Publicada

La llar familiar representa gairebé sempre el patrimoni més valuós acumulat després de tota una vida laboral.

Per aquest motiu, arribada una certa edat, són molts els pares que valoren ordenar el relleu generacional i transferir la titularitat del seu immoble als seus descendents en vida.

Tanmateix, el que sovint es percep a l'entorn familiar com un mer tràmit administratiu o un acte de generositat amaga un complex itinerari tributari que pot comportar costos imprevistos si no es planifica amb rigor.

Per als contribuents que superen la barrera dels 65 anys, la legislació tributària espanyola contempla un estímul de notable pes.

La normativa reguladora de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) exonera de tributació el guany patrimonial que es genera en transmetre de manera gratuïta el domicili, un gran alleujament quan el pis o la casa es va adquirir fa diverses dècades per un import notablement inferior al valor de mercat actual.

L'escut de l'IRPF i el requisit de residència

El pilar d'aquest avantatge descansa en l'article 33.4.b de la Llei de l'IRPF, precepte que declara exemptes les plusvàlues que afloren quan una persona major de 65 anys traspassa el seu habitatge habitual, ja sigui mitjançant una venda o a través d'una donació formal als seus fills.

En condicions ordinàries, Hisenda considera que donar un bé produeix un guany patrimonial teòric en el donant si el valor assignat en el moment de l'entrega supera el cost d'adquisició original, obligant a tributar a la renda per aquesta diferència.

Amb aquesta exempció específica, el donant de 65 o més anys queda alliberat de liquidar aquest increment en la seva declaració.

No obstant això, l'Agència Tributària supedita aquest incentiu al fet que la propietat compleixi de manera obligatòria la qualificació d'habitatge habitual.

Per consolidar aquest estatus, l'immoble ha d'haver servit de residència continuada durant almenys tres exercicis i continuar constituint el domicili del propietari en la data de la donació, o bé haver-ho estat dins dels dos anys immediatament precedents a la signatura davant notari.

L'advertiment de Tributs

El compliment temporal d'aquests dos anys de marge no admet interpretacions mitjanes.

La Direcció General de Tributs ha reiterat la rigidesa d'aquest criteri en el seu pronunciament vinculant V0217-26, en què va denegar l'exempció a un contribuent de més de 65 anys que pretenia traspassar la seva antiga casa després d'haver-la llogat i residit fora d'ella durant més d'una dècada.

En haver superat amb escreix el límit biennal des que va abandonar efectivament l'habitatge, l'operació va perdre tota bonificació en l'IRPF i va quedar subjecta al pagament íntegre del guany patrimonial.

Cal recordar, a més, que l'exempció en l'IRPF afavoreix exclusivament qui entrega l'immoble, però no neutralitza la resta d'obligacions fiscals.

Qui rep la propietat assumeix la liquidació de l'Impost sobre Successions i Donacions (ISD), un tribut cedit a les comunitats autònomes l'impacte final del qual dependrà de les bonificacions de parentiu aplicables al territori on s'ubiqui l'immoble.

La donació en vida permet alleugerir la factura a la renda dels majors, però exigeix examinar amb lupa els terminis d'empadronament i el cost autonòmic del receptor per no transformar una herència anticipada en una sorpresa tributària.

Una planificació abans de fer el pas

Transferir la llar als fills abans d'hora pot ser una eina patrimonial molt avantatjosa, però exigeix entendre que Hisenda no concedeix xecs en blanc.

Abans de formalitzar la cessió, convé calcular el cost autonòmic que assumiran els hereus i verificar que els terminis d'empadronament compleixen fil per randa el límit de dos anys. Només amb aquesta previsió sobre la taula la donació en vida es convertirà en un veritable alleujament fiscal per a la família i no en una sorpresa tributària inesperada.

Notícies relacionades