Powered by
La Biennal de Pensament reuneix a Barcelona més d’un centenar de veus per qüestionar el món actual
Sota el lema ‘Desencadenar el present’, la cita reuneix en places, centres culturals i altres espais públics més d’un centenar de pensadors, escriptors, artistes i activistes per abordar qüestions com la crisi democràtica, els conflictes internacionals, les desigualtats i el futur de les ciutats
Notícies relacionades
Barcelona torna a convertir els seus carrers i places en llocs de trobada per debatre sobre el món d’avui. La Biennal de Pensament 2026 va començar dimarts a la plaça Joan Coromines amb una conversa entre l’escriptor i assagista Alessandro Baricco i el compositor Joan Magrané.
Sota el títol La literatura, la música, el misteri, ambdós van abordar l’impuls humà cap a la creació artística en una trobada que va obrir sis dies d’activitats repartides per diferents punts de la ciutat. L’acte inaugural va comptar, a més, amb l’assistència de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.
Impulsada per l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), la Biennal celebra la seva cinquena edició amb una proposta que convida a qüestionar les dinàmiques socials, polítiques i culturals del present.
El lema d’enguany, ‘Desencadenar el present’, planteja la necessitat d’observar la realitat sense assumir que els problemes actuals són inevitables ni que les alternatives han deixat d’existir. La programació busca generar converses entre diferents disciplines i apropar els grans debats contemporanis a la ciutadania.
La Biennal va començar amb una conversa entre l’escriptor Alessandro Baricco i el compositor Joan Magrané
Els reptes del present
L’edició d’enguany posa el focus en un món travessat per les tensions polítiques, els conflictes internacionals, l’emergència climàtica i les transformacions tecnològiques. A aquests canvis s’hi sumen les desigualtats socials, la polarització i les dificultats per mantenir espais de diàleg en societats cada cop més fragmentades.
Davant d’aquest escenari, la Biennal proposa prestar atenció al present i a les decisions que condicionen la vida quotidiana. La reflexió parteix d’una idea central: comprendre el que passa és un primer pas per identificar quins aspectes de la realitat poden canviar i quines alternatives es poden construir de manera col·lectiva.
Les ciutats ocupen un lloc destacat en aquest plantejament. Són espais on es fan visibles molts dels conflictes contemporanis, però també llocs on poden sorgir iniciatives comunitàries, noves formes de convivència i respostes davant dels problemes socials. Per això, el programa connecta les grans qüestions globals amb assumptes propers, com les relacions entre veïns, la transformació dels barris i l’accés a una vida digna.
Veus diverses
La programació reuneix més de cent pensadors, escriptors, artistes, periodistes, arquitectes, científics socials, activistes i creadors. Entre els noms destacats hi figuren Alessandro Baricco, Lilian Thuram, Angélica Liddell, Mariana Enríquez, Wendy Brown, Felwine Sarr, Patrick Radden Keefe, José Luis Guerín, Fina Birulés, Jean-Philippe Kindler, Xiaolu Guo, Juan Mayorga, Maryam Madjidi i Chantal Maillard.
La diversitat de perfils permet abordar els temes des de perspectives diferents i creuar disciplines que habitualment es desenvolupen per separat. La literatura, la filosofia, el cinema, la política i les ciències socials troben així un espai comú per examinar els canvis que afecten les societats contemporànies.
Entre les qüestions que travessen les trobades destaquen la crisi de les democràcies, les guerres, les desigualtats, les migracions, els discursos d’odi i la construcció de les identitats. També tindran protagonisme les transformacions urbanes i les noves formes de vida, en un programa que pretén apropar aquestes qüestions al públic general sense perdre de vista la seva complexitat.
La ciutat com a escenari
Un dels trets distintius de la Biennal és l’elecció d’espais públics com a escenaris per a les converses. L’objectiu és traslladar el pensament més enllà de les sales convencionals i afavorir la trobada entre persones amb experiències i interessos diferents.
El CCCB, la plaça Joan Coromines, l’antiga presó de la Model i la plaça Major de Nou Barris concentren bona part de les activitats. La programació també s’estén a l’hivernacle del parc de la Ciutadella, els centres cívics La Sedeta i Casa Orlandai i la plaça de les Glòries, entre altres espais.
Aquesta distribució permet apropar els debats a diferents barris i relacionar els continguts de la Biennal amb els llocs on es desenvolupa la vida quotidiana. Les places es converteixen així en espais d’intercanvi, mentre que equipaments amb una història i una funció molt diferents aporten nous significats a les qüestions plantejades.
