Banco Santander, l'acompanyament perfecte per a històries d'èxit amb veu de dona

Magdalena i Maribel són dues dones extremenyes a les quals un bon dia els va canviar la vida. A la primera, quan el seu primer fill, Alejandro, va ser diagnosticat d'intel·ligència límit, una condició a mig camí entre la discapacitat i la mitjana poblacional de quocient intel·lectual, en presentar un CI d'entre 70 i 85. A la segona, la mera necessitat de reinventar-se professionalment després de la impossibilitat de dedicar-se a la seva filla amb maratonianes jornades laborals en una autoescola i després d'una pandèmia que ho va canviar tot.

Dues històries plenes de reinvenció, emprenedoria, lideratge, visió estratègica, valentia, propòsit i servei, qualitats totes elles vinculades tradicionalment als homes en el món empresarial. Dos estimulants casos d'èxit que han comptat en el seu camí amb l'indispensable suport de Banco Santander quan gairebé ningú creia en elles.

“Quan l'Alejandro va ser diagnosticat”, comença a relatar Magdalena Moriche, “vaig passar per una terrible depressió, però un dia em vaig enfrontar al mirall i em vaig preguntar com podia estar mirant-me el melic si els que realment necessitaven ajuda eren els meus fills”. El segon, l'Alberto, també va néixer amb intel·ligència límit, un trastorn “que no presenta cap tret físic. Es comença a notar a l'adolescència, on es manifesta una evident manca d'iniciativa i una complicació per pensar en l'abstracte; el pitjor és que els nois són plenament conscients de les seves dificultats i pateixen molt”.

Lluitar perquè “el sistema no ens posi sostre”

Era l'any 1998 i la Magdalena va deixar la seva feina i va decidir, sempre en companyia del seu marit, José María (“jo hi poso el cor i ell el cap”, explica) posar en marxa Aexpainba (Associació Extremenya de Pares per a la Integració, el Benestar i l'Autonomia de persones amb intel·ligència límit i discapacitat intel·lectual lleu) i més tard, el 2003, la Fundació Magdalena Moriche. “La nostra intenció era posar solució a un problema que la natura et dona, però que el sistema tampoc no fa res per pal·liar-lo”.

Van començar, amb poquíssim suport, a casa seva a Badajoz. “Quan vam començar, estàvem en terra de ningú, no es reunien les condicions necessàries. Els meus fills no van tenir, per exemple, el dret a l'educació que mereix qualsevol perquè el sistema no hi arriba”, es lamenta. Ara, quan l'Alejandro ja té 43 anys i el seu germà petit, l'Alberto, 37, tot ha canviat. I, encara que a la Magdalena no li agrada això de ser considerada com una “mare coratge”, sense el seu afany, la seva feina i el seu convenciment, res d'això hauria estat possible.

A més de l'ajuda d'innombrables persones al llarg de gairebé tres dècades de dedicació exclusiva i entregada, la Magdalena no oblida el suport rebut per part de Banco Santander. “Des del principi vam treballar amb el Santander. Tot el que hem necessitat, sempre ho hem tingut, sempre ens ho han donat. El tracte ha estat, des del primer moment, exquisit”, conclou la Magdalena, no sense abans fer menció al projecte “En terra de ningú”, que en el seu dia va finançar la Fundació Banco Santander per visibilitzar la realitat de les persones amb intel·ligència límit i discapacitat intel·lectual lleu.

D'aquella primera experiència al domicili familiar, s'ha passat a un projecte de vida que proporciona més de 30 serveis privats a un total de 250 persones; una Fundació que compta amb prop de 200 socis i en la qual desenvolupen la seva tasca gairebé un centenar de professionals. “Jo tendeixo a veure sempre el got mig buit, sé que sóc massa exigent, però no pararé fins que la intel·ligència límit compti amb un reconeixement mundial i que estiguin coberts tots els serveis per a cadascun dels usuaris. L'únic que pretenc és que el sistema no ens posi sostre”.

Banco Santander també va estar molt present a l'inici de la brillantíssima aventura empresarial de Maribel Rodríguez Santos. “És el nostre banc principal perquè va ser l'únic que des del principi va atendre les nostres necessitats com a empresa. És de ben nascut ser agraït i jo només tinc paraules d'agraïment per a Banco Santander, sobretot a la meva gestora, Valle i a la meva directora, María José. Jo sí que recordo qui ens va ajudar als inicis i qui, no. De res em serveix que em vulguin ajudar ara quan no ho necessito”, comenta la Maribel, profundament agraïda, des de les oficines de Transportes Duarte Rodríguez, a la localitat pacense de Villanueva de la Serena.

La seva història també mereix un capítol a part. Després de dues dècades treballant en una autoescola, la Maribel va deixar la seva feina per poder cuidar la seva filla i, després de la pandèmia, “i per pura necessitat”, es va reinventar professionalment, però no en un sector qualsevol, sinó en un de tradicionalment masculinitzat, com és el del transport. Va ser el 2023 quan va arrossegar les seves germanes en un meravellós exemple de lideratge familiar i col·laboratiu, i va fundar la seva pròpia empresa de transport. Un impressionant cas d'èxit que ja compta amb vuit camions per a una flota amb la qual treballa amb els líders nacionals del sector i que ja ha suposat un creixement sostingut en facturació i beneficis.

Una dona navegant en una feina d'homes

Malgrat la sospita inicial, la Maribel Rodríguez és clara a l'hora d'eliminar qualsevol prejudici pel fet de ser dona en un entorn tan masculinitzat com el del transport. “Més enllà d'alguna que altra cara de sorpresa quan em veien per primera vegada pels tallers, molt menys del que jo imaginava, la veritat. He tingut molt bona acollida i fins i tot ajuda per part de molts companys del sector”, reconeix la gerent de Transportes Duarte Rodríguez, que defensa que el que caracteritza la seva empresa és “la nostra professionalitat, organització, planificació i gestió eficient. I, és clar, ser molt sincers amb el client”.

La Maribel parla amb autèntic orgull de l'equip humà que ha fet possible la seva experiència d'èxit al capdavant de l'empresa de transports. “Tinc la sort de treballar amb les meves germanes, que donen més del cent per cent, i de les quals aprenc molt perquè porten més de 20 anys al sector i això a mi em dóna moltíssima tranquil·litat, igual que amb els xofers experimentats que tinc. Estic molt orgullosa i satisfeta de l'equip que he format i que espero que segueixi creixent i això que els xofers aquí a Espanya estan a punt d'extingir-se perquè hi ha molt poca gent que vulgui treballar en això”.

A l'hora d'aconsellar a dones emprenedores tàctiques per reinventar-se laboralment, la Maribel és tan sincera com concloent. “No hi ha cap secret. Por en tindrem sempre, l'únic que cal fer és gestionar-la de la millor manera possible, perquè ens deixi fer les coses que volem fer. A dia d'avui, segueixo tenint por, molta por, però la tinc domesticada i per aquí em vaig salvant”, assegura la Maribel que, encara que encara no condueix els camions de la seva empresa, reconeix estar “també en això”.

Dues històries, les de la Magdalena i la Maribel, que posen de manifest el talent, la dedicació i l'impuls femení en un món tradicionalment dominat per l'home. Una demostració més del lideratge de la dona que, any rere any, potencia Banco Santander amb el suport decidit a tot tipus de pimes i amb les successives convocatòries del programa Santander W50, en el qual, a través de les seves 15 edicions precedents, ja han participat més de 1.500 dones a tot el món.