La seguretat privada continua sent un sector majoritàriament masculinitzat.
Malgrat els avenços registrats durant els darrers anys, les dones amb prou feines representen el 17% de les seves professionals i la seva incorporació continua avançant a un ritme que, per a qui treballa per la igualtat en aquesta indústria, resulta insuficient.
Així ho adverteix Anna Aisa, gerent de l'Associació Catalana d'Empreses de Seguretat (ACAES) i presidenta de l'Observatori Dona i Seguretat, en una entrevista amb Crónica Global, en la qual analitza les barreres que encara dificulten la incorporació i promoció de les dones al sector.
Anna Aisa, gerent d'ACAES
El 17% del sector
Les dades corresponents al tancament de 2025 reflecteixen una realitat desigual.
Mentre que les dones representen una mica més del 26% dels professionals de la investigació privada, la seva presència entre els escoltes amb prou feines supera el 3%. En l'àmbit de la vigilància de seguretat, el percentatge ronda el 17%.
Tot i que pràcticament totes les categories professionals han experimentat un creixement de la representació femenina, amb l'excepció dels escoltes, l'increment anual se situa al voltant de l'1% o fins i tot per sota.
Un avenç que Aisa considera pràcticament irrisori i que atribueix, en part, a l'absència de polítiques públiques específiques per fomentar la presència femenina, com les que sí existeixen als cossos policials.
No tot és força física
Per a la presidenta de l'Observatori, un dels principals obstacles no es troba únicament a les empreses, sinó en la imatge que la societat continua tenint de la seguretat privada.
Aisa considera imprescindible abandonar l'associació tradicional entre el vigilant de seguretat i la força física per avançar cap a un model professional basat en "la proximitat, l'acompanyament i la capacitat de resolució".
Vigilants de seguretat de l'Aeroport del Prat de Barcelona
Defensa que la seguretat privada ha d'adaptar-se a les necessitats actuals de la ciutadania i deixar enrere determinats estereotips que poden dissuadir les dones de desenvolupar una carrera professional en aquest àmbit.
Al seu parer, sense transformar la percepció social del sector serà difícil atreure nou talent femení, per molt que les empreses impulsin mesures internes per afavorir-ne la incorporació.
Cinc dones
L'origen de l'Observatori Dona i Seguretat reflecteix precisament aquesta manca de representació femenina.
Aisa recorda que, quan assistia a congressos i jornades professionals, era habitual trobar-se amb auditoris de 200 o 250 persones en què amb prou feines hi havia cinc dones.
D'aquestes trobades va sorgir la idea de crear una plataforma que permetés donar visibilitat a les dones que ja treballaven en l'àmbit de la seguretat i convertir-les en referents per a les noves generacions.
La iniciativa va prendre forma després de la pandèmia, quan cinc professionals vinculades a diferents àmbits de la seguretat es van reunir a Saragossa per constituir formalment l'Observatori com a associació sense ànim de lucre.
Entre les seves impulsores hi figuren perfils procedents del món empresarial, acadèmic, policial i de la comunicació especialitzada, inclosa la comissària dels Mossos d'Esquadra Cristina Manresa.
Dues agents dels Mossos d'Esquadra en una imatge d'arxiu
El sostre de vidre
La poca presència femenina també es reflecteix als llocs de responsabilitat, tot i que Aisa reconeix una evolució positiva durant els darrers anys.
Les dones continuen sent minoria entre qui ocupa càrrecs de direcció i cap de seguretat, però comencen a consolidar-se com a referents en la gestió empresarial.
Com a exemple, destaca que ACAES és l'única patronal d'empreses de seguretat privada presidida per una dona, Montse Castro, que també dirigeix un grup empresarial del sector.
El 'conseller' de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, juntament amb la presidenta d'ACAES, Montse Castro
Cercar nous referents
La presidenta de l'Observatori conclou amb una crida a les professionals de la seguretat, tant pública com privada, perquè facin un pas endavant i comparteixin les seves trajectòries.
Aisa considera que moltes dones prioritzen les seves responsabilitats laborals i familiars i renuncien a tenir visibilitat pública, tot i que les seves experiències podrien inspirar-ne d'altres.
Per això, reivindica la necessitat de crear referents femenins que permetin atreure noves generacions i accelerar una transformació que, segons adverteix, encara avança massa a poc a poc.