Entrevista a Jaume Guardiola: “El deute net del Barça ascendeix a 914 milions i no s’ha reduït en 200, sinó en 50"

Conseller delegat del Banc Sabadell durant 14 anys, expresident del Cercle d'Economia de Barcelona, i va ser també president de la Comissió Econòmica del Barça, amb Joan Laporta a la presidència del club. Avui, és el número 2 de Víctor Font a la candidatura Nosaltres, tot i que prefereix no parlar de números, sinó de projectes. Comença l'entrevista amb Jaume Guardiola.

P: L'actualitat mana, i com vostè sol presumir de ser molt futboler, començarem parlant de l'últim partit. El Barça va estar a punt d'aconseguir una remuntada èpica contra l'Atlètic... L'oposició està trista per aquesta derrota o en part se celebra perquè creu que això pot donar més opcions de cara a guanyar les eleccions?

R: No, l'oposició és una cosa molt genèrica. Jo sóc com tots els culers. Estem tristos per no haver passat l'eliminatòria, però contents pel partit que vam veure. El partit va tenir moltes lliçons. La primera és com Hansi Flick és capaç de tenir els jugadors amb aquest nivell de lliurament i tensió. Després, el miracle de la Masia. Tres jugadors que hem vist jugar als 10, 11, 12 anys, com són Lamine, Cubarsí i Bernal. Jo tinc al cap un partit que van guanyar 6-1 al Madrid a la Lliga Promises de 2019. Va marcar Bernal, tot i que l'estrella va ser Lamine. Aquests tres nois de la mateixa generació (2007) estan jugant avui al primer equip del Barça, 20 anys més tard que la generació de Messi, que també és una generació gloriosa. Dos d'ells estan a la selecció, crec que els veurem als tres. Això és únic. Igual que va ser única la foto de Xavi, Iniesta i Messi al Baló d'Or de 2010. 

Després vam veure un altre jugador impressionant, Pedri. M'agrada reivindicar la figura d'aquests professionals del club, perquè Pedri el va fitxar Ramon Planes quan tenia 16 anys a Las Palmas. Va pactar amb la família deixar-lo un any i avui el tenim aquí. Potser això ha quedat oblidat a la història. L'última lliçó d'ahir és preguntar-nos com dimonis ens hem passat un any i mig sense Grada d'Animació, perquè dimarts 500 nois van encendre el camp. Els jugadors necessiten sentir aquest públic.

El tema de la Grada és difícil d'entendre… Curiós que just reapareguin ara, després d'un any i mig sense poder entrar a l'estadi? 

És obvi, això té a veure amb les eleccions, com tantes altres coses que s'estan fent ara. És molt trist, perquè un equip de gent jove necessita el públic. I ahir ho vam veure. I es va jugar un partit fenomenal, magnífic, amb un nivell de tensió que feia temps que no recordàvem. Res a objectar, excepte aquell gol de Cubarsí, que per mi va ser clar. Hi ha unes preses inequívoces, no és normal que no es concedís. I la realitat és que ens hem quedat fora. 

Jaume Guardiola SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

Després d'aquesta pinzellada esportiva, entrem en el fons de l'entrevista d'avui, d'àmbit econòmic i institucional. Per començar, com sorgeix la seva aliança amb Víctor Font? Vostè va estar a la Comissió Econòmica de Laporta, surt, després passa pel Cercle d’Economía de Barcelona i acaba ara a Nosaltres…

Jo vaig conèixer Víctor l'any 21, a les eleccions anteriors. Vaig estar a la Comissió un any, a grans trets, i efectivament vaig sortir de la Comissió per presentar-me a les eleccions del Cercle d'Economia. No vaig sortir perquè estigués enfadat ni perquè trobés res que no m'agradés, senzillament perquè em presentava a les eleccions del Cercle. És el que ha anat passant després, la quantitat d'operacions que a mi em semblen inexplicables, i la manera en què s'ha gestionat el club, el que m'invita, com a decisió una mica personal, a acompanyar Víctor en aquesta candidatura.

“El retorn de la Grada d’Animació té a veure amb les eleccions”

Hi ha un moment en què jo vull involucrar-m'hi, perquè crec que s'han de canviar les coses i analitzo qui havien aixecat la mà dient que volien participar. De totes les opcions, la que em sembla més preparada, la que té més analitzat el que cal fer al club, la que té un equip previst, perfils i ganes d'unir és la de Víctor Font. M'hi acosto i m'ofereixo per ajudar-lo. Jo ja entro com Nosaltres. No sóc de Sí al futur, sóc genuí de Nosaltres.

Corregeixi'm si m'equivoco, vostè té bona relació d'amistat amb Artur Mas. Li volia preguntar si aquests vincles, o aquestes relacions polítiques, li van fer de pont per acabar a la candidatura de Víctor Font.