La ciutat no actua únicament com a escenari, sinó també com a un dels principals temes de reflexió. La manera d’habitar l’espai públic, les desigualtats entre barris i els canvis que afecten les comunitats formen part d’una conversa més àmplia sobre el model de ciutat i les condicions necessàries per a una convivència més justa.
Cubs informatius de la Biennal de Pensament 2026 de Barcelona, que se celebra sota el lema 'Desencadenar el present'
Barris en debat
Altres activitats, com la trobada del cineasta José Luis Guerín, director de la pel·lícula Històries del bon vall, amb Marina Garcés i Albert Lladó a la plaça Major de Nou Barris, analitzaran les perifèries i la vida a la ciutat. El debat gira sobre com canvien els barris, quin paper tenen les relacions veïnals i de quina manera les transformacions urbanístiques influeixen en la identitat d’una comunitat. Es tracta de qüestions especialment rellevants en ciutats on la pressió immobiliària, els canvis demogràfics i les diferències socioeconòmiques condicionen l’experiència de qui les habita.
L’antiga presó de la Model i la plaça de les Glòries acolliran també activitats relacionades amb la llibertat i la lluita de classes, entre altres temes. Aquests espais reforcen la connexió entre els debats i la realitat urbana, amb una programació que aborda tant els conflictes socials com les possibilitats de transformació.
L’ús de llocs quotidians busca facilitar l’accés a les activitats i ampliar la participació ciutadana. La proposta parteix que el pensament crític no és exclusiu d’especialistes, sinó una eina útil per comprendre els problemes comuns i participar en la construcció de respostes.
Públic assistent davant l’estructura de cúpula geodèsica on se celebren els debats a la plaça Joan Coromines
Democràcia i convivència
La programació planteja diverses preguntes sobre el futur de les societats democràtiques. Una de les principals fa referència a com reforçar la solidaritat davant de les desigualtats i a les conseqüències d’un model econòmic que pot debilitar els vincles comunitaris. Una altra apunta al paper de les ciutats en la defensa dels drets i les llibertats davant l’avenç de l’autoritarisme.
També s’abordarà com millorar les condicions materials i simbòliques de la vida urbana. La reflexió inclou qüestions com l’accés a l’habitatge, l’ús de l’espai públic, les oportunitats socials i la pertinença a una comunitat. Aspectes que, més enllà de les polítiques institucionals, influeixen directament en la qualitat de vida i en la manera de relacionar-se.
La Biennal no planteja respostes tancades, sinó un espai per contrastar idees, escoltar experiències diferents i explorar possibles alternatives. El diàleg entre disciplines i punts de vista busca contribuir a una comprensió més àmplia dels problemes i afavorir l’aparició de noves aliances.
En aquest context, pensar el present significa evitar que la incertesa es converteixi en resignació. La reflexió col·lectiva es presenta com una manera de qüestionar l’establert, identificar els marges d’actuació i mantenir oberta la possibilitat d’impulsar canvis socials.
Qui hi ha darrere de la Biennal
La cinquena edició compta amb un equip de comissariat integrat per Marina Garcés i Albert Lladó, coordinadors de l’Escola de Pensament; Elisabet Goula, responsable del programa de debats del CCCB; Rafael Vilasanjuan, director de Translació i Impacte d’ISGlobal; i Mireia Calafell i Berta Subirats, directores de La Sullivan.
L’elecció d’aquests perfils respon a una voluntat de donar protagonisme a les entitats que treballen en l’àmbit del pensament a Barcelona durant tot l’any. La idea és que la reflexió crítica no quedi limitada a una cita puntual, sinó que tingui continuïtat a través de projectes, activitats i espais de debat que ja formen part de la vida cultural de la ciutat.
D’aquesta manera, la Biennal busca recolzar-se en iniciatives que mantenen viu el pensament més enllà dels sis dies de programació i que contribueixen a apropar-lo a la ciutadania de manera constant. La col·laboració amb aquestes entitats permet connectar l’esdeveniment amb una feina prèvia, establir vincles entre diferents projectes i ampliar l’abast de les converses que es generen durant la setmana.
L’aposta reforça, a més, una idea de la Biennal com a punt de trobada entre comunitats i projectes que comparteixen l’interès per analitzar la realitat i plantejar noves preguntes. Més que una setmana de reflexió cada dos anys, l’objectiu és donar visibilitat i continuïtat al pensament que es desenvolupa diàriament a Barcelona, aprofitant la cita per posar en comú experiències, obrir nous diàlegs i enfortir una xarxa cultural i intel·lectual que segueix activa durant la resta de l’any.
