Alfonso Arús, 65 anys, sobre la seva rutina: "Me'n vaig a dormir a les 12 de la nit, em llevo a les 4:30 de la matinada i em poso a buscar per al meu programa"

Alfonso Arús s'ha convertit en una de les cares més reconeixibles dels matins televisius gràcies al seu programa Aruser@s.

El programa despertador de La Sexta supera gairebé cada dia les antigues reines dels matins, com Ana Rosa Quintana i Susanna Griso.

La seva fórmula d'actualitat, entreteniment i humor sembla que convenç els espectadors i ell sembla encantat. Però, és clar, comença molt aviat.

Aruser@s s'emet de dilluns a divendres a les set del matí i això implica llevar-se molt d'hora.

On viu

Cal tenir en compte que Arús viu a Sant Pere de Ribes, a més de mitja hora de Barcelona, on es grava el programa. Això fa que tingui uns horaris molt diferents.

Per ell, en canvi, és la seva rutina diària i no veu una diferència tan important amb la resta de mortals.

La confessió d'Arús

Ja quan feia aquest tipus de programa a 8TV, al migdia, el català assegurava dormir molt poques hores. Ho confessava a Víctor Amela el 2016, quan es complien 3.000 emissions de Arucitys.

"Me'n vaig a dormir a mitjanit, em llevo a les quatre i mitja de la matinada", va explicar. I la raó és que Arús sempre ha estat home de matins.

"Em va quedar dels meus mornings radiofònics", revelava. Es refereix a Arús con leche i La jungla, programes que s'emetien a les set i vuit del matí, com Aruser@s.

I d'aquells pols, aquests fangs. No li va importar mai. "Em llevo a les quatre i mitja de la matinada i em poso a buscar per internet coses per al programa", continuava.

Hàbits adquirits

És clar que els seus treballadors havien d'estar atents, perquè confessava que, a aquelles hores, després de revisar el que veia, ho enviava al seu equip.

Costaria pensar que Alfonso Arús, passats deu anys i fins i tot tres dècades, si un pensa en els seus programes de ràdio, hagi canviat d'hàbits.

Deferència amb l'espectador

Tot per l'audiència i el seu programa. "Penso en el telespectador. És la meva malaltia", assenyalava aleshores.

De fet, recordava que el 1993 va comprar el primer "minut a minut" d'Espanya, un sistema d'anàlisi d'audiències que li permetia saber quins continguts agradaven més a la gent.

No se sap si continua fent el mateix, però ell el que vol és que el públic s'ho passi bé. "No salvaré ningú de res, però sí que li donaré optimisme, vitalitat i rigor", sentenciava a favor de l'entreteniment.

Ho segueix fent. L'essència d'aquell Arucitys és la que manté viu Aruser@s, i els espectadors i el seu afecte són el que l'empenyen a llevar-se a aquella hora. O algú creu que ja no ho fa?