No, en absolut, sóc molt bon amic d'Artur Mas, des que érem nens, i hem seguit sent-ho amb les parelles, com a grup d'amics. No té res a veure, a Víctor el vaig conèixer perquè ell em va trucar quan estava presentant la seva candidatura el 21. Des de llavors fins avui, que el veig fins a la sopa, hem tingut unes reunions periòdiques per parlar del Barça. Aquesta és la relació.

Vostè va estar un any i mig, gairebé dos anys, a la Comissió Econòmica del Barça…

T'ho dic amb precisió, vaig ser nomenat al juny del 21, i vaig anunciar al president Laporta que em presentaria a les eleccions del Cercle al maig del 22. Havien passat 11 mesos, però em vaig comprometre amb ell a estar a les assemblees de juny i, per tant, el termini formal és de juny del 21 a l'octubre 22.

Abans d'entrar a la Comissió Econòmica del Barça estava de conseller delegat al Sabadell, el mateix que va donar l'aval a Laporta el 2021. Vostè va participar d'alguna manera per ajudar a aconseguir aquest aval?  

Tampoc hi ha cap connexió aquí, tot i que sí que és veritat que, en termes temporals, sí que coincideix força. Jo surto del banc, s'anuncia el meu relleu, abans d'acabar l'any 21. Laporta guanya les eleccions al març, i quan es comença a compondre l'aval, jo ja estic fora del banc, però no deixo de ser el que ha estat al banc fa quatre dies. Per tant, des d'aquesta posició, intento empènyer tot el que puc perquè aquest aval tiri endavant. Llavors, anem per una preocupació genuïna que tenia (la situació del Barça després de la pandèmia). Al final, veníem de sis mesos de comissió gestora, que són molts.

“No vaig sortir de la Comissió Econòmica perquè estigués enfadat, sinó perquè em presentava a les eleccions del Cercle”

La temporada 2020-21 és molt complexa perquè comença amb tres mesos de Bartomeu, sis mesos de junta gestora, i tres mesos de nova directiva. Tenir un club sis mesos de gestora és un problema, perquè una gestora no té capacitat de fer res, ha de gestionar el club en termes ordinaris, però no pot fer res sobre planificar el futur. Em preocupava moltíssim que aquell aval no arribés, i va estar penjat d'un fil.

Aquest aval, recordem, que va ser signat pràcticament amb nocturnitat i traïdoria, a última hora, va costar moltíssim...

Dos socis concrets, José Elías i Jaume Roures, van dipositar un contraaval que va permetre tancar l'aval. Si aquell aval no hagués arribat a temps, llavors s'haurien hagut de convocar altres eleccions. Això significa més temps de gestora i, en les circumstàncies que estàvem, pensem que és l'any de màxim impacte Covid, hauria estat dramàtic pel club. Per tant, vaig empènyer tot el que vaig poder perquè aquell aval tirés endavant, no estant ja amb funcions executives al banc, però sí amb certa capacitat d'influència.

Actualment, vostè manté un discurs força crític, cada vegada que ha aparegut en rodes de premsa, amb la gestió dels últims anys de Laporta…

Molt crític. Una de les coses que no hem de perdre és la capacitat de ser crític, i això no ha d'ofendre ningú.

En aquell moment va avalar les decisions que va prendre aquella junta directiva de Laporta, i ara està sent, com vostè deia, molt crític. Ens pot explicar aquest canvi?

La paraula correcta no és avalar, els meus companys de la Comissió Econòmica i jo vam fer els informes pertinents que corresponien i alguns altres que ens va demanar la junta directiva. Me'ls he llegit fins a cinc vegades cadascun, els subscric al cent per cent. M'encantaria que fossin més públics, crec que aquests informes de la Comissió haurien d'estar penjats a la pàgina web perquè qualsevol soci els pogués consultar. 

“El 2021 vaig empènyer tot el que vaig poder perquè l'aval de Laporta tirés endavant” 

Per tant, acord total amb la feina que vam fer en aquell moment. Sobre per què m'he tornat crític… en aquell moment la situació era molt difícil, i calia empènyer en molts temes, però m'he tornat crític perquè s'han anat succeint un conjunt d'operacions que per mi són inexplicables. No dono crèdit que tot això passés al club, i aquestes operacions fan que sigui absolutament crític amb la gestió que s'ha fet aquests anys.

Aquí tenim, de fet, un dels informes, de 13 de maig de 2022, on vostè deia que la gestió econòmica que s'ha fet des de llavors al club ha estat “molt positiva”, i que “avui la situació, tot i ser problemàtica, fa pensar en un camí de redreçament, i que hi ha unes palanques per corregir el dèficit patrimonial, que en unes poques temporades es pot arribar a un superàvit en la gestió ordinària. Per tant, l'equip econòmic-financer del club està fent una molt bona feina”. Vostè va ser molt positiu en aquest sentit… 

Sí, ho vaig ser. En aquell moment estava al club Ferran Reverter com a CEO, hi havia Maribel Meléndez com a responsable corporativa i estava com a vicepresident econòmic Eduard Romeu. Ells eren els meus interlocutors. Hi havia un equip també propi del club: hi havia Marcel Ramírez i també, Ángel Sorroca. De tots ells només queda Marcel allà, director financer, que és un tipus.

