Eloi, l'economista que recorda el llegat d'Ernest Lluch: “La seva mort em va provocar una crisi vital”

Eloi Serrano (Badalona, 1976) es va criar en el si d'una família molt compromesa políticament, amb idees llibertàries que van acabar deixant empremta en el seu futur com a persona i professional.

“A casa meva es parlava molt de treballar ‘per a’ la comunitat, més que en el sentit individual, i, sobretot, hi havia una enorme preocupació per la cultura”, explica aquest reputat economista i investigador mataroní, actualment director de la Càtedra d'Economia Social del Tecnocampus-Universitat Pompeu Fabra (Mataró) i del recent creat Centre d'Anàlisi i Desenvolupament de l'Economia Social de Catalunya (Cadesc).

L'assassinat de Lluch

La dedicació de Serrano per l'economia social —entesa com el conjunt d'activitats econòmiques i empresarials dutes a terme per entitats i empreses privades que persegueixen l'interès col·lectiu dels seus integrants i de la comunitat local per sobre del lucre— es remunta al novembre de l'any 2000.

Va ser llavors quan, poc després d'obtenir la diplomatura en Empresarials, va quedar atrapat en un embús a l'autopista de camí al seva primera feina, al departament financer de la Mútua de Sabadell. ETA acabava d'assassinar Ernest Lluch. “La seva mort em va provocar una mena de crisi existencial”, recorda.

Tecnocampus de Mataró Google Street View

Canvi de plans

Serrano, que llavors tenia vint-i-pocs anys, es va adonar que el seu recent estrenat estil de vida, poc dinàmic i desconnectat del pensament socioeconòmic del moment, no era el que volia.

“Aquella mateixa tarda em vaig plantar a la UAB per matricular-me a la carrera d'Administració i Direcció d'Empreses i ampliar els meus estudis”, explica.

Conjuntura

Uns anys després, Serrano es va doctorar en Història Econòmica, la branca de l'economia que estudia els fets i estructures econòmiques del passat.

“Els models ens ajuden a interpretar la realitat, però per comprendre la situació econòmica d'un moment concret i elaborar hipòtesis cal tenir en compte els processos històrics”, explica Serrano, convençut que la crisi del 29 guarda moltes similituds amb l'escenari socioeconòmic global.

Ensenya i promou

Després de presentar la seva tesi doctoral sobre les inversions espanyoles a Hispanoamèrica (1980-2007) i una breu estada com a investigador a la London School of Economics (LSE) sota la tutela del prestigiós hispanista i historiador Paul Preston, Serrano va començar a fer classes d'Història econòmica a la Facultat d'Economia de la UAB i es va incorporar com a economista a Tusgsal, l'empresa de transport públic de Badalona, constituïda el 1985 com una societat laboral, en la qual la majoria dels treballadors també són accionistes.

“Va ser el meu primer contacte directe amb l'economia social”, explica Serrano, que des de llavors ha dedicat la seva carrera a ensenyar, promoure i defensar aquest model empresarial que a Espanya contribueix al voltant del 10% del PIB i ocupa més de dos milions de persones.

Cooperatives, mutualitats i confraries

El sector inclou des de cooperatives, mutualitats, confraries de pescadors i societats laborals, fins a empreses d'inserció i centres especials de treball, entre d'altres.  

A Catalunya, on el sector representa avui un 3% del teixit empresarial, un 6% dels llocs de treball i més del 8% del PIB, segons xifres de la Fundació Espriu, destaquen les empreses del Grup Clade, com Abacus Cooperativa, Som Energia, Àuria, Caixa d’Enginyers, La Fageda i Cooperativa Plana de Vic.

Empleats de La Fageda SERVIMEDIA

Un mitjà

“L'economia social concep els diners com un instrument, un mitjà per generar treball i mantenir l'economia, no com una fi en si mateix”, aclareix el professor de Tecnocampus, seu de la primera Càtedra d'Economia Social de Catalunya, que ell mateix dirigeix.

Creada el 2016, la Càtedra d'Economia Social de Tecnocampus Mataró, una ciutat amb una forta tradició cooperativista, es va crear al voltant de dos grans objectius.

Conceptes estereotipats

En primer lloc, normalitzar l'economia social com a disciplina acadèmica, i, en segon lloc, “airejar la facultat d'Administració i Direcció d'Empreses de conceptes estereotipats, fruit de molts anys d'un discurs liberal fort.

Per exemple, la idea que minimitzar salaris i augmentar facturació equival a maximitzar beneficis, i que això sempre és positiu, comenta.

“Cal ensenyar als estudiants d'ADE que existeixen dos altres tipus d'empresa, més enllà de la privada: les empreses públiques i les empreses d'economia social, que prioritzen el benestar social per sobre del lucre”, afegeix el professor, que des de fa uns anys també és president del consell d'administració d'Aigües de Mataró.

Temps de canvi

Durant molt de temps “s'ha associat guanyar diners a un símbol d'intel·ligència”, però aquesta filosofia ha de canviar.

I aquest canvi comença a la facultat, sensibilitzant a futurs emprenedors i empresaris que hi ha altres maneres més sostenibles i equitatives de generar riquesa i desenvolupament.

“Des de la Càtedra tanquem convenis amb empreses d'economia social per saber què necessiten i com podem ajudar-les a créixer”, explica.

Espai de referència

Malgrat els beneficis associats a l'economia social —impacte positiu en la comunitat local, generació d'ocupació, enfocament en la persona, desenvolupament sostenible—, reconeix que es tracta d'una opció relativament desconeguda per aquells que es plantegen emprendre i que el marc universitari és insuficient per incidir en l'esfera pública.

Per aquesta raó, des de la càtedra de Tecnocampus s'ha impulsat la creació del Cadesc, un think tank que neix al gener de 2026 amb la missió de convertir-se en un espai de referència i excel·lència en recerca, innovació i acompanyament empresarial en l'àmbit de l'economia social a Catalunya i a Espanya.

Capital de l'economia social

“En un context definit pels reptes de la transició verda, la digitalització, la financera i les tensions geopolítiques globals, la creació del Cadesc respon a la necessitat de reforçar el paper de l'economia social en l'assoliment d'un desenvolupament econòmic inclusiu i sostenible, en línia amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU”, argumenta.

"Mataró combina una rica tradició cooperativa, que va començar el 1864 amb la creació de la primera cooperativa a Espanya, la Obrera Mataronense", va apuntar el passat octubre la vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, en anunciar que Mataró seria la capital espanyola de l'economia social del 2026.

Interior de la nau de la Obrera Mataronense MNACTEC

Primera ciutat catalana

Des del 2020, el Ministeri de Treball i Economia Social designa una ciutat com a capital espanyola del sector, que es converteix en l'escenari d'activitats, esdeveniments, jornades i trobades per difondre l'economia social.

Mataró és la primera ciutat catalana guardonada amb aquesta distinció, a la qual ja han optat Múrcia, València, Sant Sebastià, Santiago de Compostel·la i Terol.

Resoldre problemes units

“L'economia social pot donar una resposta efectiva a problemes estructurals que l'economia capitalista no sap solucionar, com la manca d'accés a l'habitatge o la generació d'ocupació”, insisteix Serrano, posant com a exemple països com França, Finlàndia o el Canadà, on els models cooperativistes tenen forta presència al mercat.

La clau, conclou, està a creure que els problemes individuals no es resolen de manera individual, sinó col·lectivament”.