Pere Gallego: "Ibaka havia de robar menjar per sobreviure al Congo amb 13 anys"

Pere Gallego i Castella, llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses per la Universitat de Barcelona, és agent d'esportistes professionals a l'agència YouFirst. Prèviament, va treballar a la secció de bàsquet del FC Barcelona, on va exercir com a líder del departament de scouting entre 1995 i 2004. A més, és un gran coneixedor de la República Democràtica del Congo (RDC), país al qual ha viatjat recurrentment durant les darreres dècades i del qual avisa que pateix una "inestabilitat" cultural i social constant. Per això, va ser molt crític en el seu moment per l'acord de patrocini que va signar Joan Laporta amb la RDC a canvi de 44 milions d'euros.

De fet, aquests retrets l'han portat a presentar-se a les eleccions del FC Barcelona. Gallego forma part de l'equip de la precandidatura de Marc Ciria, amb qui ha protagonitzat un autèntic culebrot aquest mateix divendres.

Pere Gallego Luis Miguel Añón

A la precandidatura de Ciria

L'agent de YouFirst havia de participar en un debat electoral organitzat per Mundo Deportivo juntament amb la resta d'aspirants a la presidència del Barça, que també portaven els seus representants. No obstant això, després d'un canvi de ponent d'última hora per part de 'Nosaltres', la plataforma de Víctor Font, Joan Laporta i 'Defensem el Barça' es van fer enrere, argumentant que els semblava un "canvi de regles" il·lícit i negant-se a formar part del debat quan tots els representants de les precandidatures ja eren a les oficines de MD per participar a l'acte.

Marc Ciria anuncia la seva precandidatura a la presidència del FC Barcelona com a líder de 'Moviment 42'

Després d'aproximadament una hora, 'Defensem el Barça' finalment va accedir a unir-se a la xerrada, però Pere Gallego ja havia marxat del lloc per uns compromisos personals. D'aquesta manera, de manera inesperada, l'agent de YouFirst s'ha convertit en un dels protagonistes de la jornada i de la campanya electoral, que promet portar històries encara més polèmiques.

Scouter i agent

Sigui quina sigui la vinculació actual de Gallego amb el FC Barcelona i Marc Ciria, la seva feina principal és la d'agent esportiu. Amb YouFirst, l'exscouter culer representa personalitats com Alexia Putellas, Fabián Ruiz, Willy Hernángomez i, també, Serge Ibaka.

Pere Gallego amb Serge Ibaka i Sayon Keita, entre d'altres REDES

Pere Gallego amb Sayon Keita, jugador del Barça de bàsquet REDES

Gallego va jugar un paper fonamental en l'aterratge a Espanya del pivot d'ascendència congolesa. El va captar quan només era un adolescent i va aconseguir portar-lo a la Península. La resta, com ell mateix diu, "és història": draftejat a la NBA, més de 140 milions d'euros guanyats amb contractes professionals i, sobretot, un llegat social i cultural històric. La seva trajectòria no va ser precisament fàcil.

P: És molt interessant el que s'explicava sobre Serge Ibaka, la seva infància allà, les dificultats que va tenir i com a través de l'esport, una persona en una situació d'hostilitat o de gran dificultat, és capaç de tirar endavant i després triomfar. No sé a quina edat va començar Ibaka a jugar a bàsquet.

R: El seu pare i la seva mare eren jugadors de bon nivell local i ell va començar a jugar des de petit. El tema és que hi va haver una de les guerres del Congo, es van haver d'exiliar al nord del país i la mare va morir. L'esperança de vida al Congo no sé quina deu ser, però dubto que arribi als 50 anys. El pare va ser empresonat a l'altre Congo per haver participat a la guerra i en Serge es va trobar sol al carrer. El lema de la fundació Ibaka és 'Tot és possible', perquè diu 'Si jo als 13 anys, sol al carrer robant menjar per menjar i venent ampolles de plàstic per sobreviure, vaig ser capaç de progressar a la meva vida, qualsevol persona amb el suport necessari i la mentalitat adequada pot aconseguir tirar endavant'.

