Són els dos millors jugadors d'Espanya, però la seva millor versió encara no s'ha vist al Mundial 2026. Pedri tornarà a la titularitat contra França. Luis de la Fuente el va sacrificar davant Bèlgica perquè fins i tot un cec podia veure que el geni canari necessitava descans. Contra els francesos és intocable perquè bona part de l'èxit espanyol passa per les botes de Pedri, la simbiosi perfecta entre Xavi i Iniesta, els dos millors migcampistes de la història d'Espanya.
La gran estrella de l'equip és Lamine Yamal, el Pelé espanyol. Moltes veus diuen que és massa jove i no s'equivoquen. També era molt jove Pelé, quan amb 17 anys es va carregar la motxilla del Brasil a l'esquena i va començar a escriure la llegenda. Es va proclamar campió del Mundial de Suècia 1958 amb només 17 anys i 249 dies.
Pelé va enfonsar els francesos amb 17 anys
Pelé va mantenir un rècord icònic durant molts anys. El geni brasiler va ser el futbolista més jove en jugar i guanyar les semifinals d'una gran competició internacional durant 66 anys. En el seu cas, es tractava del citat Mundial del 58 i va eliminar la França de Raymond Kopa i Just Fontaine per un resultat contundent (5-2). Pelé, que va marcar sis gols en aquella Copa del Món, va signar un hat-trick demolidor contra els francesos.
Pelé, a la final de 1970 que Mèxic guanya a Itàlia : XARXES
Una foto d'arxiu de Pelé amb el Brasil
En el cas de Lamine, va liderar Espanya a l'Eurocopa de 2024 i va fulminar aquest rècord de Pelé. Va jugar les semifinals contra França i les va guanyar, sent protagonista i autor d'un golàs, a la primerenca edat de 16 anys i 362 dies. En el seu cas no va fer tres gols ni el resultat va ser tan ampli (2-1), però va superar Pelé en precocitat a les semifinals d'un gran torneig de seleccions.
Lamine vol seguir la seva estela
Amb Lamine al camp, Espanya s'ha acostumat a guanyar França. No només va passar a l'Eurocopa de 2024, també a la Nations League de 2025. L'enfrontament entre els dos països veïns també es va produir a semifinals i els espanyols van dominar en un gran intercanvi de cops (5-4) on Lamine va sumar dues dianes.
Lamine Yamal embogeix després de marcar un golàs contra França
Dani Olmo i Lamine Yamal celebren el segon gol d'Espanya contra França
Aquest dimarts, 14 de juliol de 2026, Espanya s'encomana al millor Lamine Yamal, que encara no ha irromput amb força en el que va de Mundial. Per ara només suma un gol i va ser contra l'Aràbia Saudita. Davant França podria tenir al davant l'ex culer Lucas Digne (32 anys), que es presenta com un perfil molt atractiu per al desbordament del crack de Rocafonda. Ja ho va patir, amb Portugal, un altre exblaugrana com Nelson Semedo.
Iniesta i Xavi, la guia de Pedri
De la Fuente també s'encomana al millor Pedri, que serà el metrònom perfecte per controlar el partit a través de la pilota. El geni canari gestiona els temps com Xavi i té la màgia d'Iniesta. És únic per gestionar quan accelerar i quan frenar, tot i que no ha acabat de connectar del tot amb Rodri, la seva parella de ball habitual al Mundial.
Iniesta, Xavi i David Villa al Mundial de Sud-àfrica
Al davant s'espera a Dani Olmo, poc encertat de cara a porteria però molt inspirat a l'hora de filtrar pilotes i generar avantatges en espais reduïts. Mikel Oyarzabal estarà a la punta mentre que els inspirats Ferran Torres i, especialment, Mikel Merino, tornaran a esperar la seva oportunitat des de la banqueta.
Tres dubtes a l'onze
El gran dubte pot residir a l'extrem esquerre. Álex Baena s'ha consagrat com a titular des de la golejada contra l'Aràbia Saudita (4-0) i simbolitza un perfil més elèctric que Gavi. El de Los Palacios no va brillar en el seu debut com a titular davant Cabo Verde. Tot i això, el seu esperit agressiu i més donat a conservar la pilota, podria ser un argument a tenir en compte per De la Fuente per ajudar Pedri a la medul·lar. També Nico Williams espera la seva oportunitat.
Álex Baena celebra el seu gol a l'Uruguai-Espanya del Mundial
Altres dubtes a l'onze recauen en les figures de Fabián, que va ratllar a bon nivell contra Bèlgica d'inici, i Marcos Llorente, un perfil més defensiu i físic que Pedro Porro per contenir les envestides franceses, amb quatre bèsties molt ofensives a dalt: Mbappé, Dembelé, Olisé i Barcola o Doué. Per al seleccionador espanyol són intocables els líders de la rereguarda: Cubarsí i Laporte de centrals, Cucurella a l'esquerra i Unai Simón a la porteria.