Els factors antagònics que enfronten el Barça i l'Atlètic de Madrid: del model de propietat a l'estil de joc
Hansi Flick i el 'Cholo' Simeone es veuran les cares per cinquena vegada aquesta temporada, cadascun representant dos clubs molt diferents pel que fa a proposta sobre la gespa i direcció als despatxos
Notícies relacionades
- El gran canvi que prepara Hansi Flick per donar una sorpresa a la Champions: amenaça contra l'Atlètic
- Hansi Flick defensa Lamine Yamal després de la polèmica amb De la Fuente: "Potser acaba sent el millor jugador en el futur"
- L'arma secreta de Flick que fa por a Simeone per al Barça-Atlético de Champions League
- István Kovács, l'àrbitre del Barça-Atlético de Champions que porta el record més amarg al barcelonisme i a Ronald Araujo
- Ni Bernal ni Oblak: la gran preocupació de Simeone i Flick per al Barça-Atlètic de Champions no són els lesionats
- Deco rebutja una oferta estratosfèrica per Dani Olmo i prioritza altres camins per assolir la regla 1:1 del Fair Play
FC Barcelona i Atlètic de Madrid s'enfronten per cinquena vegada aquesta temporada. Hi ha hagut resultats molt diferents. De moment, la sèrie la domina el Barça, amb tres victòries: un 3-1 aconseguit al desembre, el 3-0 en què els blaugrana van intentar remuntar la semifinal de la Copa del Rei i l'1-2 assolit dissabte passat. L'equip matalasser només ha vençut una vegada, tot i que va ser molt dolorosa. L'equip de Hansi Flick va caure 4-0 al Metropolitano. Els partits han estat molt diferents, justament com ho són els dos clubs.
En alguns enfrontaments, l'elenc culer va guanyar amb comoditat, com el matalasser a la Copa, i en d'altres va haver de remar tot i que el Cholo Simeone va sortir amb diversos suplents. Va ser el cas de l'últim partit de Lliga a Madrid. Ara, però, els resultats de la sèrie són igual. Els dos duels que estan per venir, de Champions League, són els més importants i enfrontaran dos models de club pràcticament antagònics.
L'entrada d'Apollo
La diferència més evident es troba en el model de propietat. El Barça és un club que pertany als socis, que ha de generar-se els recursos econòmics per si mateix, sense injeccions de capital. L'Atlètic, en canvi, és una Societat Anònima Esportiva.
Miguel Ángel Gil Marín, Enrique Cerezo i Robert Givone, soci d'Apollo ATM
Simeone porta per bandera l'eslògan de l'equip del poble, però fa temps que el sobrenom ha quedat enrere. Apollo Sports Capital, filial del fons d'inversió Apollo Global Management, es va gastar més de 1.000 milions d'euros en adquirir el 55% de les accions de l'entitat matalassera. Abans del mes de novembre, Miguel Ángel Gil Marín, Enrique Cerezo i Ares Management posseïen el 70,47% del club matalasser.
Eleccions a Can Barça
La seva importància a l'accionariat es va reduir ostensiblement. A Gil Marín ara li pertany un 10%; a Ares, un 5%; a Cerezo, un 3%. Després d'Apollo Sports Capital, amb pes majoritari en el repartiment, hi ha Quantum Pacific Group, un grup empresarial amb seu al Regne Unit que està controlat pel magnat israelià Idan Ofer. El conglomerat va passar de conservar un 27,84% a quedar-se amb un 25%.
Joan Laporta aixeca el polze, després de guanyar les eleccions del Barça EFE
Al Barça, en canvi, manen els socis, que donen el poder a un president mitjançant un procés electoral. Tot i que és cert que el club té un deute de 499 milions amb Goldman Sachs sense comptabilitzar el crèdit de l'Espai Barça, l'operació va ser avalada pels socis en assemblea. Justament, fa poques setmanes, la institució culer va fer públic el nombre de propietaris: 150.077. En la disputa per veure qui té més representació, el duel se l'endú l'Atlètic. A finals de març, el club indi va anunciar que té més de 158.000 afiliats.
Futbol d'atac contra un estil pragmàtic
Als despatxos, Barça i Atlètic són molt diferents. També al terreny de joc. L'equip blaugrana és propositiu, busca associar-se, controlar la pilota, pressionar el rival constantment i sortir amb la pilota jugada, fins i tot involucrant el porter. Amb Hansi Flick, l'elenc blaugrana encara és més extremista, i situa la línia defensiva gairebé al centre del camp.
Cholo Simeone i Hansi Flick s'abracen a l'Atlètic de Madrid-Barça de Lliga EFE
L'Atlètic, tot i que en els últims temps aposta per un futbol més ofensiu, va començar amb un estil totalment defensiu, que no té problema a tornar a aplicar quan calgui. Al Barça, la fi sí que justifica els mitjans, a diferència de l'equip del Cholo, que es permet perdre temps, ser molt dur i brusc amb el rival i, a vegades, deixar de banda l'esportivitat.
Despesa en fitxatges
Diego Godín i Joao Miranda, juntament amb José María Giménez, van formar una muralla, acompanyats per un Jan Oblak que va arribar el 2014 i encara segueix defensant la porteria. El creixement de l'Atlètic en els últims temps li va permetre fitxar. En les últimes finestres, va gastar molt més que el Barça.
Ademola Lookman celebra el seu gol al Reial Madrid-Atlètic de Madrid de la Lliga EFE
Joan García refusa una pilota durant el Barça-Rayo EFE
L'auge del joc ofensiu s'explica per fitxatges com els d'Ademola Lookman, Julián Álvarez, Johnny Cardoso, Thiago Almada o Álex Baena. Més de 200 milions va invertir l'Atlètic en la plantilla, mentre que el club culer, condicionat per la seva economia, només va poder pagar 27,5 milions, la majoria d'ells en Joan García i una petita part en Roony Bardghji. La situació financera d'ambdós, almenys avui per avui, també és molt dispar. El Barça-Atlètic serà un duel de dos clubs gairebé antagònics.
