El beisbol va arribar a Catalunya de la mà d’un futbolista del Barça. Agustí Peris de Vargas, nascut a Manzanillo, Cuba, l’any 1880, va ser un dels grans impulsors d’aquest esport a Barcelona a principis del segle XX.
Peris de Vargas havia conegut el beisbol a Cuba, on ja era un esport amb molta tradició. Quan va arribar a Barcelona, va portar amb ell aquella afició i va començar a organitzar partits en una ciutat on el futbol encara feia els seus primers passos.
De Cuba a Barcelona
Agustí va jugar al Barça entre 1906 i 1910. La seva trajectòria futbolística va ser discreta, amb dos partits amistosos amb el primer equip, però el seu impacte en la història esportiva catalana acabaria sent molt més curiós.
Mentre vestia de blaugrana, Peris va començar a introduir el beisbol entre els aficionats barcelonins. Segons recull el llibre L'arbre del Barça, va ser present en aquell històric primer encontre, jugat davant la Sagrada Família.
Els primers ‘baseball’
Aquells partits tenien poc a veure amb el beisbol que coneixem avui. Eren encontres entre aficionats que intentaven familiaritzar-se amb un esport pràcticament desconegut a Barcelona.
Peris de Vargas es va convertir en un dels seus principals divulgadors. No es va limitar a jugar: també va escriure sobre beisbol i va utilitzar el pseudònim de Strike per exercir com a periodista especialitzat.
Agustí Peris de Vargas
Primer president federatiu
La seva implicació va arribar encara més lluny. Agustí Peris va ser el primer president de la Federació Espanyola de Beisbol, consolidant una relació amb aquest esport que havia començat molt abans, durant la seva etapa a Cuba.
Així, un futbolista del Barça va acabar ocupant un lloc destacat en la història d’una disciplina que tot just començava a obrir-se camí a Espanya.
Tres germans al Barça
La història d’Agustí, però, no acaba amb el beisbol. Perquè els Peris de Vargas van ser gairebé una petita saga esportiva dins el Barça de principis de segle.
L’Agustí tenia dos germans que també van jugar a futbol: Enric i Lisard. Tots tres van passar pel club i també van estar relacionats amb altres disciplines esportives, especialment l’atletisme i l’arbitratge.
Enric, el més longeu
Enric va ser el més destacat dels tres sobre la gespa. Va arribar a disputar més de 300 partits com a titular amb el Barça, va marcar 34 gols i va conquerir 12 títols.
Lisard, per la seva banda, va ser porter. Va disputar 25 partits entre 1909 i 1913 i també es va vincular posteriorment a l’arbitratge i a l’atletisme.
El quart germà, Joaquim Peris de Vargas, va tenir una relació encara més institucional amb el Barça. Va ser vicepresident i posteriorment president del club entre 1914 i 1915.
Una família singular
Els Peris de Vargas tenien, a més, una història familiar particular. El seu pare, Joaquim Peris Soriano, era militar i havia estat destinat a Cuba, mentre que la seva mare, Clotilde Vargas de Rojas, era d’origen asturià.
Els tres germans futbolistes van tenir, a més, un curiós destí comú: Agustí, Enric i Lisard van morir un dia 17.