“La palanca de Sixth Street va ser un encert, CVC no tenia sentit” 

Havíem afrontat una situació molt complicada, i s'havien pres una sèrie de decisions que nosaltres com a comissió vam donar suport. Hi ha elements, evidentment, que s'havien de posar com a condicions. Estic parlant de la venda dels drets de televisió, feta per un canal diferent de CVC, perquè l'oferta de CVC no tenia cap sentit, perquè computava com a fons propis, tenia unes servituds des del punt de vista de màrqueting, el tipus de descompte era un tipus elevat, que no es corresponia amb els tipus de mercat…

Es va fer amb Sixth Street, finalment, i millor, oi?

Hi va haver diverses opcions, però clarament aquesta va ser la millor. Vam estar d'acord també amb l'operació de Spotify. Tot i que la situació patrimonial era molt complexa, vam donar suport a començar el projecte de la revisió de l'estadi. L'estadi anava a generar uns costos, estava en circumstàncies complicades, que anaven a ser fons perduts, i el club no podria competir amb altres si no feia un estadi nou. Llavors, es van posar una sèrie de condicions: que no hi hagués recurs contra el club, que es tingués el control de tota l'operació, que es fes una comissió el més independent possible per seguir, perquè estàvem parlant d'una obra enorme…

Pel que fa a Spotify, la comissió a Darren Dein ja se sabia en aquell moment?

No. L'informe de Spotify no era un informe preceptiu, però la junta directiva ens va demanar que donéssim la nostra opinió sobre la contractació de Spotify com a patrocinador, no es mencionava la comissió. Se'ns van explicar els números, no vam arribar a veure el contracte, i no se'ns va informar que hi hagués cap tipus de comissió. Senzillament, amb aquests números, vam fer un informe molt escuet en què dèiem dues coses: una, que era el millor contracte que havia signat el club en la seva història per a la samarreta; i dos, que era un contracte que comparava bé amb els contractes més rellevants que tenien els millors equips del món en aquell moment. Vam fer aquestes dues sentències. Però aquí no vam saber que hi havia cap pagament de comissió, ningú ens va informar ni vam arribar a tenir accés al contracte.

“Vaig aprovar el contracte de Spotify sense saber que hi havia una comissió” 

Tornant a l'actualitat, just fa uns dies va transcendir la denúncia d'un soci de Toledo per suposat blanqueig de capitals, apropiació indeguda i organització criminal, entre altres delictes que, finalment, l'Audiència Nacional ha tombat. Des de la candidatura de Laporta, insinuen que vosaltres podríeu estar al darrere… 

Mira, això del futbol té un punt lleig. Jo vaig llegir l'entrevista que li vau fer a Ferran Olivé. Ell parla de fil conductor i posa el meu nom. Sincerament, jo no m'imaginava a Ferran Olivé, amb qui vaig compartir poc al club, perquè ja us he dit qui eren els meus interlocutors, però que tingués aquesta capacitat d'intoxicar… Sincerament, em sembla fastigoset, per dir-ho d'una manera així, en diminutiu. Quan ells parlen de relat, el relat són una sèrie d'operacions que han estat publicades i que els diaris us heu fet ressò. Per tant, em sorprèn que facin aquesta mena de vincle que no deixa de ser una estratègia defensiva i, sincerament, una intoxicació molt lletja.

De fet, jo parlava, com vostè ha dit, de fil conductor.

Sí, la frase s'entén poc, però hi ha dues paraules clau, ‘fil conductor i Jaume Guardiola’. I un es desperta amb això i pensa, ‘però on dimonis estem?’

“Que Ferran Olivé tingui aquesta capacitat d'intoxicar em sembla 'fastigoset'”

El que ell venia a dir és que cinc punts conflictius de la denúncia encaixen amb el discurs que vostè ha defensat en alguns actes...

Nosaltres no hem vist la denúncia, no sé si Ferran l'haurà vist, però nosaltres no, i, per tant, no sé quins temes són, però entenc que, si són els temes, per entendre'ns, que estan sortint entre els que jo parlo, són temes que, efectivament, estan a la premsa publicada des de temps ja antics.

És correcte. Si li sembla bé, parlarem de tots aquests punts amb component econòmic, i que són claus en la gestió de la junta de Laporta. Podem començar per l'adjudicació de les obres a Limak, per exemple. Vosaltres què en penseu d'aquesta decisió?

Crec que el procés d'adjudicació d'obra és irregular. Limak no havia estat en el concurs anterior, que va quedar suspès pel Covid. No complia dos requisits del concurs anterior, que són de sentit comú: haver fet una obra a Espanya, o a Europa, per conèixer la legislació laboral i com funciona el sistema de contractes; i que no havien fet cap estadi. Em sembla que són dos requisits mínims per fer aquesta obra. Entra una mica enrere i entra en contra de les dues persones més rellevants del club per opinar sobre aquest tema, que eren l'executiu que estava al capdavant, un enginyer de camins, i el directiu que s'encarregava dels temes patrimonials. Tots dos estaven en contra, avui cap dels dos ja és al club. Hi ha informacions que diuen que els informes tècnics l'avaluaven com la pitjor. 

