La paraula “equilibri” apareix gairebé com una constant al llarg de l'entrevista amb Mercè Conangla, psicòloga, escriptora i creadora, juntament amb Jaume Soler, del model d'Ecologia Emocional. I és que precisament en la recerca d'aquesta harmonia interior es troba la clau per afrontar tots els reptes als quals ens enfrontem com a societat.
“L'ecologia emocional seria l'art de saber utilitzar el punt d'energia que ens aporten les emocions en tres nivells: millorar nosaltres mateixos com a éssers humans; millorar la qualitat de les relacions amb els altres; i el tercer nivell seria cuidar el planeta perquè també és casa nostra”, explica Conangla a Mujeres en Crónica.
Generacions CAPA
Formar i conscienciar la societat amb aquest enfocament és avui una tasca urgent si volem que les pròximes generacions siguin CAPA: persones creatives, amoroses, pacífiques i autònomes.
És el model d'individu que proposa Ecologia Emocional. “Els nostres estudis ens diuen que si des de petits eduquem aquestes quatre dimensions alhora, la persona està en equilibri i és capaç de transitar per la incertesa de la vida sense desajustar-se massa”.
Portada de 'La consciència artificial' de Mercè Conangla i Jaume Soler
Un plantejament que enfonsa les seves arrels en un model preventiu nascut el 2002, desplegat des de llavors en una trentena de llibres i en un màster que suma ja 39 promocions.
Sobre allò que ens fa humans
La consciència artificial. La consciència delegada: el risc silenciós de cedir a la IA allò que ens fa humans (Diana Editorial) neix en certa manera com la lògica evolució d'aquest plantejament que fa anys que estudien i desenvolupen.
Ho fan a més no com a experts en tecnologies sinó des d'una mirada molt més humana, com “persones que acompanyem persones”, mentre observen com la relació amb aquestes intel·ligències pot modificar, fins i tot, la nostra essència, allò que ens defineix com a persones.
Dimensió ètica
Per això parteixen d'una qüestió fonamental: Què és la consciència? Un terme amb múltiples significats i interpretacions. Una capacitat, una veu interior que ens permet saber què som i viure el que sentim. També és aquesta dimensió ètica, la consciència del bé i del mal.
“Parlar de consciència és fer-ho de tot allò que ens fa humans, de la capacitat de jo soc. Una capacitat que, de moment, no té la IA. Però si hagués de quedar-me amb una definició, amb una paraula diria que presència, presència atenta”, matisa Mercè.
El perill de delegar funcions
Més enllà de debat teòrics no resolts o interpretacions d'un concepte que abasta múltiples dimensions, el plantejament que ocupa el seu darrer llibre és “com aquestes funcions de la consciència poden ser modificades, delegades, fins i tot perdudes si la consciència no està operativa”.
Per a Mercè una de les claus està en distingir entre ajudar i suplir. “Una cosa és un sistema que ens dona suport i ens ajuda. Ara no se'ns acudiria anar a la Xina caminant. Tenim una tecnologia que és un avió i seria absurd no utilitzar-la i rebutjar el bo de les tecnologies que a més salven moltes vides. Una altra cosa és suplir (...) Quan començo a delegar progressivament a la màquina coses que hauria d'executar jo, aquí s'atrofia el múscul de la consciència”.
Mercè Conangla i Jaume Soler són els creadors del model Ecologia Emocional
Externalitzar aspectes humans
Per il·lustrar aquesta idea, el llibre dedica un capítol nuclear a La piràmide de la nutrició de la consciència on precisament aborden totes aquestes funcions bàsiques que no hauríem d'estar delegant. “Per exemple la memòria, l'atenció, la regulació de les emocions, el nostre judici i la capacitat de discernir", afirma.
"Al capdamunt de la piràmide hi ha el sentit de la meva existència. Quan jo delego, externalitzo progressivament en una eina funcions com escriure, raonar, memoritzar, consolar, tota una sèrie d'aspectes que són humans, pot arribar un moment en què ja no em senti capaç de fer tots aquests processos”.
