El refugi de Mònica Terribas: 1.000 anys d'història, una universitat de 1717 i un campanar de 50 metres
L'estructura de la ciutat medieval encara es pot reconèixer en recórrer el carrer Major, que serpenteja la forma del turó on s'aixeca el municipi
També et pot interessar: La ruta circular ideal per recórrer a peu aquesta tardor: 13 quilòmetres, una cascada de 80 metres i un laberint d'esquerdes naturals
Notícies relacionades
- El poble més bonic per recórrer a peu aquesta tardor i conèixer un nucli històric de cases de pedra entre volcans i castells
- La ruta perfecta al "llar de les llúdrigues": 4,2 quilòmetres, piscines naturals i una insòlita llegenda urbana
- El poble més modernista de Catalunya: 504 habitants, un castell medieval i un celler centenari
Mònica Terribas ha tornat a la palestra amb el documental sobre l'Opus Dei per a HBO. La que va ser la presentadora estrella de la televisió pública catalana, no para quieta.
L'únic lloc on sembla aturar-se una mica és quan visita la seva terra natal.
Fa poc, la catalana confessava en un programa de televisió els meravellosos records que té de Cervera, la ciutat de Lleida on va passar nombrosos estius.
D'allà, a més, era la seva mare i era feliç. Recorda especialment la plaça de Santa Anna, on jugava a la botifarra quan era petita i on durant un temps també va ballar sardanes. Els assajos es feien en un local de la mateixa plaça.
Els records de Terribas
També allà va començar la seva carrera laboral, però no com a periodista. Als 15 o 16 anys, va treballar com a dependenta en una botiga on “despatxava sostenidors i llenceria”.
La ciutat que Terribas recorria durant aquells estius, i que és el seu refugi d'infància, és avui una localitat que commemora els seus primers mil anys d'història.
Una ciutat amb 1.000 anys d'història
Els seus orígens es remunten a l'any 1026, en plena Edat Mitjana. Allà, a l'actual capital de la Segarra, es va crear un assentament, dalt d'un turó, que quedava entre els mons cristià i musulmà.
Aquest enclavament va obligar a fortificar la zona. D'aquella època encara es conserven les muralles, tot i que les que es mantenen dempeus són principalment dels segles XIV i XV.
![Erill la vall](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/573982.png?p=w:320\/h:240&h=7KaWJqi8"])
El circuit va arribar a sumar gairebé 3 quilòmetres, amb un fossat de 8 metres d'amplada, a més de torres, merlets, passos de ronda i altres elements defensius.
L'estructura de la ciutat medieval encara es pot reconèixer en recórrer el carrer Major, que serpenteja seguint la forma del turó.
Un poble marcat per la guerra
Al llarg d'aquest eix apareixen cases senyorials i edificis que recorden el passat d'una localitat que va tenir una importància molt més gran de la que podria suggerir la seva mida actual.
Un dels grans capítols de la història de la ciutat va arribar després de la guerra de Successió. El 1717, Felip V va fundar la Universitat de Cervera, una institució que es va convertir en el centre d'ensenyament superior de Catalunya durant bona part del segle XVIII.
Una universitat mil·lenària
L'edifici universitari és avui un dels grans símbols de Cervera. La seva arquitectura té un marcat caràcter monumental, amb una planta rectangular i torres als angles. A l'interior destaquen el paranimf, la capella i el retaule barroc de Jaume Padró.
La universitat va deixar de funcionar com a centre universitari a Cervera quan la institució va ser traslladada a Barcelona al segle XIX.
Vista de Cervera TURISME DE CERVERA
L'edifici, però, segueix tenint usos educatius i acull actualment, entre altres institucions, l'Institut Antoni Torroja i la UNED.
Més enllà d'això, la universitat va modificar completament la ciutat. L'arribada de professors, estudiants, treballadors i noves activitats va transformar durant dècades la ciutat i la seva economia.
Santa Maria
A poca distància es troba la església de Santa Maria, un dels principals edificis gòtics de Cervera.
La seva construcció va començar a finals del segle XIII, va continuar durant el XIV i va quedar acabada al XV.
Un campanar
El temple està integrat en el teixit urbà i el seu campanar queda encaixat entre l'església i la Paeria.
La torre arriba aproximadament als 50 metres d'alçada, una xifra que explica que sigui un dels elements més visibles del perfil de la ciutat.
![El pueblo catalán al que sólo se llega cruzando otro país, Os de Civís](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/463919.jpg?p=w:320\/h:240&h=b-vOsCx6"])
Al seu interior conserva sis campanes, que encara són voltejades manualment pels campaners de Cervera.
El campanar també es pot visitar mitjançant les visites guiades que organitza Turisme de Cervera. Des de dalt s'obté una panoràmica de la plaça Major i de bona part de la ciutat.
Què més veure a Cervera
La plaça Major és un altre dels punts imprescindibles del recorregut. Allà es troba la Paeria, l'edifici de l'Ajuntament, juntament amb un conjunt de cases porxades que formen un dels espais urbans més característics del nucli antic.
A això s'hi sumen els seus carrers, plens d'històries i llegendes. La més coneguda de totes és el Carreró de les Bruixes, o carreró de les Bruixes.
Poble de bruixes
L'espai es va anar formant a mesura que les cases anaven tancant els espais entre els seus balcons i els antics horts.
El seu aspecte estret i sinuós va acabar alimentant les històries relacionades amb les bruixes que suposadament s'hi amagaven i escapaven per allà per entrar i sortir del castell.
![La zona azul de Cataluña donde la gente vive más de 100 años](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/573631.jpg?p=w:320\/h:240&h=A94MUt8t"])
Aquesta mitologia forma part de l'origen d'una de les seves festes més estimades avui dia, l'Aquelarre de Cervera.
Se celebra l'últim dissabte d'agost i combina foc, música, espectacles, correfocs, màgia i elements vinculats a les bruixes i al món esotèric.
La Cervera de Terribas
I enmig d'aquest patrimoni es va criar Mònica Terribas. Entre la plaça de Santa Anna, les partides de botifarra, els assajos de sardanes i les bruixes.
També en un poble carregat d'importància en la història de Catalunya i una font de coneixement gràcies a la seva universitat.