Es refereix a Ramon Ramírez i Jordi Llauradó…

Al final, aquest executiu al capdavant és substituït per Joan Sentelles, una persona que no ha estat mai al capdavant d'aquest tipus d'obres; que ve, a més, d'una experiència que no es pot considerar positiva: la direcció general del Reus. Limak guanya el procés davant d'altres competidors. Hi havia un tercer requisit al concurs, que fos acompanyada d'empreses catalanes. En el cas de Limak, en va aparèixer una al principi, però després ja al contracte no hi era. Va guanyar per preu, termini i unes indemnitzacions que se'ns van anunciar a bombo i plateret. No s'han complert els terminis, portem ja un retard exagerat. Ens gastarem molt més dels 900 milions que van dir que costaria l'obra i amb la qual van guanyar el concurs. Sobre les compensacions, ja se'ns ha anticipat que això del milió per dia de retard, que estaríem ja als 500 milions, al final res. 

“El procés d'adjudicació a Limak em sembla irregular” 

T'afegeixo que tinc els meus dubtes, tot i que és un terreny més subjectiu, sobre el lliurament de qualitat. Quan veig que tot l'anell perimetral de la Tribuna baixa té unes proteccions de garatge perquè la gent no es doni cops al cap, cosa que abans no passava, que realment s'ha fet la biga més baixa o el terra més alt… jo he estat amb algun convidat veient l'estadi i em diuen, ‘escolta, però això és una obra nova?’. Els seients segueixen tan estrets com eren, que al final, una obra que 30-40 anys més tard de quan es va fer l'última renovació de seients hauria d'haver tingut en compte que tots som una mica més grans.

FOTO / VÍDEO

La tercera graderia es mourà 15 o 16 seients cap enrere. L'obra, des del punt de vista arquitectònic, serà molt bonica. El projecte de Nikken Sekkei ja em sembla fantàstic, serà un edifici impressionant, que donarà a la ciutat molta prestància. Però no hi haurà videomarcador, perquè la coberta sembla que no ho suporta perquè és més lleugera del que estava previst. Per tant, l'experiència dins tampoc serà la millor...

Es refereix que no hi haurà videomarcador de 360 graus, oi?

Sí, que és el que estava previst.

Hi haurà, finalment, tres pantalles al mig. Això en teoria es manté així.

Sí, però en els primers renders, quan es va fer el referèndum, hi havia un videomarcador molt bo. Els renders, quan un es fa una casa, tendeixen a ser meravellosos i després ve la realitat. No tenir un videomarcador com el del Bernabéu, o com qualsevol estadi que s'inauguri els pròxims anys… tots tindran aquest tipus de vídeo, són més envoltants. Però l'important és que s'han incomplert gairebé totes les condicions amb què es va guanyar el concurs. Llavors, per què entra per la porta del darrere algú que guanya el concurs en condicions que després no es compleixen i que està en contra dels directius i dels executius encarregats de valorar aquesta operació? A mi em sembla molt irregular.

I el preu creu que és adequat? Parlàvem de 1.500 milions d'euros.

Jo no tinc aquesta capacitat d'avaluar… Quan jo estava a la comissió, es va fer primer l'aprovació de l'assemblea i, després, el referèndum, en què hi havia aquell quadret que posava 1.450 milions, que hi havia 900 milions per a l'estadi, 400 pel Palau i després la resta era Espai Barça. Nosaltres sí dèiem, com a comissió, que no teníem aquesta capacitat. El que vam donar, perquè és preceptiu, és l'autorització per contractar el crèdit dels 1.500 milions.

“Sembla que l'estadi es consumirà els 1.500 milions” 

No ho sé. Avui el que sabem és que, més o menys, hi ha gastats ja uns 1.000 milions, que hi ha 200 milions d'interessos acumulats, perquè fins ara l'operació ha generat interessos, però no s'han pagat encara… més els costos d'estructuració de l'operació, del fons de titulització, etc. Hi ha una mica més de 200 milions i el que queda..., quan veus l'obra, sembla que es consumiran els 1.500 milions per a l'estadi. Tant de bo no sigui més.

Sobre el finançament que es va tancar al seu dia, què opina sobre el crèdit i la fórmula del Fons de Titulització que van utilitzar?

Entenc la fórmula del Fons de Titulització, perquè és una manera d'aïllar l'operació. Això que es pretenia que fos un vehicle separat, que no hi hagués recurs contra el club, era una manera d'estructurar-ho. Crec que és una bona manera de fer-ho. Li vaig llegir a Ferran Olivé a la vostra entrevista que ho compara amb el Reial Madrid, dient que el Madrid ha hipotecat, i crec que el Madrid no ha hipotecat. Sí que té una estructura d'hipoteca, perquè està fent una operació a 30 anys amb pagaments anuals d'interessos i principal. L'estructura és la típica d'una hipoteca a casa nostra, però no està hipotecat l'estadi. És el mateix que nosaltres, es paga amb els ingressos de l'estadi, crec que la fórmula és la mateixa. El Madrid manté aquesta operació al 3,15%, i això els genera una quota anual de 66 milions, pels 1.100 que tenen de crèdit. És un bon finançament, està estructurat.

