Trobar treballadors disposats a incorporar-se a un petit comerç s'ha convertit en un dels problemes que afronten molts negocis. Begoña Alós, propietària d'una xarcuteria familiar a Catalunya, coneix bé aquesta dificultat.
Fa anys que està al capdavant de l'establiment i assegura que la cerca de personal qualificat és una de les tasques que més compliquen el seu dia a dia.
"És complicat trobar personal qualificat i que tingui ganes de treballar", explica en una entrevista amb el creador de contingut Eric Ponce.
La comerciant considera que la manca de compromís d'alguns candidats dificulta mantenir el negoci i repartir les responsabilitats. "La gent és poc constant i crec que s'estan donant massa facilitats perquè la gent no treballi", afegeix.
Diverses generacions
El negoci de la Begoña té una llarga història familiar. Quan era petita, amb vuit o nou anys, ja anava els dissabtes a ajudar la seva mare a la parada.
"M'embrutava expressament perquè es notés que havia treballat", recorda.
Begoña, al capdavant del negoci
Anys després, quan la seva mare es va jubilar, va assumir les regnes de l'establiment. Tenia 28 anys i va decidir comprar el negoci familiar, que funciona en un mercat mitjançant una concessió municipal de 50 anys que es paga mensualment.
Des de llavors, la gestió del comerç ha recaigut sobre ella. Encara que compti amb empleats, explica que la responsabilitat segueix sent seva i que el negoci exigeix una dedicació constant.
La manca de personal no és l'únic obstacle que assenyala. Alós també parla de les dificultats per conciliar la vida laboral i familiar quan estàs al capdavant d'una parada. "Renuncies molt a la teva vida personal perquè aquí passes moltes hores i moltíssim temps. Encara que tinguis personal, la gestió la portes tu sola", afirma.
La xarcutera també ha observat canvis en els hàbits de compra. Segons explica, molts clients concentren ara les seves compres en una sola visita setmanal i busquen productes preparats que els permetin estalviar temps.
Crítica a la càrrega impositiva
Una transformació que obliga els comerços tradicionals a adaptar-se a una clientela amb menys temps per fer la compra.
En la mateixa conversa, Alós també critica la pressió fiscal que suporta el negoci. "La meva sensació és que treballo per a l'Estat, paguem moltíssims impostos", resumeix.
Notícies relacionades
- Lourdes Carmona, 48 anys, tripulant de vol: "Posar una bomba en un avió és gairebé impossible, les mesures de seguretat són altes i estrictes"
- Un jubilat sobre els salaris actuals: "Encara he de donar suport econòmicament als meus fills perquè puguin subsistir"
- Félix Rodríguez, 65 anys, camioner: "Després de treballar 50 anys, em jubilaré amb una pensió de només 1.120 euros"