L'accés a l'atenció psicològica continua tenint obstacles per a una part important de les persones grans. El 44,8 % de qui té entre 60 i 75 anys considera difícil o molt difícil accedir a recursos de salut mental, segons un estudi de l'Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”, realitzat en col·laboració amb la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València.
La recerca, titulada Busquen ajuda les persones grans més joves? Claus d'un estudi nacional sobre salut mental, analitza com percep aquest grup d'edat l'atenció psicològica i altres recursos de suport. Els resultats mostren que el problema no és només en l'accés: també existeix un important desconeixement sobre els recursos disponibles.
Més dificultats entre els 60 i els 64 anys
L'estudi es basa en les respostes de 1.411 persones, una mostra representativa de la població espanyola de entre 60 i 75 anys. Les investigadores Miriam Marco, del Departament de Psicologia Social de la Universitat de València, i Francisco Sánchez-Sáez, del Departament d'Estadística i Investigació Operativa Aplicades i Qualitat de la Universitat Politècnica de València, van analitzar la seva percepció sobre diferents serveis, des de l'atenció psicològica i psiquiàtrica fins a les línies telefòniques i les associacions de suport.
Homes i dones presenten una percepció similar sobre les dificultats per accedir a aquests recursos. Sí que apareixen diferències quan es té en compte l'edat. El 52% de les persones de 60 a 64 anys considera difícil accedir-hi, davant del 42% de qui té entre 65 i 69 anys i el 38,7% del grup de 70 a 75 anys.
Infografia sobre la percepció de l'accés als recursos de salut mental segons el grup d'edat
Per a Miriam Marco, aquesta diferència pot estar relacionada amb les expectatives que tenen les persones més joves dins d'aquest grup d'edat o amb una major consciència de les barreres existents. També pot influir, apunta, que les generacions de més edat tinguin una percepció diferent de les seves necessitats o estiguin menys familiaritzades amb aquests recursos. "En qualsevol cas, es tracta d'una diferència que mereix ser estudiada amb més profunditat per comprendre quins factors poden estar darrere d'aquesta percepció", assenyala.
Miriam Marco, investigadora al Departament de Psicologia Social de la Universitat de València
Poc coneixement dels recursos d'ajuda
El desconeixement apareix com una altra de les principals conclusions de l'estudi. El 76,1% de les persones enquestades assegura no conèixer cap telèfon d'ajuda relacionat amb la salut mental. Entre qui sí que n'identifica algun, el més esmentat és el 112, amb un 8,7%, seguit dels telèfons d'hospitals o centres de salut, amb un 5,2%, i el 061, amb un 2,3%.
Crida especialment l'atenció el coneixement de la línia 024, destinada a l'atenció a la conducta suïcida. Només el 0,4% de les 1.411 persones participants va ser capaç d'identificar aquest número de manera espontània.
L'investigadora considera que aquestes dades apunten a la necessitat de millorar la difusió dels recursos entre la població gran i de portar aquesta informació als espais i canals que utilitza habitualment. Saber que existeix el 024 i com accedir-hi, explica, és un primer pas per poder recórrer a aquest servei quan sigui necessari.
Les dones, més disposades a demanar ajuda
L'estudi també troba diferències entre homes i dones en la seva relació amb la salut mental. En conjunt, les dones mostren una major predisposició a buscar ajuda i una menor preocupació per l'estigma associat a acudir a serveis de salut mental.
Alhora, són elles qui expressen una pitjor percepció de la seva qualitat de vida i del seu estat de salut en comparació amb els homes. Les investigadores assenyalen, a més, que ser dona, tenir un nivell educatiu més alt, sentir menys soledat social i haver rebut anteriorment tractament psicològic estan relacionats amb actituds més favorables envers la recerca d'ajuda.
La pandèmia va deixar una percepció de deteriorament
La recerca també analitza l'impacte de la pandèmia en el benestar emocional. Les persones participants descriuen un efecte moderat sobre el seu propi benestar, tot i que la percepció canvia quan se'ls pregunta per la salut mental de les persones de la seva mateixa edat.
El 42,2% dels homes i el 59,4% de les dones considera que la salut mental de les persones del seu grup d'edat va empitjorar com a conseqüència de la pandèmia.
Segons Miriam Marco, aquesta diferència suggereix que existeix una major percepció del deteriorament de la salut mental quan es valora la situació del conjunt de la població de la mateixa edat que quan es parla de la pròpia experiència. Els resultats, afegeix, posen sobre la taula la necessitat de continuar treballant per facilitar l'accés als recursos i afavorir la recerca d'ajuda.