El Barça ho ha fet diferent. S'ha fet amb bons que avui van des del 5,15% de l'última reestructuració fins al 7,22%, que són els més alts. Per tant, està força més car. Té uns venciments de 200 milions el 2028, 500 entre 2029 i 2032, i després la resta. Tot això s'haurà de refinançar. A l'entrevista que li vau fer a Ferran, tampoc ho aclareix gaire, però no sé fins a quin punt aquests bons són precancel·lables per estructurar una operació que sigui d'impacte més constant.

“El Madrid va tancar un interès del 3% i retorna una quota anual de 66 milions”

El disseny d'aquesta operació ja es va fer per a l'anterior. Jorge Alcover, que és l'home de Goldman Sachs, ja va estar treballant amb l'equip de la junta anterior, perquè s'estava preparant una operació exactament igual. En aquesta, s'ha incorporat JP Morgan, però a la primera només hi havia Goldman. Ara s'ha adaptat l'operació al nou projecte. No tinc res en contra.

Jaume Guardiola SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

Deixa'm que t'ho digui d'una altra manera. Em sembla força extraordinari que, en la situació financera que estava i està el club, hàgim aconseguit aquest finançament. Com a institució, això et dona una imatge de la marca del Barça…, en l'entorn de la banca comercial espanyola, seria gairebé impossible. Té molt mèrit haver estructurat aquesta operació, tant a la junta de Bartomeu com a l'actual, i aquest compromís de Goldman de tirar-la endavant. Perquè acabés de tenir una història bonica, hauríem d'estar en condicions de poder refinançar-la, quan el camp estigui ja 100% operatiu, a uns costos més baixos, més semblants als que té el Reial Madrid.

Parla del cost final o es refereix a reduir la quota anual?

Parlo de l'estructura del finançament, no dels 1.500 milions, sinó del cost financer. És a dir, el tipus d'interès que es paga és molt alt. Estem parlant de 5,15% el bo més barat, 7,22% el bo més car. És un finançament que té alts costos. L'ideal seria que quan el camp estigui operatiu i els inversors tinguin més seguretat de cobrament o més tranquil·litat respecte al termini que cobraran, puguem reestructurar això perquè el cost s'aproximi al que té el Reial Madrid, que és notablement més baix.

Si està d'acord amb l'existència del fons de titulització, no considera que sigui una operació de risc? No hi ha risc que es puguin quedar amb l'estadi?

Exacte, no hi ha recurs contra el club, això és molt important, i després l'operació està estructurada de tal manera que amb l'increment d'ingressos de l'estadi, amb aquest model de 100-100-100, s'ha de pagar en el termini convingut o en una mica més de termini, s'ha de pagar amb els ingressos de l'estadi. El disseny de l'operació és correcte, el que ja estava previst en el seu dia i s'ha executat amb normalitat.

Vostè creu que perilla el model de propietat del Barça? Enllaçant amb aquesta situació de possible risc que ara no hi ha.

La situació patrimonial del Barça és molt complicada. Estem parlant que l'estadi pugui realment acabar-se amb aquests imports. Un escenari que seria molt dramàtic és que costés més dels 1.500 famosos, perquè havia de costar 900. Però suposem que això funciona. Després tens el deute net del club, on tenim una altra discrepància en com es calcula. Està al voltant dels 914, a 30 de juny passat.

“Laporta ha reduït el deute net en 50 milions i no en 200 com diuen” 

Al club parlen de 450 milions de deute net, aproximadament…

Bé, això té la seva història. El 2013, amb la junta del president Sandro Rosell i el vicepresident econòmic Javier Faus, el club s'autoimposa una clàusula, l'article 67 dels estatuts, d'autocontrol financer. Aquest diu que si el club incorre en pèrdues dos anys seguits o si el ràtio de deute supera dues vegades l'EBITDA, la junta se sent obligada a dimitir. És una regla excessivament estricta, perquè dues vegades l'EBITDA és un ràtio molt baix, podria haver-se posat tres, o una mica més... però bé, per això es calculava el deute net, com s'havia calculat sempre al club. Tu li preguntes a Marcel, ‘dona'm el número del deute dels últims 15 anys del club’ i arribarà a aquest 914. 

Joan Laporta i Víctor Font en un fotomuntatge CULEMANÍA

L'any 2016, veient que la cosa se li complicava, Bartomeu es va acollir a un ràtio de deute que publica la Lliga per comparar els equips, però no té cap altra finalitat, i rebaixa en 300 milions el deute, de cop. En aquest càlcul de deute de la Lliga, no hi ha ni el que deus als jugadors, ni el que deus als proveïdors, ni el que deus a Hisenda. Quina birria de número. Aquí comença a obrir-se una bretxa entre tots dos números. Ve el Covid i tot es complica moltíssim, però li permet a Bartomeu complir el ràtio, quan en realitat no l'estava complint.

