Les Copes del Món les juga Espanya i les guanya quan marca un jugador del Barça a la final

Espanya ja té brodades a la seva samarreta dues estrelles. I totes dues tenen un gran factor en comú: les dues finals, la de Johannesburg i la de Nova Jersey, van acabar amb marcador d'un gol a zero, van anar a la pròrroga i van tenir un golejador del FC Barcelona. El 2010 va ser Andrés Iniesta; el 2026 ho ha estat Ferran Torres.

El Barça està darrere de l'assoliment dels dos Mundials d'Espanya. El seu estil de joc, impulsat per Rinus Michels, Laureano Ruiz i Johan Cruyff, i sublimat per Pep Guardiola, és la petjada que segueix la Roja i totes les seves categories inferiors. La pilota és l'eix vertebrador del joc.

Va ser aquesta la clau per anul·lar Leo Messi. La Pulga, indiscutible millor jugador de la història, va passar desapercebuda a la final. Sense la pilota, no fa mal, i l'Argentina no va tenir prou recursos per tenir una possessió llarga. Rodri Hernández, MVP del torneig, es va disfressar de Sergio Busquets, Fabián Ruiz de Xavi Hernández i Dani Olmo de Cesc Fàbregas.

Els gols d'Iniesta i Ferran

Sorprenentment, malgrat el gran partit de Pedri des de la banqueta, qui va emular Iniesta va ser Ferran. A Sud-àfrica, Fàbregas va lliurar una pilota al migcampista manxec, present a la llotja del MetLife, a boca de gol. El mag de Fuentealbilla va treure una canonada al temps extra, aprofitant un bot de la pilota.

El mateix va fer El Tauró. El davanter de Foios, setze anys després, va aprofitar un altre bot per superar el Dibu Martínez, fins al moment intractable. Una pilota bombejada va arribar a la línia de fons i va ser Nico Williams qui, a la desesperada, la va baixar amb mèrit i la va enviar enrere. Allà Ferran va treure el killer que porta dins. Va xutar amb la cama dolenta, l'esquerra, però amb tota l'ànima. La pilota va tocar la part alta de la xarxa. Imparable.

Vuit el 2010 i vuit el 2026

No podia ser d'una altra manera. El gol va arribar gràcies a un xut d'un jugador del Barça. Com el 2010. Les probabilitats, però, eren força altes. Espanya ha tingut èxit quan l'equip blaugrana passava per un gran moment. Víctor Valdés, Gerard Piqué, Carles Puyol, Busquets, Xavi, Iniesta, Pedro Rodríguez i David Villa, acabat de fitxar, van formar part d'una llista de 23. Van ser vuit en total.

I vuit són els que, el 2026, han elevat Espanya al més alt: Joan García, Éric García, Pau Cubarsí, Gavi, Pedri, Dani Olmo, Lamine Yamal i Ferran. A la final, un fet que va demostrar la influència culer, hi van participar sis d'ells. Només es van quedar sense minuts Joan, que difícilment jugaria sent porter, i Gavi.

Una selecció amb ADN Barça

Com al Mundial del 2010, la Roja es va protegir amb la pilota. Fa setze anys, els marcadors en tots els partits van ser molt curts. Va ser així de nou. Només se salven els enfrontaments davant la dèbil Àustria (3-0) i la fluixa Aràbia Saudita (4-0). En una Copa del Món, que és a vida o mort, els errors es paguen cars. La selecció de Vicente del Bosque va punxar davant Suïssa en el primer partit i la de Luis de la Fuente, contra Cap Verd.

A diferència de tancar-se enrere, Espanya, com el Barça, va ser valenta. Va utilitzar la pilota com a escut i, encara que amb menys noms, va tirar de la classe dels seus jugadors per fer una gran roda. Davant l'Argentina i davant França. I el resultat va ser la segona estrella brodada a la samarreta. L'èxit blaugrana és sinònim d'èxit a la Roja.