Targeta groga: Pedri González

Pedri González és, amb permís de Lamine Yamal, el futbolista més talentós del FC Barcelona. Un mag amb la pilota als peus capaç de llegir els partits, de manejar els temps, de donar assistències meravelloses i, encara que no en excés, de marcar gols antològics. Pedri és el migcampista total, brillant en la construcció del joc i entregat en tasques de destrucció. Un futbolista solidari, que es sacrifica per l'equip i mai falla. A l'eliminatòria contra l'Atlètic, però, no ha aconseguit mostrar la seva millor versió.

Sense Raphinha, amb diversos jugadors entre cotons i sense un nou golejador en forma, el Barça necessitava més que mai a Pedri i Lamine. Als quarts de final de la Champions, tots dos han intentat fer-ho de la millor manera, però cap dels dos ha arribat al màxim nivell que se'ls pressuposa. Lamine ha estat més a prop, autor d'un gol i de nombroses jugades de geni tant a l'anada, al Spotify Camp Nou, com a la tornada, al Metropolitano.

Pedri ha estat una mica pitjor. No es pot dir que hagi jugat malament, perquè Pedri mai juga malament. Simplement, no ha estat al seu millor nivell. I amb tantes baixes o absències destacades, el Barça necessitava la millor versió de Pedri per passar aquesta eliminatòria. Ha perdut pilotes que normalment no perd, ha fallat passades que normalment no falla i ha cedit duels individuals que normalment no cedeix. No va arribar a la marca de Marcos Llorente a la jugada que va acabar en el gol de Lookman i seva era la pilota que es va adjudicar l'Atlètic per provocar l'expulsió de Éric García en una arrencada letal de Sorloth.

Responsabilitat compartida

Pedri no és responsable directe de l'eliminació del Barça, però és un dels responsables. Com ho va ser Rashford, fallant sis ocasions al partit d'anada, com ho va ser Cubarsí, en no evitar aquesta maleïda targeta vermella o com ho ha estat Hansi Flick, amb unes alineacions molt canviants en aquests tres partits davant l'Atlètic i, sobretot, amb uns canvis que aquesta nit al Metropolitano han sortit molt malament.

Ferran Torres estava donant la seva millor versió i, sense símptomes evidents de cansament, Flick se'l va ventilar abans del minut 70 per donar entrada a un Lewandowski que ben poc ha pogut aportar aquesta vegada. Tampoc han ajudat uns nefastos arbitratges, però el Barça ho tenia a la mà i no va saber aconseguir-ho. Va fer el més difícil, amb un gol als 4 minuts i el segon al 24. Amb 84 minuts més per davant no van aconseguir marcar un altre gol. No cal dir res més.