El partit de Champions que va evitar el divorci definitiu entre Nike i el Barça el 2024: cimera a tres bandes a París

El FC Barcelona i Nike van celebrar les noces de plata el 2023 immersos en un litigi múltiple, amb diverses demandes creuades. La marca nord-americana sotmetia el club blaugrana mitjançant un contracte desfasat que tallava les ales a la línia de negoci comercial, i rebutjava revisar les condicions fins a la caducitat del vincle, el 2028. El Barça va necessitar la intervenció d’un tercer actor com Spotify, l’altre main sponsor per excel·lència, i de la irrupció d’un intermediari que va enllaçar les tres parts.

El club presidit per Joan Laporta va activar una maquinària de pressió per sacsejar l’arbre i que el gegant d’Oregon reaccionés. Per la seva banda, la marca esportiva també lliurava una guerra freda i va deixar de subministrar material a l’entitat catalana. No obstant això, quan el xoc de trens es preveia als tribunals el 2024, va aparèixer una miraculosa cimera a París. Un partit PSG-Barça (2-3) de Champions League va evitar el divorci definitiu i va servir de punt d’inflexió per encaminar el "millor contracte de la història".

Contracte obsolet

La institució barcelonista patia una posició d’inferioritat que limitava la seva marca comercial. Nike exercia una posició dominant en la comercialització dels productes del Barça, i Barça Licensing & Merchandising (BLM), filial gestora del retail, mancava de la potestat contractual de fabricar i distribuir productes de la marca blanca del club.

La companyia nord-americana es negava a perdre els seus privilegis i no volia ni sentir a parlar d’una renovació. "Aquesta negociació amb Nike va ser molt complexa, perquè teníem un contracte que vencia el 2028 i Nike ens deia, ‘ei, ja us espavilareu’. Llavors dèiem ‘no, no, no, tenim un contracte signat, però creiem que això val molt més al mercat’. I, sobretot, 'ens esteu impossibilitant vendre més a través de la nostra empresa BLM', que seria en el comerç electrònic", va explicar Ferran Olivé, extresorer i membre de la junta electa del Barça, en una entrevista amb Culemanía.

"Deu demandes creuades"

El club va prendre la decisió de "tensar el contracte de Nike" per obtenir condicions més avantatjoses i justes, segons la plana major que encapçalava Laporta. En primer lloc, va confeccionar les seves pròpies samarretes sense el logotip de la marca nord-americana per preparar una possible ruptura. Aquelles 300.000 unitats mai van sortir a la llum, però van servir de mesura de pressió. Darren Dein, intermediari britànic que ja havia intervingut en les negociacions amb Spotify, va portar una oferta de Puma per succeir la multinacional d’Oregon en el contracte d’equipament esportiu.

Darren Dein, intermediari del Barça en l'acord amb Nike

Els desacords van escalar fins a l’extrem de tenir "deu demandes creuades cadascun" i "moments de gran tensió", va recordar Olivé. Amb això, Nike tampoc en sortia ben parada: "Com a mesura de pressió, no ens subministrava roba que nosaltres li demanàvem. Ens aturaven la màquina de vendre. A ells també se’ls estava esgotant el crèdit com a institució pel conflicte amb el Barça".

Coincidència decisiva

La coincidència més fortuïta, però decisiva, va propiciar la miraculosa treva als tribunals. Heidi O'Neill, presidenta de Nike aleshores, també exercia un paper com a membre del consell d’administració a Spotify. La plataforma musical sueca també va empènyer per limar asprors, ja que, indirectament, també sentia la seva reputació danyada pel conflicte: "Aquí apareix una persona que és Darren Dein. Ell té una gran relació amb Spotify i dins del consell d’administració de Spotify hi havia la presidenta de Nike. Darren comença a parlar amb les dues parts, amb Spotify, perquè es posin en contacte. En una reunió, la presidenta li diu ‘hem d’arreglar això, perquè Spotify també ens veiem danyats amb aquesta història’".

Heidi O'Neill, expresidenta de Nike i membre del consell d'administració de Spotify

La futura equipació allotjaria amb el logotip de Spotify, però ometria la tipografia de Nike: "Nosaltres vam fabricar una samarreta en què apareixia Spotify, però no apareixia Nike. Ells deien, ‘ens sentim danyats’. Darren és qui realment arregla aquesta situació". Així, Darren Dein va posar d’acord les tres parts en l’escenari més inesperat, un PSG-Barça celebrat el 10 d’abril de 2024: "Si no haguéssim rebaixat això a partir d’una reunió a París que jugàvem el PSG-Barça, anàvem a un conflicte legal important".

Reconciliació de 1.700 milions

La cimera a tres bandes va establir les bases d’una reconciliació astronòmica, taxada en 1.700 milions d’euros, com ja va revelar Culemanía en primícia. El Barça i Nike van acordar costejar una comissió del 2,9% a l’artífex de l’entesa. Dein s’embutxacarà 49,2 milions, repartits al llarg dels 14 anys de contracte fins a la seva conclusió el 2038. El club de la capital catalana assumeix el 1,65%, uns 28 milions, mentre que la marca de roba esportiva abonarà l’1,25%, altres 21,2 kilos.

L'assemblea del Barça ratifica l'acord amb Nike FCB

Sense comptabilitzar els propis diners injectats per Nike fruit del patrocini, BLM ja voreja els 200 milions de facturació anual, és a dir, pràcticament el doble que els 107 milions recollits al curs 23-24. El nou vincle va treure les lligadures geogràfiques a l’e-commerce, va donar llum verda per a vendre productes de la marca blanca i també per obrir Barça Stores fora d’Espanya.

La simple rúbrica del contracte va reportar al FC Barcelona un signing bonus insòlit de 155 milions que es prorrateja entre els 14 cursos. Per si això fos poc, els ingressos per aquest esponsoratge augmenten entre 45 i 48 milions anuals fins al 2028 i escalaran de 58 a 60 milions entre 2028 i 2038.