Segons la seva estimació, ja externalitzem més de la meitat de la memòria i entorn d'un 20% de l'esfera emocional; de mitjana un 30% d'aquestes funcions humanes. Queda marge, però adverteix, “no ens adormim”, perquè quan aquesta delegació es transforma en dependència amenaça greument el nostre equilibri emocional.
“Quan jo depenc d'això, quan l'absència de connexió em produeix un malestar intens em converteixo en un addicte, en un malalt que depèn per funcionar tot el dia de les tecnologies”
Com conviure amb la tecnologia
La solució no passa per prohibir. “No sóc partidària de la prohibició. Sí de la prevenció i de l'educació”. Un assumpte que Mercè Conangla aborda per edats. Amb els nens proposa un equilibri entre les noves tecnologies i les “experiències de tacte, de contacte, les abraçades, els riures, els jocs, que els llegeixin contes, que interaccionin molt, música, dansa, art, natura”, experiències que el connectin amb la natura, tot això que la IA no pot donar.
Als adults ens insta a afluixar ritmes, a cultivar silencis, a fixar límits concrets, com evitar l'ús de dispositius a casa perquè flueixi la convivència. De nou la paraula clau és equilibri. “No es tracta tant de fer cursos per utilitzar correctament la intel·ligència artificial com de viure, d'estar “presents”, i oferir a fills i alumnes experiències que cap màquina pot proporcionar.
Una bona nutrició mental
Aquest equilibri necessita del pensament crític que a més requereix aliment. “Per pensar críticament hem de tenir una nutrició mental adequada”, una base sòlida de coneixement i informació contrastada –que segurament obtindrem de xats d'intel·ligència artificial com Claude o ChatGTP– perquè “no em quedaré amb una única veu”.
Mercè Conangla i Jaume Soler reflexionen en el seu darrer llibre sobre els riscos de delegar funcions pròpiament humanes a les tecnologies
Precisament aquí trobem un dels grans reptes educatius que tenim per davant. “Una de les eines que destaquem al llibre és la nova alfabetització del segle XXI: L'art de formular les preguntes adequades. Les IAs responen en funció de les preguntes, si la qualitat de la meva pregunta és dolenta, em donarà una mala resposta. Els nens haurien d'estudiar això a les escoles”, unes institucions ancorades en metodologies obsoletes.
'Fast food' digital
“Hauríem de ser molt més àgils per donar a les noves generacions els recursos emocionals i ètics que necessiten perquè la tecnologia avança molt ràpid, però les nostres emocions i la part ètica i de valors necessita processos”. Aquí sempre estem descompensats. D'aquí la seva advertència sobre el fast food digital, “ens estem alimentant molt malament”.
Per això el principal risc, insisteix, és la inconsciència, “el no adonar-me del que estic fent, el no haver reflexionat (...) La tecnologia avança però la consciència decideix”, precisa, encara que pot decidir malament si està mal nodrida. I aquesta decisió s'ha d'orientar sempre cap al bé comú i la bondat, començant des de l'àmbit individual i proper, des del jo conscient, allà on tenim més control.
Les esperances tòxiques
En una última reflexió sobre el futur, Mercè no cau en el catastrofisme ni en la ingenuïtat. Entre els que ho prohibirien tot i els qui ho accepten sense qüestionar, reclama buscar “el matís, no els extrems, el matís”, i recorda que “l'esperança sempre ha de basar-se en realitats perquè si no són esperances tòxiques”.
Amb aquesta convicció, des de la seva fundació Mercè Conangla i Jaume Soler, han impulsat l'Institut d'Humanització Digital Conscient. El seu objectiu el resumeix en una frase que tots dos repeteixen sobre les noves generacions: “O seran cuidadores de vida o no seran”.