“Quina birria de número, el que suggereix la Lliga”

Ve la nova junta, i a la Comissió seguim calculant el deute amb el número de Marcel. El número és 973, si no recordo malament. Recordo el correu que m'envia Marcel donant-me tota l'explicació. Avui està en 914, s'ha mogut molt poc, 50 milions, en lloc dels 200 que diuen. Per la meva sorpresa, després d'haver criticat com ho calculava Bartomeu, seguim amb el número de Bartomeu: sense els proveïdors, sense els deutes als jugadors, sense Hisenda Pública. És la cerimònia de la confusió. Amb aquest deute, la situació patrimonial de 153 milions de fons propis negatius és molt complicada. Gestionat de manera més ortodoxa la marca i el potencial d'ingressos amb el club, hem d'estar molt tranquils, i per això el nostre compromís ferm i total amb preservar el model de propietat. Però si es continua gestionant d'aquesta manera, algú pot tenir la temptació... 

Vosaltres seríeu partidaris d'un model de propietat més semblant al del Bayern de Munic?

Jo crec que no. El Barça s'ha de dotar d'un model amb blindatge estatutari. S'han de reformar els estatuts, sempre per referèndum, i amb majories reforçades en alguns temes concrets, per tenir una governança absolutament homologable. No hi ha res que et garanteixi que la teva governança millorarà pel fet que donis entrada a tercers. Jo sincerament crec que és un club de socis, que els socis han d'estar al centre, i per tant a mi em sembla que no hi ha cap necessitat i crec que amb una gestió adequada és totalment evitable.

Tornem al 2021, quan vostè va entrar a la Comissió Econòmica. Creu que es van inflar les pèrdues d'aquell primer exercici? Creu que això ha pogut esclavitzar d'alguna manera el club pel patrimoni net negatiu?

No, no ho crec. Pèrdues brutes de la temporada 2020-21 van ser 555 milions. Les netes van ser aquests 480 milions (després d'impostos). Però per calcular què va ser extraordinari i ordinari, has de partir dels 555 milions. D'aquests, hi va haver un ajustament excepcional de 240 milions, del qual, si no recordo malament, 160 van correspondre a ajustaments de valoració de jugadors i 80 (90 en realitat) a ajustaments per plets, provisions judicials. Les pèrdues ordinàries d'aquell exercici van ser uns altres 200 i escaig milions. 

“No es van inflar les pèrdues de Bartomeu; eren les pèrdues que tocaven”

Estem parlant d'un any Covid, l'estadi aquell any va donar 25 milions d'ingressos, en lloc dels 225 habituals. Això també s'ha de considerar extraordinari. Respecte als 228, la part dels jugadors va ser una habilitat comptable que va ser considerar que alguns jugadors, com a actius disponibles per a la venda, actius que no els utilitzaràs i que tens prou confiança que s'han iniciat gestions per a la seva venda. Disponibles per a la venda et permet comptabilitzar la més baixa, entre dues opcions: el preu de mercat, que crec que es va utilitzar Transfermarkt, però podia ser qualsevol altre, o el preu que obtens als llibres. Aquí hi havia diversos jugadors el preu de mercat dels quals era clarament més baix que el que tenies als llibres com Coutinho o Umtiti. Crec que això anava amb la intenció d'associar aquestes pèrdues amb la gestió del passat. Però crec que aquestes pèrdues es corresponien amb la valoració real i el preu de les transaccions. 

Josep Maria Bartomeu vota el 2015 Redes

De les provisions, m'imagino que l'última època de Bartomeu s'havia d'anar una mica al límit, i que aquestes pèrdues no s'han acabat compensant. El concepte d'inflar no el considero correcte. Sí que és veritat que en el disseny es pensava que això es consideraria de la junta anterior i que no afectaria el Fair Play, i al final sí que va afectar.

Parlem d'altres situacions polèmiques de la gestió de Laporta que coincideixen amb la denúncia: New Era, les comissions a Darren Dein… Què opina d'aquestes operacions? 

Sí, la comissió de Darren Dein em sembla inexplicable. Estem parlant d'un servei de mediació d'un agent de jugadors, pel qual es cobren 50 milions d'euros. Ens diuen que està calculada un 3% sobre el total del contracte. Em sembla inexplicable, com a mínim, reflecteix una mala gestió professional. He estat molts anys de vida professional i mai he vist res semblant. 

