai.

Reclamacions milionàries?

Això vol dir que tots els actes realitzats sota el seu empara entre l'octubre de 2018 i el febrer de 2026 són susceptibles de revisió, per la qual cosa obre la possibilitat a tots els socis afectats de presentar reclamacions econòmiques per tot aquest temps que es van veure forçats a utilitzar 'seient lliure', perdent l'oportunitat de treure molt més rendiment financer als seus abonaments.

El Camp Nou el 2022 EFE

Des de BMG Advocats assenyalen que encara estan analitzant les possibilitats de reclamació segons la sentència, però si finalment es confirma aquesta opció, al FC Barcelona li ve un bon xàfec. La quantitat econòmica que es podria reclamar en global és realment absurda, ja que afecta tots els partits del Barça entre l'octubre de 2018 i el maig de 2023, sense comptar l'aturada del sistema d'abonaments per la pandèmia de la COVID-19.