MVP: Mikel Merino

La selecció espanyola s'ha estalviat dues pròrrogues, un tràmit sempre traïdor, en el que va de Mundial. Les distàncies entre rivals es redueixen quan la fatiga colpeja i la tanda de penals no entén de mèrits. Tant Portugal (0-1) com Bèlgica (2-1) han fet les maletes amb gols posteriors que tenen un denominador comú: la cama esquerra de Mikel Merino.

El migcampista de l'Arsenal que amb prou feines rebia l'alta mèdica setmanes abans de la Copa del Món, s'ha especialitzat com a factor guanyador de les segones parts. Tot l'olfacte golejador que no troba Ferran Torres somriu a l'interior de Pamplona. Contra Portugal va trepitjar el camp al minut 85 i va marcar el gol de la victòria al 91; davant Bèlgica, ha entrat de revulsiu al 86 i ha trobat el camí cap al fons de la xarxa al 88.

Olfacte de '9'

L'heroi del dia repeteix gesta. De nou, ha aparegut per darrere del davanter, des de la segona línia. En aquesta ocasió, ha buscat una possible passada filtrada de Pau Cubarsí, però el central d'Estanyol ha buscat el xut. Merino ha corregut sense dubtes amb la fe d'apoderar-se de la pilota en una segona jugada. El seu instint no ha fallat i s'ha avançat a tots, rivals i companys, per empènyer el rebuig defectuós del porter Senne Lammens.

Un altre dia a l'oficina per a aquell migcampista que Mikel Arteta va reconvertir com a 9 la temporada 2024-25, després d'aquell cop de cap de l'Eurocopa que va decantar la pròrroga agònica de l'Espanya-Alemanya (2-1). Merino oposita a la titularitat, però com a suplent encarna a la perfecció el paper encomanat per Luis de la Fuente als revulsius per agitar les segones parts.