Una imatge de Serge Ibaka de nadó Serge Ibaka

Això és el que tots aquests anys ha intentat inculcar tant en el treball amb orfenats com amb jugadors de bàsquet. Que sí que hi ha un altre camí. És veritat que sent congolès la vida és molt difícil i que això ens ha tocat, però està a les nostres mans decidir quin és el nostre camí. Algú pot ser que jugui a la NBA; però el 99% no seran esportistes d'elit, però el més important és aquesta mentalitat de fer les coses bé i treballar. Hi ha una anècdota divertida que és ell a les 5 del matí es llevava per córrer i el seu germà, 3 anys més jove, es reia d'ell perquè li deia 'Per a què corres si ningú et veurà i mai sortirem d'aquí?'. Estem parlant de 2005 o 2006. No hi havia ni YouTube. Les possibilitats que un noi fos descobert no existien. De fet, les possibilitats que un noi congolès sortís del Congo per jugar a Espanya tampoc existien.

"Un amic que tenia a Sud-àfrica em va parlar d'un noi al Congo al qual li veia molt potencial. La història s'explica sola"

Aquesta mentalitat del germà petit xocava amb la de Serge. Això és l'únic que podia fer, potser algun dia això li servia, però almenys ho havia intentat. Doncs, al final li va servir, perquè dos anys més tard, per casualitats de la vida, hi va haver un campionat africà i el van cridar. Jo tenia un amic a Sud-àfrica que va veure el campionat i em va parlar: 'Hi ha un noi al Congo que em sembla que té potencial per ser jugador professional'. No hi havia ni vídeo, ni foto, ni hi havia estadístiques. No hi havia res. Però aquesta persona, que és un exjugador de l'ACB, Anicet Lavodrama, era una persona de confiança per a mi. Tenia el coneixement del que necessita un jugador, i ens vam posar en contacte amb la federació per conèixer aquell noi que ens havien dit. Volíem veure quines característiques tenia, i al final vam aconseguir portar-lo aquí. La història es va explicar sola.

Serge Ibaka en un torneig de bàsquet al Congo Serge Ibaka

Aquesta és la mentalitat que en Serge està intentant propagar entre els joves. De fet, també amb la fundació, vam començar a treballar amb una de les noies d'un dels orfenats amb els quals en Serge col·laborava. Tenia 14 anys. Tot i totes les dificultats, feia un munt d'esforços per anar a l'escola i, fins i tot, per fer els deures sense llum. Quan ens vam assabentar, vam començar a tutoritzar-la una mica i ara al juny ja ha acabat el segon any d'ADE. Està a la universitat i és una noia que tindrà una bona feina, al país. A vegades pots trobar grans persones i amb el suport necessari pots desenvolupar tot el seu potencial. Esperem que el Barça també trobi talents esportius i amb la increïble metodologia que ha desenvolupat el club pugui ajudar algun d'aquests talents a convertir-se en jugador professional.

Com descobreixen Ibaka a Europa perquè acabi venint a Espanya?

El 2007 tenia una cita a l'Ambaixada Espanyola per fer el visat i venir al Joventut de Badalona. Després de molt d'esforç per aconseguir els papers i aconseguir la cita, em llevo al matí i poso la televisió a les 7. 'Bombardejada l'Ambaixada Espanyola a Kinshasa'. No m'ho podia creure. El mateix dia que ell havia d'anar a l'Ambaixada, a les 7 del matí hi va haver un conflicte entre el govern i un líder opositor. Es van llençar obusos i un dels obusos va donar a l'Ambaixada Espanyola, per accident.

