Per què el Barça continua amb problemes econòmics tot i ser el segon club amb més ingressos del món?

El FC Barcelona frega el seu sostre econòmic. El club presidit per Joan Laporta és el segon equip de futbol que més ingressos genera cada temporada, només per darrere del Reial Madrid. En l'exercici 2024-25, el Barça va anotar el seu propi rècord de 994 milions d'euros facturats. De cara a la campanya 25-26, la junta directiva ja ha elaborat el segon pressupost de la història de la institució per sobre dels 1.000 milions: 1.075 milions. 

En l'informe anual Deloitte Football Money League 2026, el Barça ocupa el segon esglaó del podi en matèria d'ingressos, amb 974,8 milions corresponents al curs 24-25. El Reial Madrid lidera la classificació amb 1.161 milions, i el Bayern de Munic ocupa el tercer lloc, amb 860,6 kilos. Tanmateix, milions de culers es plantegen una pregunta que resulta imperativa. Per què el club encara travessa problemes econòmics i segueix excedit en matèria de Fair Play si és el segon equip amb el major volum de negoci?

Patrimoni net negatiu

El quid de la qüestió es troba a l'origen del mandat de Laporta. L'esclat del coronavirus el 2020 va llançar el Barça de la corda fluixa sobre la qual feia malabars la junta que encapçalava Josep Maria Bartomeu. Quan la nova directiva va exercir el relleu el 2021, la massa salarial de 617 milions acaparava el 98% dels ingressos: 631 milions. El deute brut arribava als 1.350 milions a curt termini i l'entitat no disposava ni tan sols de liquiditat per abonar les nòmines als futbolistes. La plana major entrant va augmentar les pèrdues dels 253 milions als 481 kilos mitjançant provisions per litigis judicials i el deteriorament de valor de jugadors de la plantilla.

El patrimoni net del Barça es desploma fins als -153 milions d'euros per dues noves depreciacions sobre Barça Studios FCB

En conseqüència, el patrimoni net de l'entitat va tocar fons fins als -455 milions. Quatre anys i mig més tard, el FC Barcelona encara lluita per restablir els fons propis positius, un indicador de la salut financera que condiciona l'elaboració del límit salarial regulat per la patronal de futbol espanyol. Les depreciacions comptables imposades sobre la filial Barça Studios --actualment Barça Produccions-- el 2024 i 2025 han costat dos exercicis consecutius de pèrdues netes que han fet retrocedir el patrimoni net novament. A tancament de 2025, se situa en -153 milions. Sense anar més lluny, al Santiago Bernabéu disposen de 598 milions de fons propis en positiu.

Exercicis anteriors

Els ingressos no suposen cap problema per a un dels clubs més lucratius del món. Ara bé, les despeses també freguen la barrera dels 1.000 milions en la campanya 24-25: 964 milions. En el pressupost 25-26, els desemborsaments se situen en els 1.019 milions. La junta ha aconseguit equilibrar el negoci ordinari i registrar dos anys consecutius de beneficis abans d'impostos: 12 milions en la temporada 23-24 i dos milions en la 24-25. A més de les despeses operatives, els resultats d'exercicis anteriors també influeixen en les normatives de control econòmic de l'organisme que dirigeix Javier Tebas.

El Reial Madrid i el Barça, primer i segon del rànquing d'ingressos de la temporada 2024-25, segons l'informe 'Deloitte Football Money League' DELOITTE

Tanmateix, les operacions extraordinàries, en concret, els deterioraments de Bridgeburg Invest, han precipitat dos anys seguits de pèrdues netes. Malgrat la cessió del 25% dels drets televisius del club a l'estiu de 2022 a canvi de 667 milions, l'entitat arrossega 140 milions de pèrdues acumulades des de l'inici del mandat: 481 milions de dèficit en el tram 20-21, 98 milions de beneficis en el 21-22, 351 milions de guanys en el 22-23, 91 milions de pèrdues en el 23-24 i 17 milions en negatiu en el 24-25.

Deute i massa salarial

Al marge del compte de pèrdues i guanys anual i del patrimoni net, el deute també juga un paper destacat entre les variables que computen per al límit salarial. En els últims balanços de l'exercici 24-25, l'entitat barcelonista ja ha inclòs el deute procedent del crèdit de 1.450 milions per a la construcció de l'Espai Barça. Si bé el deute net ha baixat 90 milions, el total de les obligacions del club entre deutes, periodificacions i provisions a curt i llarg termini arriba als 2.573 milions, com ja va informar Culemanía.

Evolució de la massa salarial del Barça i els ingressos fins al pressupost 2025-26 FCB

La massa salarial va arribar als 534 milions, però el Barça arrossega la desavantatge afegida de les seccions. La Lliga comptabilitza els esports professionals blaugrana i la pedrera com a massa salarial no inscribible juntament amb els empleats del cos tècnic del primer equip, a excepció d'Hansi Flick. Una porció de 95 milions en els pressupostos de la temporada 25-26 que dificulta encara més ajustar-se al límit salarial i no quedar excedit. 56 milions es gastaran en totes les seccions professionals.

El Camp Nou, motor econòmic

Què depara el futur? L'Spotify Camp Nou hauria de proveir un augment dels beneficis, encara que al desembre de 2025 van començar a saldar-se els primers interessos de devolució del crèdit. En els pròxims mesos, el Barça té previst anotar 30 milions d'ingressos sobre la cessió de les llicències d'explotació corresponents a 475 seients Vip del nou Camp Nou.

El Gol Nord del Camp Nou abans del Barça-Oviedo CULEMANÍA

Interior del Camp Nou a pocs dies del Barça-Oviedo CULEMANÍA

Aquest import hauria de tancar el forat de 100 milions originat pels deterioraments de Bridgeburg el 2024. L'impuls econòmic d'un estadi que promet una pluja de 360 milions anuals hauria de capgirar la situació amb resultats positius i una remuntada del patrimoni net negatiu. Així, la Lliga canviaria de parer sobre el límit salarial, i la diferència entre Barça i Madrid s'estrenyeria als despatxos.