Marta Marcè, experta en menopausa: "Vaig passar dels nivells hormonals d'una noia de 26 als d'una dona de 70"

"Vaig passar dels nivells hormonals d'una noia de 26 anys als d'una dona de 70", explica Marta Marcè a Dones a Crònica.

La nutricionista experta en menopausa tenia aquella edat quan en una revisió rutinària li van detectar tumors als ovaris en estadi 4. L'operació va ser radical i va entrar d'un dia per l'altre en menopausa precoç. "Em vaig despertar de l'operació amb un sofoc, literalment", recorda.

El que va venir després va ser una muntanya russa de símptomes: dolors, sufocacions, insomni, llacunes mentals que en principi atribuïa a un problema neurodegeneratiu. La resposta mèdica d'aleshores: "és el que toca". Resignar-se no era una opció: "No volia resignar-m'hi. Allò no era qualitat de vida". Amb el temps va comprendre que molts dels símptomes no eren fruit de la cirurgia, sinó del canvi hormonal. "Em vaig adonar que la menopausa no és només l'absència de menstruació i no poder concebre, que és el que em va dir el metge".

A la recerca de perquès

Volia respostes i també solucions. Va ser llavors quan va decidir deixar enrere la seva trajectòria en l'àmbit de la producció audiovisual i formar-se en nutrició i dietètica fins a convertir-se en una de les veus més reconegudes sobre menopausa a Espanya. Els seus coneixements i la seva experiència personal avalen la seva trajectòria professional i argumenten la seva producció literària.

El seu darrer llibre Suplementa la teva menopausa (Alienta Editorial) aporta llum i sensatesa en el confús i aclaparador món dels suplements. Qui esperi un catàleg de remeis i pastilles miraculoses s'endurà una sorpresa.

Marta Marcè insisteix que el seu objectiu no és convèncer ningú que necessita suplements, sinó "ajudar a distingir entre una necessitat real i una promesa de mercat, entre una cosa que treballa una causa de fons i una cosa que només intenta tapar un símptoma". No obstant això, reconeix que amb tots els canvis que experimenta el cos en aquesta etapa a causa de les hormones, sumats a l'estil de vida actual, la suplementació pot ajudar en certs aspectes, però adverteix: "Sense una bona base, que són els hàbits, amb la suplementació no fem absolutament res".

Aquesta base és la nutrició, l'entrenament de força, la gestió de l'estrès i el descans. Ho explica amb un exemple molt gràfic. "Els estrògens han estat com el cosí de Zumosol. Ens han ajudat a viure una mica de rendes. És a dir, encara que no mengessis, no dormissis bé i no entrenessis, seguies tenint energia, però quan se'n van, tot el que no hem treballat anteriorment es fa molt més evident".

Revisió completa

Ja ho adverteix la saviesa popular: val més prevenir que curar. Per això insisteix a actuar com més aviat millor. "La majoria de dones entraran en perimenopausa, de mitjana, als 40-41. Allà les hormones comencen a fluctuar. Si llavors comencem a treballar tots aquests hàbits i afegim algun suplement de base, es nota moltíssim. I si no és així, pots canviar; mai és tard". La clau, diu, és canviar de perspectiva. "No es tracta de i ara què prenc?, sinó i què fem per?".

Els exemples són ben clars: "Si vull evitar l'osteoporosi però no entreno, ja pots prendre el calci i la vitamina D que vulguis, que no servirà de res". Però cuidar-nos no vol dir abraçar mètodes extrems i poc realistes. "Tot ha de ser fàcil, flexible i adaptable. És important estar informades i anar incorporant canvis a poc a poc".

Cuidar la nostra alimentació incloent vegetals variats i proteïna —animal o vegetal— de qualitat a cadascun dels tres àpats, i incorporar l'exercici de força de manera progressiva, seria un bon punt de partida.

Com també ho és evitar idealitzar un cos, una energia que ja no és. "No venem solucions per tornar al d'abans. Canviem totalment. El que hem de fer és adaptar-nos a aquesta nova realitat i abraçar-la".

I entendre que els suplements no són la panacea ni substitueixen una bona dieta. "Cal intentar assolir nivells òptims de tots els nutrients amb la nutrició. Després, si cal, completar amb suplements".

Els quatre magnífics

Amb tot, apunta: "El problema no és tant la menopausa sinó el nostre estil de vida actual". Amb fills petits, algunes fins i tot pensant encara a ser mares, pares grans, càrrega laboral, molt d'estrès i unes hormones que ja no col·laboren igual, fa que la suplementació pugui ajudar en certs aspectes.

"Si tenim una bona base, la gran majoria de suplements no els necessitarem". Tot i així, n'hi ha quatre que segurament sí. Marcè considera el magnesi "un bàsic" i assenyala un estudi recent que conclou que el 72% de les dones en menopausa presenten dèficit d'eritòcits. Una carència difícil de solucionar només a través de l'alimentació. La seva recomanació, entre tantes opcions disponibles, un magnesi en la seva forma orgànica, com el bisglicinat, per a una millor absorció.

D'omega-3 també anem escasses, tot i que és vital per al bon funcionament del cervell i de la salut cardiovascular, "primera causa de mort en dones de més de 40 anys, per sobre del càncer de mama".

Controlar de manera preventiva la vitamina D —molt poques arribem a nivells òptims— és fonamental perquè sense ella és difícil absorbir el calci. "De què serveix arribar als 60 perquè ens facin una densitometria quan l'osteoporosi es va cuinant des dels 40-50 anys?".

Una altra substància a la qual no arribem en absolut amb l'alimentació és la creatina, "un suplement amb molta evidència científica, fonamental per al múscul i la part neuronal". Millora la rapidesa de processament i és una font d'energia per al cervell, sobretot en aquesta etapa marcada per la fluctuació hormonal.

Ser dona en el sistema sanitari

Conscient que la menopausa ha passat de tabú a negoci lucratiu, Marta Marcè insisteix a buscar assessorament professional de referència i lamenta que la sanitat pública no contempli un acompanyament global (nutrició, fisioteràpia de sòl pelvià, psicologia i ginecologia) en aquesta etapa tan complexa per a les dones.

Deixa per al final un missatge que és una invitació a no resignar-se, just el que ella va decidir fa 15 anys: "Que no s'aguantin símptomes perquè moltes coses tenen solució".