Barcelona va cremar per l'habitatge, com ja ho havia fet abans per la detenció de Pablo Hásel o per la sentència del procés, a 24 hores de l'inici de la campanya de les eleccions del 29N, precisament avançades per la impossibilitat del Govern de continuar legislant en la matèria.
En el marc de la primera vaga general de la dècada, que va tenir un seguiment molt pobre i va posar en dubte la capacitat de mobilització dels sindicats, una manifestació va omplir a la tarda el passeig de Gràcia i va acabar amb càrregues, aldarulls, detencions i barricades per tot l'Eixample.
Els Mossos d'Esquadra van haver de multiplicar-se per dispersar els encaputxats --a diferència dels de Blocus, majoritàriament catalans-- i els bombers van fer el mateix amb les fogueres. No van ser molts els autors ni els danys, però la imatge va tornar a ser la d'una ciutat en flames.
De Maricarmen a les acampades
L'origen de tot va ser el desnonament d'una octogenària a Madrid --Maricarmen Abascal, que va morir a l'hospital pocs dies després--, fet que va desencadenar protestes sobretot a la capital. La Puerta del Sol, primer, i la plaça Catalunya, després, es van omplir d'acampades en el que molts, en aquell moment, van advertir com un nou 15M.
Després de la crisi de Ceuta de l'estiu passat, l'Executiu de Pedro Sánchez va veure llavors l'oportunitat de tirar endavant dos ambiciosos decrets per acabar amb els desnonaments, frenar l'especulació immobiliària i convertir el malestar social en suport al PSOE, tot i que el Congrés no els va convalidar.
Junts, que havia redactat moltes de les mesures que contemplava el principal decret, no va cedir i no van poder tirar endavant, cosa que va animar el president del Govern a donar per acabada la legislatura i als moviments per l'habitatge a convocar una vaga general aquest dimecres.
Abstracte, però simbòlic
El Sindicat de Llogateres va ser el principal impulsor de la protesta a Catalunya, tot i que ni els mateixos manifestants tenien clar si es tractava d'una vaga contra el Govern, contra l'oposició, contra tots dos, o directament com una esmena total al capitalisme i al conjunt del sistema.
El cas és que va passar. I igual que sense el tràgic accident ferroviari d'Urda (Toledo) i la posterior dimissió d'Óscar Puente, tampoc es podran entendre aquestes eleccions sense els decrets Maricarmen, sense les acampades, sense la vaga general o sense les barricades dels radicals a Barcelona.
Protesta sí, violència no
El Govern presidit per Salvador Illa --principal actiu electoral del PSC per tornar a ser primera força a Catalunya-- va insistir que la protesta és legítima però la violència no, apostant per la fermesa amb què ja va condemnar rotundament els saquejos de Blocus fa tot just unes setmanes.
En qualsevol cas, el seu Executiu es reivindica com qui més aposta per resoldre la crisi habitacional, construint, legislant i apostant per fórmules innovadores com la compra conjunta de pisos o els anomenats Préstecs Emancipació en aquests més de dos anys de govern en minoria.
L'esquerra, a l'aguait
Els socialistes, en general, pretenen canalitzar aquest descontentament a les pròximes eleccions. També els partits a la seva esquerra, des de Frente Amplio a Podem, passant pels independentistes de diferent color, que defensen sovint que "el PSOE no fa res per si sol si no se'l pressiona".
Tots ells eren al passeig de Gràcia a la tarda. Des del líder del PSC al Parlament, Ferran Pedret, a la secretària general d'ERC, Elisenda Alamany, passant per les dues cares dels Comuns a Catalunya --Jéssica Albiach i David Cid--, la CUP o la mateixa líder de Podem, María Pozuelo.
Vots d'ordre
PP i Vox van ser molt durs condemnant la violència i el caos que es va desfermar ahir a la nit a Barcelona --confiant a guanyar-se el suport de qui creu que els carrers necessiten més ordre--, però també reivindiquen que les receptes de l'esquerra no han millorat l'accés a l'habitatge, sinó al contrari.
Tant Alberto Núñez Feijóo com Santiago Abascal parlen sovint d'aquesta qüestió als seus mítings de precampanya i presumiblement ho faran a partir d'aquest dijous, quan oficialment arrenca la cursa per la Moncloa i els candidats confrontaran models en entrevistes i debats.
Comença la campanya
Aquest dijous Barcelona compta danys, reposa marquesines, contenidors i senyals de trànsit vandalitzades; repara aparadors trencats --no n'hi va haver tants com a Blocus, però algun sí-- i neteja els carrers de les restes de les fogueres i dels llambordes, pedres i ampolles llançades a la policia.
Així mateix, es prepara per als diferents actes d'inici de campanya de PSC, Junts o PP --Feijóo té míting aquesta tarda a Badalona, on governa el seu candidat Xavier Garcia Albiol-- i per a dues setmanes frenètiques. Les enquestes, fins ara, han apuntat a una majoria clara de les dretes.