Sorpresa inesperada de Luis de la Fuente a l'onze d'Espanya contra França: Pedri es torna a quedar fora

Lamine Yamal ho va definir a la perfecció. El França-Espanya de les semifinals del Mundial té aquella aroma de final anticipada. "El partit de demà el poso al top-1 de tots els que he jugat fins ara, és el meu partit més important", va declarar el geni de Rocafonda en la prèvia de l'enfrontament. És per això que Luis de la Fuente opta per una alineació de garanties, tot i que amb una sorpresa, la absència de Pedri.

La Roja saltarà a la gespa de l'AT&T Stadium de Dallas amb el següent onze: Unai Simón; Pedro Porro, Pau Cubarsí, Aymeric Laporta, Marc Cucurella; Rodri Hernández, Fabián, Dani Olmo; Àlex Baena, Mikel Oyarzabal, Lamine Yamal. De la Fuente repeteix l'onze amb què el combinat nacional va superar Bèlgica.

Els grans noms els té França, però Espanya accepta el paper de favorita de la mà de Lamine Yamal, el "millor partit del qual està per arribar", segons el seu tècnic, De la Fuente. El 19 de la Roja es veu per sobre de França perquè fins ara no li han guanyat. Deschamps comparteix l'opinió de l'extrem català, a diferència de Adrien Rabiot, qui va assegurar que el combinat gal no ha preparat un pla específic per frenar-lo.

Una Espanya molt compacta

Espanya, sense tenir tanta brillantor en el seu joc, s'ha convertit en una selecció molt compacta, que encaixa molt pocs gols. No va vèncer Cabo Verde en el primer partit, però va guanyar l'Aràbia Saudita, l'Uruguai, Àustria, Portugal i Bèlgica, sempre amb marcadors curts i amb pocs errors.

Pedri tindrà un paper rellevant des de la banqueta. El talent del mag de Tegueste ha de servir per combatre l'imponent físic de les bleus, liderats per Kylian Mbappé, Michael Olise i Ousmane Dembelé. El 20 de la Roja no ha trobat el seu millor estat de forma al Mundial i, davant França, De la Fuente no ha volgut assumir riscos.

Juntament amb Pedri, l'altre efectiu clau per revolucionar el partit serà Mikel Merino, l'home clutch de la selecció. L'atacant de l'Arsenal va marcar els gols que van tombar Portugal i Bèlgica. Més enllà dels noms propis, el joc coral d'Espanya és el que ha de tombar una França que imposa pel seu desplegament ofensiu. La final de Nova York és a un pas.