La construcció busca relleu: el repte d’atreure els joves

La construcció és un sector clau per a l’economia espanyola. Amb més de 1,5 milions d’ocupats, representa una part fonamental de l’ocupació i el desenvolupament urbà, ja que la seva activitat està directament lligada a la creació d’habitatge, infraestructures i equipaments essencials. A més, actua com un potent motor econòmic en impulsar nombroses indústries auxiliars, com la fabricació de materials, el transport, l’enginyeria o els serveis tècnics, generant un important efecte arrossegador sobre altres sectors productius.

Al segon trimestre de 2025, l’ocupació a la construcció va augmentar un 3,1% interanual, assolint el nivell més alt d’ocupació dels darrers anys, amb més d’1,52 milions de treballadors. Aquest creixement ha anat acompanyat d’una millora en la qualitat de l’ocupació, reflectida en un notable increment dels contractes indefinits, especialment en la construcció d’edificis i la enginyeria civil.

Un context que demostra que el sector “continua generant ocupació i estabilitat en un moment clau per al desenvolupament econòmic i social”, segons assegura Patricia Martínez, secretària general de l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE) i CEO de la constructora TARRACO.

Un motor econòmic amb un futur en dubte

Malgrat aquestes xifres positives, la manca de joves professionals posa en risc la capacitat del sector per garantir-ne la continuïtat en les pròximes dècades. “Ens trobem en un moment crucial, perquè escasseja la mà d’obra a la construcció”, adverteix Martínez, recordant que “segons dades de la CNC, es necessiten prop de 700.000 nous empleats per fer front a la demanda actual i futura”.

Avui, el sector s’enfronta a una paradoxa evident. És imprescindible per afrontar reptes com l’accés a l’habitatge, la rehabilitació urbana o la sostenibilitat, però cada cop compta amb menys joves disposats a incorporar-s’hi. L’absència de noves generacions amenaça de frenar-ne la capacitat de resposta i posa en qüestió la seva viabilitat a mitjà termini.

Un sector essencial que envelleix

Les xifres generals dibuixen un escenari preocupant. La plantilla de la construcció envelleix de manera progressiva i la presència de professionals menors de 30 anys és cada cop més reduïda. En moltes empreses, l’experiència es concentra en treballadors que s’acosten a la jubilació, mentre el relleu generacional no arriba al mateix ritme.

Més de la meitat dels treballadors (55,5%) té més de 45 anys, una proporció que supera el 60% en algunes branques com la construcció d’edificis. Aquest envelliment no només reflecteix la sortida de força laboral després de la crisi de 2008, sinó també la manca d’incorporació de professionals joves en nombre suficient per equilibrar la piràmide d’edats.

El relleu que no arriba

“D’aquí cinc o deu anys, bona part de la plantilla del sector estarà en edat de jubilar-se i, avui per avui, no està assegurat el relleu”, alerta Patricia Martínez. Al seu parer, el problema rau en la imatge que continua tenint el sector entre els més joves: “La majoria el segueix veient com una feina molt dura, quan en realitat la construcció avui és molt més que això”.

Actualment, els treballadors menors de 30 anys amb prou feines representen al voltant del 10% del sector, i només el 9,2% té 29 anys o menys, davant del 25,2% que hi havia el 2008. Un desequilibri que posa en risc la transferència de coneixements i la capacitat productiva futura.

Perfils que el sector necessita amb urgència

Aquesta manca de relleu es tradueix en una escassetat molt concreta de perfils professionals. “El sector té una necessitat molt clara de professionals d’ofici qualificats”, explica Lucía López Alé, gerent de la Fundació Laboral de la Construcció de Catalunya (FLC). Entre els més demandats cita paletes, encofradors, ferrallistes, operaris de rehabilitació, especialistes en instal·lacions i operadors de maquinària, “perfils difícils de cobrir i amb una alta taxa d’inserció laboral”.

Segons López Alé, aquesta demanda no només es mantindrà, sinó que anirà en augment. “El relleu generacional és un dels principals reptes del sector i, alhora, el creixement de la rehabilitació, l’eficiència energètica i l’obra industrialitzada està generant noves necessitats”, explica.

La formació, clau per atreure joves

En aquest context, la formació es converteix en una porta d’entrada essencial. “És fonamental per donar resposta a la demanda real de les empreses, perquè permet que qui s’incorpora ho faci amb els coneixements tècnics necessaris i amb una base sòlida en prevenció de riscos laborals”, subratlla la gerent de la FLC.

Des de l’entitat s’aposta per una formació cada cop més adaptada a la realitat del sector. “Estem incorporant digitalització i tecnologia, amb simuladors de maquinària i ulleres de realitat virtual que permeten aprendre en entorns segurs”, explica López Alé, qui destaca a més una formació pràctica, vinculada als oficis i alineada amb la formació dual.

Interès creixent, però encara limitat

L’interès dels joves augmenta quan coneixen aquestes oportunitats. “L’estabilitat laboral i la dificultat per cobrir determinats llocs comencen a ser factors que es valoren”, assenyala López Alé. Tot i així, persisteix un desconeixement general sobre la realitat actual del sector i les seves sortides professionals.

Una percepció que, segons Patricia Martínez, obliga a redoblar esforços en divulgació. “Des d’APCE col·laborem en iniciatives com Construeixelfutur.cat de la Confederació Catalana de la Construcció (CCC) de la qual som membres, per apropar la realitat del sector als joves, explicant com és avui el dia a dia en una empresa constructora i les oportunitats reals de present i de futur que ofereix”.

La secretària general d’APCE també considera imprescindible promoure un pla de xoc de reforma de la Formació Professional que apropi la nova realitat de la construcció als joves. “La construcció és innovació, genera nous rols professionals gràcies a la tecnologia i la industrialització, alhora que és clau mantenir els oficis tradicionals, que continuen sent necessaris per al nostre sector”, afirma Patricia Martínez.

Conseqüències visibles en empreses i projectes

La manca de relleu té efectes directes sobre la continuïtat i la competitivitat empresarial. Sense joves qualificats, es dificulta la planificació a llarg termini i se’n ressent la productivitat. “A curt termini ja estem vivint el problema de manca de personal qualificat”, adverteix Martínez.

A mitjà termini, l’impacte pot ser més gran. “Si no incorporem joves, no podrem garantir els habitatges, equipaments i infraestructures que necessita l’evolució econòmica i social”, subratlla.

Una crida al futur

El diagnòstic és compartit. El panorama és clar: sense prou joves, el sector de la construcció perdrà empenta. Davant la imatge tradicional, la construcció d’avui no és només pala i formigó, sinó un àmbit amb oportunitats reals en gestió de projectes i industrialització, a més de la incorporació de nous perfils professionals i especialitzacions que combinen habilitats tècniques i digitals.

“La construcció és un sector amb demanda real i sostinguda, que ofereix ocupació, continuïtat i possibilitats d’especialització”, afirma Lucía López Alé, qui subratlla també la importància d’atreure talent jove i fomentar la incorporació de la dona per avançar cap a un sector més inclusiu.

“Hem de transmetre que és una activitat moderna, innovadora i que genera ocupació de qualitat”, coincideix Patricia Martínez. Invertir en joventut és, en definitiva, invertir en el futur del país i en la sostenibilitat d’un sector imprescindible per construir llars, infraestructures i ciutats.