“La comissió de Darren Dein és una mala pràctica professional i poc ètica”

Estem parlant de dos socis que tenen un contracte i que es creen diferències sobre aquest contracte i llavors es necessita algú extern. Després de 30 anys de relació, els que estaven a la negociació a la part més tècnica, et diran que no era necessari. Però suposem que ho és, vas i contractes un servei de mediació més qualificat del món. Vas a cobrar un fix per hores de dedicació més un final de transacció. Cobrar comissions sobre la totalitat del contracte es considera en el món de la mediació una mala pràctica i poc ètica. Les quantitats són absolutament irracionals. Des de la meva experiència corporativa, no té ni el més mínim sentit. Com a mínim, denota una gestió empresarial molt dolenta. 

I l'operació amb New Era i els seients VIP que es deriva de les palanques?

Has de fer un concurs de telecomunicació, el normal és que t'apareguin tots els operadors del mercat. Aquí en tens molts que segur que els interessava, com Telefónica, Cellnex, Parlem…, i acabes adjudicant-ho a un senyor que no té cap experiència. El presentes a la teva pàgina web del club com el líder en connectivitat i en integració d'infraestructures a nivell mundial quan és algú que no té cap antecedent. La companyia és una mica estranya, està creada en un coworking als Emirats que després té una filial a Espanya que està en un entresòl a Sant Andreu i que té un administrador, Francisco Maza, amb una condemna a Andorra per falsificació de forfaits, és que és propi de Torrente. Llancen una aplicació, Barça Mobile, de la qual  no sabem encara res. El president la presenta com la pròxima mina d'or i està encara sense explotar.

“Em pregunto si realment New Era aporta els diners dels seients Vip” 

Després em surt el mateix, la companyia aquesta, que no tenia capital, inverteix teòricament 70 milions en la compra de l'explotació dels seients VIP, dels quals li aporta 28 i la resta s'hauria d'aportar ara en aquest últim trimestre. Em pregunto si realment els ha aportat, són preguntes per fer-li al tresorer del club. Em sembla una bogeria tot.

Vostè estava a la Comissió Econòmica quan es van començar a aprovar les palanques. L'operació de Barça Studios va ser la segona. Com que no arribava els diners pel tema tecnològic, han hagut de fer la cessió dels seients Vip. Què opina vostè d'aquesta gestió?

Va ser una venda dels drets audiovisuals que es va anomenar Barça Vision, que es va pressupostar en 50 milions d'euros. La comissió va opinar que li semblava una operació de difícil materialització i, efectivament, aquests 50 milions no han arribat. Després, es va reconduir a la venda dels digitals, perquè va ser un moment que va començar a aparèixer la història dels NFTs. Algun club havia fet transaccions importants, semblava que tenir l'NFT del gol de Cruyff anava a generar un valor molt gran. Llavors, es va desinflar. Es va fer una primera venda a dos socis, Socios.com i Orpheus de Jaume Roures, que en el món digital i audiovisual tenien cert recorregut. 

“L'entrada d'Aramark a Barça Vision es va fer, segur, com a compensació del seu contracte de càtering”

L'operació es va aprovar, i després no s'ha pogut materialitzar, perquè primer es van substituir aquests socis per altres molt estranys. Nosaltres sempre dèiem a la Comissió que calia buscar un soci tercer amb més expertise, perquè tu no ets un expert i no ets capaç, amb els teus professionals, d'explotar-ho i obtenir un alt rendiment. Busques un soci que té aquesta experiència, se suposa que els ingressos totals del club, fruit de l'increment d'activitat, creixeran i et permetran que et surtin bé els números. Posàvem sempre aquesta condició, buscar socis experts, però al final va aparèixer Libero, que és un fons alemany que després va impagar. També va aparèixer Vestigia. Es va fer una operació a Aramark, que és inexplicable. El tresorer va dir a l'assemblea que Aramark volia diversificar i per això va entrar en aquesta operació inexplicable. Es va fer, segur, com a compensació pel seu contracte de càtering i el conjunt és que tenim una companyia bloquejada que no està generant cap ingrés i, per tant, és una altra transacció equivocada.

Les pèrdues inicials i la palanca de Barça Studios fan que el Barça any rere any tingui molts problemes per anar al mercat de fitxatges per no poder entrar a la famosa regla 1:1. Des de Nosaltres, què creuen que falta per tornar a l'1:1?

Exactament, per tornar a l'1:1, tenim la informació de la Lliga i la informació que ens faciliten els directius o exdirectius del club, en el cas de Ferran Olivé, va dir a la vostra entrevista que li faltaven 12 o 14 milions. Hem escoltat frases com ‘ja tenim l'1:1’ o ‘no el tenim perquè no volem’. 

“Hem escoltat frases com ‘no estem a l'1:1 perquè no volem’”

És una mica sorprenent, però crec que al club li falta una gestió més professionalitzada. El club ha de tenir un cos executiu potent i uns directius que facin la funció clàssica que fa la junta directiva d'una associació: supervisar en el debat estratègic, incentivar que la gent treballi. Però el club s'ha de basar en professionals. Si aconseguim fer aquest salt, entrarem en la normalització.

Quines serien les solucions econòmiques que proposa la seva candidatura per sortir de les pèrdues acumulades?

