Marta Vilalta i Sònia Bartomeu, fundadores de Plan Bv: "El que per a tu és un simple contacte per a un altre pot ser un món"
L'agència neix amb vocació de connectar empreses, persones, projectes i marques per generar oportunitats i descobrir talents
Continguts relacionats: Núria Esponellà, escriptora: "La malaltia no és més que una distopia a la nostra vida"
Una bona agenda de contactes és un dels actius més valuosos del món professional. Costa anys, fins i tot dècades, aconseguir un directori sòlid i eficaç que pugui no només impulsar una carrera, sinó també ampliar la projecció personal o transformar talents dispersos en projectes extraordinaris.
Saber a qui trucar quan sorgeix un problema, quina persona pot obrir una porta o advertir quins perfils s'haurien de conèixer per suscitar sinergies, genera oportunitats i estalvia temps.
Però una bona agenda no és suficient. Cal generositat per compartir-la i criteri i intuïció per saber quines connexions tenen sentit. Marta Vilalta i Sònia Bartomeu saben com practicar aquest art. Ara han decidit fer-ne la seva professió.
Dues trajectòries dispars
El camí fins aquí no ha estat una línia recta. De fet, les seves trajectòries són ben dispars. Però el destí va jugar les seves cartes i va aconseguir que confluïssin cap a una mateixa direcció.
“Tinc una vida molt moguda”, confessa Marta Vilalta a Dones a Crónica. Explica que com que no era bona estudiant, als 17 anys la seva mare li va proposar un tracte: “Pots deixar d'estudiar però m'has d'ajudar a l'empresa nova”. Així va començar a treballar en l'àmbit de les assegurances.
Curiosa i inquieta a parts iguals, als 19 se'n va anar a l'estranger amb la intenció d'aprendre idiomes. La primera parada va ser Estats Units, després van venir Sud-àfrica, Alemanya i Holanda. A Amsterdam va treballar de cambrera, en un hotel i com a assistent de direcció a l'òpera. Va tornar a Begur, la seva ciutat natal, el 2004, després de l'ultimàtum del seu pare: “si no tornes, em busco algú”. Era el propietari d'una immobiliària de la localitat empordanesa.
Va ser precisament en aquella immobiliària on la Marta va conèixer la fundadora de TnG, Maria Ireland, i altres empresàries que de seguida la van animar a unir-se a la seva xarxa de networking. Va tenir dubtes perquè, diu, no es considerava ningú.
“El que per a tu és un simple contacte per a un altre pot ser un món”, li van dir. Tenien raó. “Jo sempre coneixia algú que podia contactar amb un altre. Allà vaig entendre la importància del networking”. S'hi va unir i la seva agenda va continuar creixent i la seva trajectòria professional va canviar de rumb cap a la hostaleria, la restauració i l'àmbit de comunicació on va treballar en diverses revistes d'oci locals.
Sònia Bartomeu, en canvi, assegura que la seva vida és “molt tranquil·la”. El seu currículum sempre ha estat vinculat a la moda, un món que va viure des de petita a la botiga de la seva mare. Amb 22 anys va pensar que era hora d'independitzar-se i va obrir el seu propi negoci a Sant Feliu de Guíxols i anys més tard també a Girona. El gir de guió va arribar el 2019 quan va decidir fer el salt a la política local. Aquella experiència va durar tot just una legislatura, però “vaig aprendre moltes coses”, afirma.
Es van conèixer gràcies al marit de la Marta. “Et presento la meva millor amiga”. Era la Sònia. Des de llavors són pràcticament inseparables. “L'hi he robat. És el meu àngel de la guarda. És d'aquelles persones que mai et diu no, sempre és sí”. I va haver de recórrer a ella quan es va fer càrrec del restaurant familiar a Sant Feliu de Guíxols, El Dau de Can Miquel.
Recorda que aquella va ser una època difícil en què va haver de compaginar la seva activitat a la revista amb la gestió del restaurant, a més d'atendre dues filles petites. La càrrega de feina i l'estrès van passar factura. “He de deixar alguna cosa”, va pensar. Va deixar la revista. Al restaurant li va tocar el torn fa tot just uns dies, just quan ambdues atenen Crónica Global. “Avui comencem una nova vida”, assenyalen.
Una terrassa, unes amigues i un pla
Aquesta nova vida va començar una nit, en una terrassa amb la visita de dues bones amigues, Jimena i Alejandra, a qui la Marta atribueix el germen de Plan Bv. “Estàs desaprofitada. Has de guanyar-te la vida amb la capacitat que tens de connectar gent”. D'aquella conversa també va néixer el nom del projecte. “Jo sóc Vilalta, la Sònia es diu Bartomeu, Plan Bv”. L'endemà al matí va trucar a la Sònia que feia anys que insistia en muntar alguna cosa juntes. Una vegada més el seu “àngel de la guarda” va dir sí.
El projecte és molt recent però ja ha donat els seus primers fruits. A finals de juliol van organitzar un esdeveniment amb clients VIP a Begur que “va ser un èxit”. La seva aposta és mantenir aquesta línia, “esdeveniments corporatius que és del que sabem”, però res de casaments, assenyalen.
![Maribel Vela, cofundadora de TnG](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/566477.jpg?p=w:320\/h:240&h=OMOEXQi3"])
Tot i així també contemplen reunir empreses en propostes conjuntes; o proposar idees a qui coneixen per millorar les seves marques o potenciar el seu talent, conscients que “sempre és més fàcil vendre a l'altre que a tu mateix”. Això sí, sempre des de la proximitat i personalitzant cada projecte segons les necessitats dels seus clients. Res que no hagin fet fins ara. La diferència és que volen cobrar per això.
“Tota la vida hem fet d'ONG ajudant tothom. Volem continuar fent-ho però aquesta vegada rendibilitzant, perquè el que ens falta és la capacitat de generar diners per ajudar”.
Però la generositat no sempre tindrà un preu. “El nostre model serà com el dels advocats pro bono: farem coses cobrant i d'altres sense cobrar. Creiem que aquesta serà la nostra essència”.
El context és favorable. A Girona gairebé no hi ha empreses d'esdeveniments corporatius. De fet tot just han començat i ja tenen encàrrecs. El seu objectiu, diuen, és generar sinergies, enllaços, connectar gent d'arreu del món des de la seva base d'operacions a Sant Feliu de Guíxols, amb Girona, l'Empordà i la Costa Brava com a escenari privilegiat.