Serge Ibaka en els seus primers anys com a professional REDES

Serge Ibaka en els seus primers anys com a professional a Europa Serge Ibaka

Al Congo pot passar qualsevol cosa. Això va provocar que l'Ambaixada estigués tancada molt de temps i que arribés molts mesos més tard a Espanya. Un altre exemple. Amb la fundació d'Ibaka havíem de fer una pista. Vam comprar la pintura a Sud-àfrica i la vam enviar amb avió. Es va quedar a la duana i a la duana ens demanaven molts més diners per treure-la d'allà. Per pagar a la persona que s'ocupava de la duana vam haver de negociar i, finalment, no hi va haver manera de treure aquella pintura.

I sobre el futur? Va estar al Real Madrid la temporada passada. La idea és que sortirà?

Sí, ell ha acabat contracte amb el Madrid i és un dels esportistes a nivell mundial que més hores dedica al seu entrenament i cura del seu cos. Ell surt a les 8 o 9 del matí de casa i se'n va a la ciutat esportiva del Real Madrid. Té la seva rutina d'estiraments i entrenament individual, fa el seu entrenament, rutina de peses, recuperació... Menja allà, es fa el massatge, torna a casa i després comença el show de l'acupuntura, la mobilitat articular, estirament, càmera hiperbàrica... Al final, si té partit l'endemà, a les 9 està al llit.

Ibaka, durant el partit del Real Madrid contra l'Unicaja EFE

És un nivell d'exigència tan gran que ell ha de trobar una proposta que l'il·lusioni per mantenir aquest nivell d'exigència. El que no vol fer és dir 'Baixo el meu nivell d'exigència, vaig allà, entreno dues hores i ja està' .Com que ha estat format en aquesta rutina, en aquesta manera de cuidar-se, el que no vol és baixar-la al final de la seva carrera. Però com que és tan difícil de mantenir, alhora ha de trobar alguna cosa que realment el motivi a seguir aquesta rutina tan exigent.

Serge Ibaka en la seva primera etapa com a jugador del Real Madrid de bàsquet Montatge CULEMANIA

El Madrid era una gran motivació, però ara per jugar al Partizan, per exemple, o a la Xina o el Japó, no crec que ell hi trobi aquesta motivació. Ell viu aquí. De fet, la seva casa és a Barcelona i és molt fan de la ciutat. Però n'hem parlat algunes vegades, tant quan hi va haver el lock-out de la NBA i va acabar fitxant pel Madrid, com ara més recentment. Són posicions que ja el Barça tenia ocupades i encara que hi havia un cert interès d'analitzar-ho, mai es va concretar. A mi m'encantaria que jugués aquí a casa, però també el Barça ara ja té el Willy en aquesta posició, Vesely i Fall.

Suposo que a nivell de contractes cal donar-li un bon caché, però que bé li hauria anat al Barça.

Sí, a vegades, com també has tingut un jugador com Fall, que ja l'has tingut en dinàmica, ja acabes coneixent les seves coses bones i dolentes. Saps també assumptes que nosaltres no sabem, com quin pes té al vestidor, quin nivell d'exigència d'entrenament té diari o quina sensació aporta a l'equip. I a vegades dius: 'Prefereixo quedar-me amb alguna cosa que ja sé que funciona, que, amb un pressupost ajustat, posar-me a inventar i buscar alguna cosa que després potser pugui ser una mica millor o, potser, és molt pitjor.

Willy Hernangómez i Jabari Parker celebren una cistella del Barça de bàsquet EFE

Sense saber és molt fàcil opinar sense conèixer el que passa dins d'un vestidor o en el dia a dia d'uns entrenaments. Nosaltres només veiem els partits, però potser hi ha jugadors que són exemplars i el club se'ls vol seguir quedant, encara que no aportin tant estadísticament. O al revés. Jugadors que puguin tenir uns números o una aportació ofensiva més visible i, en canvi, es porten fatal amb tothom, no fan equip i protesten a l'entrenador tot el dia. És una mica el mateix discurs.