Té molt a veure amb professionalitzar el club, creiem que hi ha fonts d'ingressos rellevants que encara no estan en el seu màxim d'explotació i els queda recorregut. Un cas clar és el marxandatge. El club té 400 milions de seguidors a les xarxes socials i una capacitat d'incrementar els ingressos de manera notable. Anirem veient, a mesura que l'estadi entri en combustió, l'increment dels ingressos de l'estadi. Tinc aquí un cert debat, també el tinc amb Víctor en la nostra visió dels mons dels drets de televisió, perquè jo crec que la Lliga no està obtenint els ingressos que hauria d'obtenir. La suma dels equips de la Lliga en termes de seguidors a les xarxes la compares amb la Premier i és pràcticament el mateix número, només que els de la Lliga estan més concentrats, amb Barça i Madrid i després, força menys, l'Atlètic. 

Víctor Font a l'acte de presentació del seu 'Projecte Messi' amb 'Nosaltres' Oriol Solé Vicente Culemanía

En el cas de la Premier, són sis equips i a vegades altres dos que gairebé s'hi acosten. Però que estigui provocant ingressos tres vegades més alts em sembla molt. Hi ha un cert immobilisme, a la Lliga li falta una visió més moderna de la gestió dels drets de televisió. Hi ha certa oportunitat de millorar el conjunt de la Lliga i, per tant, els ingressos del Barça. També hi ha un espai de creixement en tots aquests ingressos que han estat més marginals o zero en el passat: la part digital, audiovisual etc. Cal veure fins a quin punt el bloqueig que ens impedeix. El dia que hi estiguem podrem veure i analitzar, però crec que aquí també hi ha un llarg recorregut.

“Aspiram a tenir un pressupost de 1.500 milions”

Heu enfocat molt la vostra candidatura des del punt de vista social de dedicar-vos, sobretot, al soci i a l'abonat. Com podreu materialitzar la baixada dels abonaments i de la quota dels socis que proposeu?

Són quantitats relativament petites en el conjunt dels ingressos. En la temporada 22-23, abans de Montjuïc, o la 18-19, prèvia al Covid, els ingressos per abonament eren 45 milions. Les nostres propostes tenen un element que és la fidelitat. Si ho analitzes, arribes a la conclusió que l'impacte és de 10 milions. En un pressupost al qual aspirem, de 1.500 milions, no és una magnitud rellevant i sí obeeix a un objectiu que és preservar el model social. Això és un club de socis. O som conscients que aquesta és la realitat o acabem desvirtuant la institució. És una mica el que ha passat. Aquesta preferència pel turista i pel ticketing que gestiones deixant de banda els socis, és una estratègia molt equivocada i que s'allunya de la institució.

Quina és la vostra proposta estrella per als socis?

Hi ha un conjunt. Unes tenen a veure amb el compromís de la governança del club. Si no ho complim, si no fem una revisió estatutària que permeti aquest compliment, nosaltres marxem. Després, l'entorn socis. Tens Grada d'Animació, penyes, tens viatges…, el club ha de reinvertir en això. A mi m'avergonyeix quan venen 5.000 tios animalots de l'Eintracht o del Bayern. I nosaltres, o no la tenim, portem un any i mig sense tenir-la o, quan la tenim, és una Grada d'Animació que fa soroll, però és petita. 

"Messi no tornarà al Barça mentre hi sigui Laporta, és així de trist" 

També els viatges. Per anar a Newcastle no som capaços d'organitzar xàrters i la gent ha de fer combinacions de bojos, perquè no hi ha vol directe de Barcelona. Això no és cuidar el soci. T'enorgulleix quan veus uns valents que s'han anat a seguir el club i són allà animant. Cal protegir tot això. Tot això què representa sobre un pressupost d'aquestes dimensions? És una quantitat poc rellevant. Hi ha molt espai de millora i compromet el club amb els socis, que són l'actiu d'aquesta casa.

Última pregunta. Si guanyeu, Messi tornarà al Barça? I si és que sí, de quina manera?

Messi tornarà al Barça segur, perquè ha dit clarament que ell i la seva família s'imaginen vivint a Barcelona i vinculats al Barça. Però això no passarà mentre hi siguin Laporta i aquesta junta, perquè s'han trencat les relacions. És així de trist. Si hi ha un canvi, es produirà abans. Aquest és el nostre propòsit, al final decideix ell. Tenim la sort que el millor jugador de la història és culer, perquè va començar amb 13 anyets. Ho farà quan ell vulgui, com ell vulgui i nosaltres, com a junta, li donarem totes les facilitats perquè compleixi el seu somni, que és tornar a casa.

Però el veu al camp?

S'ha de veure ell primer. Al camp hi ha moltes maneres de tornar: amb pocs partits, amb una gira d'homenatge…, hi ha mil maneres. Al final és ell qui ha de decidir com vol. El vaig conèixer quan ell era un nen i va ser imatge de Banc Sabadell. És un tipus que el que més li importa és competir bé, té un sentit de la victòria i de competir, és un guanyador. Ell és qui es regularà la manera com vulgui reincorporar-se a la institució.