Rosana
Creació

Rosana: "El món no li va obrir les portes a la meva música per fer-me famosa, sinó perquè jo fes OMOW"

Després de més de 30 anys de trajectòria, l'artista es bolca en un dels treballs més personals de tota la seva carrera

Altres notícies: Sergio Dalma sobre el seu disc 'Ritorno a Via Dalma': "És un repte enfrontar-se a cançons com les de Franco Battiato, que per a mi sempre ha estat un Déu"

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

Notícies relacionades

Rosana torna amb un dels projectes més personals de la seva trajectòria: Millor viure sense por, una docuserie que repassa la seva vida, les seves arrels i la filosofia que ha guiat el seu camí artístic. L'artista ha conversat amb Crónica Global per parlar-nos d'aquest treball, de la seva nova gira i de OMOW (Un Altre Món, el Nostre Món), una iniciativa que uneix música, audiovisual i compromís social amb l'objectiu de connectar les persones a través de l'art. A Catalunya, actuarà, pròximament, el 5 d'agost a Roses (Girona) a Sons del Món i a Sitges (Barcelona), el 7 d'agost al Festival Terramar.

La docuserie ja es pot veure a Amazon Prime Video i consta de 3 episodis: Orígens, Gent a favor de gent i OMOW. Què pot veure l'espectador en aquests capítols?
El que es veu, a la docuserie, és la part humana i nua d'una persona que ho deu tot als grans protagonistes de la seva carrera, que després de 30 anys, ha estat i és la gent. És el que sento, el que està passant i, sobretot, cap a on vaig a anar i de com vull fer les coses.

Incendio en Cervelló este julio

És la primera vegada que debutes com a guionista i directora. Com ha estat l'experiència?
No ho vaig fer aposta. No obstant això, tenia super clar el que volia explicar i em va resultar molt més fàcil fer-ho, que explicar-ho. Va ser una conseqüència. Però, de sobte no vaig dir: 'Vull ser directora! no' (entre rialles).

Com va sorgir la idea d'aquest projecte?
Va ser un desig. Jo porto set anys escrivint un projecte que va més enllà de la música, fins que un dia van arribar dues notícies a les meves mans: una, va ser l'augment de la solitud en la gent i una altra, l'augment de suïcidis en els nens. A partir d'aquí, vaig decidir que no volia seguir fent les coses com les estava fent sempre i que volia anar més enllà. No em sentia bé si només feia les cançons, els discos... Volia començar a viure el que explico en els meus temes. Llavors vaig començar a escriure unes 3.000 pàgines de projecte i el documental arriba com la conseqüència de: 'Jo vull que la gent sàpiga que tot això és el resultat d'un camí que ja s'anava anunciant".

Com serà la gira?
Després d'això, em vaig plantejar la gira, que tampoc és una gira normal. Són tres tipus de gires que van convivint, en molts casos. Es diu 'Vamos a Star Tour' i acabem pràcticament de començar. Ara, en aquest moment, ens estem retrobant amb la gent i fent, precisament, aquesta part que té a veure amb la celebració de l'aniversari del meu primer àlbum --ja fa 30 anys--.

Creus que aquest projecte és el definitiu de la teva carrera o el començament d'una nova etapa?
No, si és el definitiu, el que sí et dic és que és la conseqüència d'haver fet música. Jo tinc molt clar que el món no li va obrir les portes a la meva música per fer-me famosa, sinó que el món va obrir les portes a la meva música perquè jo havia de fer OMOW.

Fachada del edificio del hospital general de Vall d'Hebron en Barcelona

Si et pregunto, què t'agradaria que canviés OMOW en la societat d'aquí a 10 anys, què em diries?
Que desapareguessin les mentides. Perquè si desapareixen les mentides, desapareix tot el demés, i li retornaria l'esperança a la gent perquè el món s'està omplint de gent desesperançada. De fet, hi ha una paraula que ens hem inventat en el documental que és 'esperanitzar' que significa hissar les veles de l'esperança.

Rosana

Rosana CEDIDA

Avui dia, després de 30 anys de carrera, què t'il·lusiona més: que la gent segueixi cantant les teves cançons o que la gent s'afegeixi a aquesta idea de projecte?
Sens dubte que la gent s'afegeixi a això. Encara que el públic aprengui les meves cançons, aquestes duren el que dura el tema o el record d'aquesta cançó, però OMOW busca quelcom més profund. És com la diferència entre un massatge que descontractura un múscul, de forma puntual, i un altre mètode que aconsegueix aquest mateix efecte d'una manera més natural i menys invasiva. Amb les meves cançons la gent gaudeix mentre les escolta, però aquest projecte pretén generar un canvi més durador, i això m'il·lusiona molt més.

Si recordem els teus inicis, quina cançó sents que ha canviat més de significat amb el pas del temps?
No crec que hagi canviat cap. A les cançons els passa el mateix que a les modes: tornen una i altra vegada. Cada vegada que un nen descobreix una cançó, la posa de nou de moda. Ha passat amb Bohemian Rhapsody de Queen o amb les cançons de Michael Jackson. Les cançons que arriben, de veritat, a les persones romanen perquè neixen des de la veritat i segueixen emocionant a les noves generacions.

Quina cançó et continua emocionant interpretar encara que l'hagis cantat milers de vegades?
Arribarem a temps i En la memòria de la pell continuen emocionant-me cada vegada que les interpreto.

Si un jove compositor et preguntés quin és el secret per escriure una cançó que duri tres dècades, què li respondries?
Li diria que el secret és la veritat. Cal escriure des de l'emoció i no únicament des del cap. El cap ajuda a donar forma a la cançó, però el que realment important és explicar la veritat, compartir-la sense trampes ni artificis. Després, l'èxit ja no depèn només de la cançó, sinó de l'oportunitat que tingui d'arribar al públic i que la gent decideixi fer-la seva. La música té quelcom únic: ningú està obligat a escoltar-la, i quan connecta amb les persones es converteix en un autèntic adhesiu d'ànimes.

Més enllà de la gira i del projecte OMOW, quins projectes futurs estàs preparant?
Ara mateix la meva prioritat és seguir desenvolupant l'univers OMOW. El projecte ja ha començat a Arrecife (Lanzarote) i estan arribant propostes de molts llocs del món per portar-lo a altres llocs. Estic dedicant-li cos i ànima.