Uns pocs metres de cable poden ser suficients per alterar la circulació ferroviària i complicar el desplaçament de centenars de persones. El benefici econòmic per a qui els sostreu pot ser modest, però les conseqüències es multipliquen entre els passatgers.
Aquesta desproporció entre el valor del que es roba i el dany que provoca és al centre del 'Pla Via', l'estratègia dels Mossos d'Esquadra per combatre les substraccions de coure a la xarxa ferroviària catalana.
Rebrot de les incidències
En el que portem d'any, Catalunya ha registrat més de 400 incidències relacionades amb el robatori de coure. D'aquestes, 34 s'han registrat a Barcelona i 17 han tingut afectació directa en la circulació.
I és que, tot i que la capital concentra una part reduïda dels episodis, el seu impacte resulta especialment significatiu pel volum de viatgers que utilitza la xarxa.
Abans d'arribar a aquestes xifres, els Mossos d'Esquadra situen el rebrot de fets delictius en l'encariment del metall i en l'interès que desperta entre delinqüents que busquen obtenir diners de manera ràpida.
Lladres oportunistes
En paral·lel, el subinspector Eugeni Tarzuelo, cap de l'Àrea Regional de Transport Urbà (ARTU), explica a Crónica Global que la majoria dels autors actuen de manera oportunista.
Són lladres, assegura, que coneixen el terreny, troben un accés senzill a les vies i saben on vendre el material sostret.
"Són persones que busquen una guany ràpid de diners", assenyala el comandament.
Per a això, utilitzen eines bàsiques amb les quals tallen el material i després el traslladen a un gestor de residus. Una operació que els pot reportar una quantitat modesta, però deixar rere seu retards, interrupcions i desviaments de trens.
Subinspector Eugeni Tarzuelo, cap de l'Àrea Regional de Transport Urbà (ARTU)
Detectar les vulnerabilitats de la via
Per combatre aquesta dinàmica, els Mossos van començar a l'estiu una tasca d'anàlisi centrada en identificar els autors, detectar patrons i localitzar els punts on es repetien les intrusions.
Un diagnòstic que va servir per orientar el desplegament preventiu del 'Pla Via' per després reforçar les vigilàncies de paisà i d'uniforme en punts estratègics.
A Barcelona, Tarzuelo identifica com a zones de risc els trams descoberts entre l'estació de França i Sant Martí, així com els de la sortida cap a Montcada i Reixac: espais on la infraestructura queda a l'aire lliure i poden produir-se accessos no autoritzats.
En paral·lel, els Mossos treballen amb Adif per detectar i corregir aquestes vulnerabilitats. Una tanca trencada, un accés sense protecció o l'absència de càmeres en un punt amb intrusions recurrents poden facilitar la següent substracció.
Reparar aquests desperfectes i reforçar la vigilància permet actuar abans que algú talli el cable, assegura el subinspector.
Coure robat i que va ser recuperat pels Mossos d'Esquadra a Esparreguera (Barcelona)
Allunyar els reincidents
Quan el robatori es consuma, l'objectiu no acaba amb la detenció. Una de les prioritats és aconseguir mesures cautelars, com ordres d'allunyament, que impedeixin als autors reincidents tornar a actuar.
"Si no hi ha alguna mesura cautelar, existeix el risc que persisteixin en el delicte", adverteix Tarzuelo. Per això, destaca la importància de reunir proves i acreditar els fets davant el jutge, que és qui decideix si procedeix acordar un ingrés a presó o imposar restriccions d'accés a les instal·lacions.
D'entre aquestes mesures, Tarzuelo subratlla la utilitat de les ordres d'allunyament de les infraestructures ferroviàries. Poden afectar una estació, un tram de via o un àmbit més ampli.
De fet, explica que ja hi ha persones que tenen prohibit accedir a qualsevol estació o via ferroviària d'Adif.
Dues detencions importants
El comandament xifra en 45 les detencions practicades al llarg de 2026 i destaca que les investigacions més recents han permès aconseguir, entre altres mesures, dos ingressos a presó.
Per il·lustrar l'efecte sobre el servei, assenyala dues actuacions concretes: una va acabar amb l'empresonament de l'investigat i l'altra, amb una ordre d'allunyament. Després d'ambdues, assegura, l'afectació va descendir radicalment a les zones on actuaven.
Tarzuelo situa des de mitjans de setembre una reducció de les incidències que afecten la circulació. Encara que continuen produint-se substraccions, el comandament vincula el descens amb el desplegament policial i les mesures adoptades contra determinats reincidents.
Un tren a l'estació de França, on opera Rodalies, el 21 de febrer de 2025, a Barcelona
Seguir el rastre del coure
L'altra vessant del pla consisteix a actuar sobre els llocs on es ven el material. Els Mossos han intensificat les inspeccions a gestors de residus i l'anàlisi dels seus registres per identificar venedors habituals i estudiar la seva possible relació amb els robatoris.
Segons explica Tarzuelo, aquests establiments han de registrar la identitat de qui els ven coure i les característiques de cada operació. Aquesta documentació permet als investigadors seguir el rastre de les transaccions i detectar patrons.
A més, el pla ha incorporat tècnics d'Adif a les inspeccions, el coneixement dels quals facilita reconèixer el cable que pot provenir de les seves instal·lacions.
L'estratègia combina així vigilància sobre el terreny, investigació dels autors i control dels punts de venda.
Eradicar completament aquestes substraccions resulta complicat, admet Tarzuelo. La prioritat és reduir-les i evitar que un guany ràpid per al lladre es tradueixi en hores de perjudici per als viatgers.