La UEFA passa d'A22, ignora el Reial Madrid i destrossa la Superlliga amb la seva reinvenció de la Champions League
El club presidit per Florentino Pérez va donar vuit setmanes a Aleksander Ceferin perquè donés rèplica a la seva demanda de 4.500 milions d'euros, però la data límit ha caducat i no hi ha notícies d'avanços en la negociació
Notícies relacionades
- Joan Laporta i Florentino Pérez s'enzarzen pel control de l'agenda mediàtica: tensió a l'alça
- El Barça de bàsquet amplia la seva aliança amb l'Eurolliga: portazo a la NBA Europa
- Els nous mecanismes del Reial Madrid per desestabilitzar el Barça: de Negreira a Arbeloa
- El Barça planeja el fitxatge de tres joies per a la Masia: relleus de Frenkie, Dani Olmo i Lamine Yamal
- Flick elogia Xabi Alonso i envia un missatge al Reial Madrid: "És important que el club cregui en tu"
La UEFA viu moments molt dolços gràcies a l'indubtable èxit del nou format de la Champions League. La darrera jornada de la lligueta va plasmar perfectament els components que Aleksander Ceferin prometia en activar aquesta estructura: igualtat màxima, meritocràcia i, sobretot, molta emoció. Tanmateix, el cim mediàtic d'aquest nou model conviu paral·lelament amb un moment certament delicat en l'àmbit legal i institucional. El novembre de 2025, el Reial Madrid va demandar l'organisme europeu per danys i perjudicis i va imposar un límit de vuit setmanes per rebre una resposta per part de Ceferin. Així mateix, aquesta data ja ha passat i la UEFA segueix sense contestar; o això sembla.
La demanda de Florentino
El 16 de novembre de 2025, el Reial Madrid i la Superlliga van fer oficials les seves demandes en contra de la UEFA. Les queixes legals demanen fins a 4.500 milions d'euros per danys i perjudicis, cosa que, segons confirmen des d'A22 Management, els va frenar en la seva lluita per tirar endavant la seva nova competició. L'argument passa per afirmar que l'ens presidit per Ceferin va actuar com el líder d'un monopoli i no va permetre la lluita empresarial dins d'un lliure mercat.
Anas Laghrari, al costat de Florentino Pérez, en una reunió sobre la Superlliga EFE
De fet, així ho va confirmar l'Audiència Provincial de Madrid, que a l'octubre va desestimar els recursos d'apel·lació interposats per la UEFA, LaLiga i la RFEF en contra del que va dictaminar el jutjat mercantil número 17 de Madrid el 2021, que, bàsicament, donava la raó a Ceferin i no veia un abús de posició dominant envers la Superlliga.
La UEFA no dona resposta
Ara, amb la demanda imposada per A22 i el Reial Madrid, el culebrot promet escriure el seu propi final abans del que s'esperava. Ambdós ens van posar un límit de vuit setmanes perquè l'organisme organitzador de la Champions League reconegués oficialment la seva proposta.Aquesta data era el 16 de gener de 2026 i, com és evident, aquell dia ja ha passat.
Joan Laporta i Florentino Pérez, al costat de Bernd Reichart, CEO d'A22 Sport EFE
Tanmateix, ni la UEFA ni A22 ni el Reial Madrid s'han pronunciat sobre l'assumpte, cosa que fa pensar que Ceferin ha passat completament del que han sol·licitat els màxims defensors de la Superlliga. Segons ha pogut saber Culemanía, des d'A22 Management encara no estan preparats per anunciar res oficialment, tot i que s'espera que si hi ha algun avenç, no trigui gaire a sortir a la llum. És qüestió de dies.
El paper de la Superlliga
Aquesta problemàtica afecta de retruc Joan Laporta i el FC Barcelona, que encara no ha declarat de manera oficial la seva sortida del projecte paral·lel a la Champions League. Tanmateix, el president culer ja va expressar la seva intenció de desmarcar-se de la proposta que segueix defensant Florentino, cosa que és clau per entendre l'actual situació de conflicte que es viu entre el Reial Madrid i el Barça.
Marc Ciria, Víctor Font, Joan Laporta, Xavi Vilajoana i Joan Camprubí en un muntatge Culemanía
Sigui quina sigui la postura final de Laporta i, per tant, del club blaugrana, la realitat és que la Superlliga jugarà un paper important en les eleccions per la presidència que se celebraran al març. Jan haurà d'escollir bàndol definitivament i la seva elecció marcarà la pauta del relat dels seus opositors, entrant fortament com un factor diferencial en les seves campanyes electorals per fer fora Jan del timó del FC Barcelona.