MVP: Lamine Yamal
El '10' del FC Barcelona va desmuntar una vegada i una altra la defensa de l'Atlètic de Madrid, però no va trobar amb qui associar-se a l'àrea
Notícies relacionades
- El Barça sobreviu a la catàstrofe amb un Lamine estel·lar i s'encomana a una gesta al Metropolitano: “Sí, es pot”
- El penal de llibre que es va menjar Kovacs en contra del Barça indigna a tot el Camp Nou: “La UEFA és una màfia”
- Hansi Flick esclata contra l'àrbitre del Barça-Atlètic i es rendeix a Lamine Yamal: “Serà un dels millors jugadors de la història d'Espanya”
- Jordi Alba torna a l'Spotify Camp Nou i es rendeix a Lamine Yamal: "És una delícia veure'l jugar"
- Julián Álvarez destrossa el Barça al fil del descans: targeta vermella i golàs
- Mateu Alemany defensa l'afició del Barça (en contra de Simeone) i carrega només contra els “impresentables”
- L'afició de l'Atlètic canta contra el “musulmà” Lamine Yamal i la graderia culé rebenta una lluna de l'autobús blanc-i-vermell
Lamine Yamal es va posar el FC Barcelona a l'esquena. L'equip de Hansi Flick va perdre l'anada dels quarts de final de la Champions League contra l'Atlètic de Madrid al Spotify Camp Nou (0-2). El conjunt del Cholo Simeone va plantejar un partit molt defensiu, però el 10 del Barça no va tenir cap problema a desmuntar repetidament la muralla blanc-i-vermella.
El geni de Rocafonda va fer una exhibició. En més d'una ocasió va driblar tres, quatre i fins a cinc rivals per ficar-se fins a la cuina. Tanmateix, no va tenir cap soci dins l'àrea. Marcus Rashford va fallar ocasions molt clares, Robert Lewandowski ni tan sols va aparèixer i Ferran Torres no va revolucionar el partit des de la banqueta.
Lamine Yamal, capcot al final del Barça-Atlètic de Madrid de Champions EFE
L'actuació de Lamine Yamal va recordar a la de Neymar Júnior contra la Juventus, quan el Barça de Luis Enrique va perdre per tres gols a zero a Torí. Des de la banda, tots dos extrems no van deixar d'intentar-ho.
Si el Barça té alguna opció de remuntar, és pel caràcter de Lamine Yamal. L'extrem de 18 anys va sortir més motivat a la segona part que a la primera. Només sortir del descans, va aixecar el públic amb els braços. No es va cansar de fer-ho en tot el partit. El 10 blaugrana és l'esperança del barcelonisme.