"El pressupost del bàsquet afecta el fair play del primer equip i imagino que hi ha altres prioritats al Barça"

Des de fora hi ha una opinió bastant unànime sense conèixer les xifres de mercat i en quina posició econòmica està actualment el Barça. Jo també entenc que des del mateix club tampoc tenen per què explicar-ho i que, si tenen restriccions pressupostàries, ho pateixen en silenci. Jo crec que amb el pressupost que tenen, fan tot el que poden. El que passa és que per competir a Europa necessites tenir un pressupost alt, perquè si no... El Barça és un gran club i a vegades pots convèncer algun jugador o la seva família perquè vinguin per una mica menys de diners dels que podrien guanyar en altres llocs, però al final el jugador té el dret de maximitzar la seva carrera econòmicament.

Quan competeixes en les mateixes condicions és més fàcil valorar. Quan per les dificultats del club competeixes en altres condicions, doncs crec que llavors cal tenir una mica més de flexibilitat i de comprensió sobre la feina que pot fer el club. Després, aquesta feina pot ser millor o pitjor, però a mi em fa la sensació des de fora que ara mateix no estem competint en les mateixes condicions que els nostres rivals principals. Llavors, si no tens aquesta capacitat és una mica injust demanar que segueixis mantenint la competitivitat que quan podies gastar els mateixos diners. Després un dirà 'Escolta, doncs amb menys diners m'agradaria que fitxessin aquest i aquest i no aquest i aquest' .O 'M'agradaria que es quedés Jabari Parker'. Però no sé com es comportava Jabari Parker. No sé quin tipus de company era. No sé com entrenava. No sé quin tipus de relació tenia amb els entrenadors.

Jan Vesely salta per una pilota dividida a l'Olympiacos-Barça de bàsquet FCB

Des de fora sempre és una mica difícil d'opinar. Tots opinem i no tothom ha de ser expert i conèixer el mercat. Llavors, com que és impossible saber tot això, al final es fan opinions una mica basades en l'instint, però crec que per fer una opinió professional necessitaríem tenir molta més informació. És clar que ens agradaria que el Barça competís com sempre. De fet, aquest any, l'any passat va estar a prop de jugar la Final Four, però al final cal comprendre que la situació general del club és la que és. El pressupost del bàsquet afecta el fair play del primer equip de futbol masculí i imagino que hi ha altres prioritats al club. Els gerents o gestors de la secció fan el que poden amb el que els donen.

Vostè creu que la situació econòmica del Barça penalitza directament o indirectament les seccions?

Bé, aparentment és la gran causa. El pressupost de seccions afecta el fair play i, llavors, donada la situació actual del club, es redueixen pressupostos de seccions històriques que ens han donat moltes alegries. Això provoca una certa desil·lusió en el soci. Al final, és el mateix, hauries d'estar dins del club per saber-ho tot. El Barça té una gran capacitat comercial. És una de les marques més prestigioses del món en qualsevol esport i aquesta bona feina comercial fa que ingressem 900 milions l'any o 1.000 que havien arribat a ingressar.

Pere Gallego Luis Miguel Añón

Llavors, quan tu reps aquests 1.000 milions cal veure on es posen per poder opinar si la gestió està sent efectiva o no. Al final, diners hi ha, perquè ens entren 900 milions. Cal veure si els repartim adequadament per ser competitius a tot arreu. Venint de quatre anys de dificultats de fair play i un any de pandèmia que va destrossar el club amb unes pèrdues crec que de 400 o 500 milions, entenc que és molt difícil encaixar totes les peces per tenir tothom content. Però hauríem de saber amb més detall on es posen aquests 900 milions per poder valorar si ho estem fent bé o es podria fer millor.

Esperem que aquest acord amb el Congo ajudi a nodrir tant el primer equip com les seccions d'una injecció econòmica.

Espero que el Barça pugui fer una aportació a la joventut congolesa en forma de formació esportiva. Estaré molt feliç, perquè, com et deia abans, són nens i una comunitat que pateix molt, que ho passa molt malament. I qualsevol ajuda perquè algun d'aquests nois pugui realment millorar i explotar el seu talent li pot canviar la vida a la seva família. Em faria molt feliç que fos així.