No hi ha pràcticament cap conversa en què, en els darrers temps, no aparegui l'assumpte de la Intel·ligència Artificial. I no només en els àmbits professionals, sinó també, i cada cop més, en els personals. Com en qualsevol avenç tecnològic, i aquest evidentment és un dels més rellevants de la història, existeixen al seu voltant un munt de fake news, perills i riscos que convé conèixer per poder-ne fer un ús tremendament avantatjós – però també responsable – de les enormes possibilitats que la IA ens ofereix.
En les següents línies, i a través de les paraules i els consells que José Manuel de la Chica, director del Laboratori d'Intel·ligència Artificial de Banco Santander, ofereix al podcast ‘Santander te cuenta’, en fem un repàs de tot plegat.
Comencem per alguns fake news, mites i falses creences que, tot i que puguin tenir certes bases reals, convé desmuntar com més aviat millor. El primer és que la IA “ens traurà la feina”. La resposta és, evidentment, que no. Es perdran algunes ocupacions laborals, com en el seu dia va deixar d'haver-hi, per exemple, ascensoristes, però la Intel·ligència Artificial el que farà serà transformar determinades tasques que ja no té sentit que les faci una persona.
En alguns casos que es citen habitualment, com metges, psicòlegs o professors, la IA els oferirà “superpoders” i els pot ajudar a estalviar temps, especialment, en feixugues tasques burocràtiques, per poder-lo dedicar als seus pacients i als seus alumnes. Però, avui per avui, la IA no pot substituir aquests i altres professionals.
Nombroses informacions fetes amb IA són errònies
Un dels perills que presenta la Intel·ligència Artificial és la manipulació de la informació i la divulgació de les anomenades fake news. De fet, una àmplia investigació realitzada per la European Broadcasting Union (EBU) i la BBC revela que els principals assistents d'IA -ChatGPT, Copilot, Gemini i Perplexity- tergiversen de manera habitual el contingut de les notícies, amb independència de l'idioma, territori o plataforma d'IA utilitzada.
En aquesta investigació s'analitzaren més de 3.000 respostes donades per aquests assistents tecnològics i les conclusions foren, entre d'altres, que el 45% de les respostes relacionades amb notícies tingueren almenys un problema significatiu i que el 31% mostrà greus problemes amb les fonts: manca d'atribució, atribució enganyosa o atribució incorrecta.
En realitat, segons apunta José Manuel de la Chica, “no és exacte” parlar de manipulació i sí que caldria fer-ho més d'“inexactituds i errors”; i recorda que la Intel·ligència Artificial és “probabilística” i, per aquest motiu, no s'ha de donar per bona tota la informació que arriba a través seu. Per assegurar-se de la seva veracitat, l'expert del Santander aporta tres passos: en primer lloc, assegurar-se que, juntament amb la informació aportada per la IA, figura la seva font d'origen (si no, demanar-la sempre); després, anar a aquest origen i comprovar-lo i, finalment, contrastar aquesta mateixa informació en altres fonts.
Recordar sempre que parlem amb màquines
Pel que fa als aspectes positius de l'ús de la Intel·ligència Artificial, José Manuel de la Chica destaca que es tracta d'una eina “de productivitat”, però que més enllà d'això, ens proporciona la capacitat d'aprendre “de manera personalitzada, a mida del que necessitem”. “Cal fer-la servir per enfortir les nostres pròpies capacitats intel·lectuals, però sempre”, recalca De la Chica, “recordant que estem parlant de persones parlant amb màquines”.
“A dia d'avui, una IA”, insisteix el director del Laboratori, “mai serà capaç de fer el que fa un cervell humà. No podrà ser creativa i analítica al mateix temps, ni ser empàtica de veritat”.
Fa poques setmanes, el mateix CEO d'OpenAI, Sam Altman, alertava dels perills que planen sobre els models d'Intel·ligència Artificial, posant el focus en la seguretat informàtica i, especialment, en la salut mental. En aquest segon aspecte, l'especialista de Banco Santander, recorda que “la IA sempre tendeix a agradar-nos, mai ens durà la contrària i està preparada per empatitzar amb nosaltres. Al final és un producte i el que busca és una satisfacció en l'usuari i molts creuen haver trobat en la IA aquella persona que els entén i amb qui estan construint una relació”. Però NO és real, “ja que és una màquina, que, és clar, ni sent ni té consciència”.
Certes senyals, com la solitud, l'aïllament, la dependència i “aquesta connexió emocional amb la IA” són senyals d'alerta que hem de tenir en compte a l'hora de saber quan aquest ús de la Intel·ligència Artificial s'està convertint en un problema. I, per solucionar-ho, hi ha els corresponents professionals.
Un altre dels assumptes rellevants és l'ús que estan fent els més joves de la Intel·ligència Artificial. En aquest sentit, la investigació Inserció laboral juvenil: aspiracions, preocupacions i desafiaments, elaborada per Fundació Pfizer i Fad Joventut, revela que gairebé la meitat de les persones joves de 15 a 29 anys (46,7%) afirma no haver utilitzat mai una eina d'IA, cosa que contrasta amb la centralitat que aquestes tecnologies estan adquirint en el mercat de treball i en múltiples processos formatius i professionals. Això sí, un altre estudi adverteix que el 15% dels joves ja està accedint a la informació a través de la Intel·ligència Artificial.
Si la IA pensa per nosaltres, el cervell s'atrofia
I és que, en l'aspecte educatiu, la utilització que ja estan fent molts estudiants de la Intel·ligència Artificial no portarà massa coses bones en el futur si no saben utilitzar-la. “Si la IA pensa per nosaltres, el cervell s'atrofia, com passa amb qualsevol altre múscul del cos quan no l'exercitem”. En aquest sentit, De la Chica aposta per “plantejar als alumnes formes de dur la contrària a la IA perquè s'adonin que la informació que aporta és volàtil” i “ensenyar-los a utilitzar la Intel·ligència Artificial com a complement de la seva activitat, mai com l'eix del seu aprenentatge”. Primer cal pensar per nosaltres mateixos i després millorar-ho i depurar-ho amb la IA.
A més, l'especialista de Banco Santander insisteix en la necessitat d'evitar que els més petits pugin documents, dades i tot tipus d'informació a les diferents eines d'IA que existeixen; aposta perquè les regulacions han d'anar un pas més enllà perquè s'adaptin a les noves formes en què es va desenvolupant la mateixa Intel·ligència Artificial i, davant la pregunta de si la IA ho sap tot, ofereix un missatge de tranquil·litat: “Mai no s'ha d'oblidar que la IA només sap allò que un humà ha sabut abans”.