La llengua és dinàmica. Canvia. Evoluciona. Incorpora termes i accepcions, modifica significats i enterra les paraules que deixen d'utilitzar-se. Aquesta situació no és aliena al futbol, una modalitat que nodreix de veus el diccionari per la necessitat de definir tot el que passa en un camp de joc i també a la graderia.
El Barça està ben representat al Diccionari de la llengua espanyola de la Reial Acadèmia Espanyola. És l'equip més esmentat de la Lliga a les seves pàgines. Supera a l'Atlético de Madrid –que apareix mitjançant colchonero–, a l'Espanyol –periquito– i al Reial Madrid –merengue–. En el cas barcelonista es recullen azulgrana, blaugrana i culé.
Giro al diccionari
Aquestes tres entrades signifiquen el mateix. Per esmentar-ne una, azulgrana té dues accepcions: “pertanyent o relatiu al Futbol Club Barcelona” i “jugador o seguidor del Futbol Club Barcelona”. Però no sempre ha estat així. És més, va entrar al diccionari el 2001 amb una altra definició a la seva segona entrada. La primera es manté igual.
La RAE, per concretar, ha tret al Barça la condició de “club espanyol”. Quan es va introduir al diccionari, les seves dues accepcions deien així: “pertanyent o relatiu al Futbol Club Barcelona” i “jugador o seguidor d'aquest club espanyol”. Tanmateix, en les últimes actualitzacions ha desaparegut la nacionalitat de l'equip. Casualitat?
Manifestants independentistes passen per davant de les instal·lacions del Barça
El Madrid, igual
La veritat és que ha passat el mateix amb el Reial Madrid. De fet, merengue era el 2001 un adjectiu que significava “pertanyent o relatiu al Reial Madrid Club de Futbol” i “jugador o seguidor d'aquest club espanyol”, però avui és “jugador o seguidor del Reial Madrid Club de Futbol”, segons es llegeix.
Ara bé, encara que també ha variat la seva definició, colchonero sí manté l'espanyolitat de l'Atlético. El seu doble significat diu així: “Pertanyent o relatiu a l'Atlético de Madrid, societat esportiva espanyola” i “jugador o seguidor de l'Atlético de Madrid.”