Publicada

Cobrar el salari mínim interprofessional (SMI) no garanteix uns ingressos mensuals estables durant la recollida d'olives. "El que s'aplica és salari dia", explica José Hurtado, secretari general de CCOO Indústria Andalusia.

El 2026, el mínim per a contractes temporals de fins a 120 dies amb una mateixa empresa és de 57,82 euros bruts per jornada, segons el BOE. Amb 20 jornades es cobrarien 1.156,40 euros. Amb 15, la quantitat baixaria a 867,30 euros, sense comptar altres conceptes salarials que poguessin correspondre.

L'impacte de la pluja

Una setmana de mal temps pot reduir considerablement els ingressos si les jornades deixen de realitzar-se i no existeix dret a remuneració. "Cobren quan treballen, quan no treballen, no cobren", resumeix Hurtado. No obstant això, el pagament depèn de les circumstàncies de la suspensió i de les condicions contractuals.

Les organitzacions agràries han advertit de dificultats per trobar treballadors. CCOO relaciona aquesta situació amb les campanyes curtes, els salaris irregulars i les despeses que han d'assumir aquells que es desplacen.

La protecció durant una baixa

L'estabilitat també afecta la protecció per incapacitat temporal. Hurtado adverteix que les cotitzacions acumulades poden condicionar les prestacions. "Si no té les cotitzacions dels 120 dies, potser comença a cobrar quatre o cinc euros per dia de baixa", afirma.

La Seguretat Social estableix diferents regles per calcular les prestacions agràries segons les jornades cotitzades i la modalitat de cotització. Per tant, la quantia d'una baixa no és idèntica per a tots els treballadors.

Diferències entre províncies

Els convenis col·lectius constitueixen un altre focus de conflicte. A Còrdova, Màlaga o Sevilla, la recollida queda inclosa en convenis generals del camp que regulen diferents activitats agrícoles.

"El salari mínim interprofessional s'ha menjat, de forma generalitzada, totes les categories", sosté Hurtado. CCOO denuncia que les diferències salarials entre peons i treballadors especialitzats resulten insuficients. Jaén, en canvi, disposa d'un conveni més vinculat a l'olivera.

La incertesa de la crida

El contracte fix discontinu hauria d'oferir continuïtat a aquells que tornen cada temporada. No obstant això, Hurtado qüestiona la seva aplicació: "El fix discontinu en el que s'ha convertit és com en una borsa de treball".

"Com més flexible sigui la crida, menys sentit té el fix discontinu", afegeix. L'Estatut dels Treballadors exigeix criteris objectius per a les crides, establerts mitjançant conveni col·lectiu o acord d'empresa.

El cost de desplaçar-se

La campanya sol oferir "contractes d'un mes o, com a molt, un mes i mig", segons Hurtado. Per a aquells que arriben des d'una altra província, el transport i l'allotjament poden absorbir una part important del salari.

"Si algú s'ha de desplaçar d'una província a una altra, doncs ha de ser pels seus propis mitjans", assenyala. "L'empresari no té l'obligació de cobrir-li on viure en el període de la campanya".

Una diferència important

La normativa GECCO de 2026 obliga a garantir allotjament als treballadors contractats mitjançant programes de migració circular. Aquesta obligació específica no s'estén automàticament als desplaçats des d'altres províncies espanyoles.

Hurtado recorda les condicions d'altres destinacions agrícoles: "Per això la gent se'n va a França, a la verema, perquè se li posa habitatge i se li posa un salari que està per sobre del nostre".

Així, la dificultat per reunir quadrilles reflecteix, segons CCOO, un problema que va més enllà del salari diari: la manca d'ingressos previsibles i les dificultats per fer rendible una campanya de només unes setmanes.

Notícies relacionades