Publicada

Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona van desallotjar un nou narcopís a la capital catalana el passat 8 d'octubre; els veïns feia mesos que denunciaven el turment que l'establiment il·legal de venda i consum d'estupefaents els estava generant, però el calvari per als residents del número 123 del carrer Viladomat va començar molt abans, quan van arribar els primers obrers per a la reforma del principal primera.

Després de llogar-se el pis, una remodelació va convertir les quatre habitacions d'un habitatge de 150 metres quadrats en nou estances, que es van subarrendar individualment, majoritàriament a parelles. La relació entre la persona que gestionava el domicili i els llogaters no va trigar a tensar-se.

Només uns mesos després, va arribar una ordre de desnonament amb data de desembre de 2025, però abans que s'executés qualsevol intervenció policial, l'arrendador original va desallotjar el pis i va desaparèixer alhora que va arribar una parella que el va convertir en el narcopís que ara s'ha recuperat.

Testimonis en primera persona de la retafila de fets que han ocorregut a Viladomat 123 els han explicat a Crónica Global.

Primer lloguer

La persona que va encarregar la reforma, que aquestes fonts defineixen com "xapussa", i que posteriorment gestionava l'entrada i sortida de llogaters, seria també el responsable d'altres béns en lloguer per habitacions en altres finques a Barcelona: "Em va ensenyar almenys tres o quatre pisos diferents pel centre, abans de decidir-me per aquest", explica una de les antigues residents.

"Viure aquí és un infern", arribava a dir la mateixa, a causa del tracte rebut per part d'aquesta persona. Segons han detallat, l'home visitava l'habitatge amb freqüència i iniciava discussions amb els llogaters, als quals exigia "a crits" canvis d'habitació urgents i sense previ avís i va arribar a llençar pertinences dels mateixos.

Asseguren que el lloguer es pagava rigorosament.

Nous veïns

Per motius que afirmen desconèixer, els va arribar una ordre judicial que obligava l'arrendador a abandonar el lloguer durant el passat mes de desembre i retornar l'habitatge a la propietat. L'home va fer als seus llogaters desallotjar les habitacions que els havia llogat i afirmen no haver tornat a saber res d'ell.

Alguns veïns del mateix bloc relacionen la seva desaparició amb l'arribada d'una nova parella al mateix apartament, que l'haurien convertit en un narcopís.

"Posaven persones noves a viure cada setmana, a més de tota la gent que entrava i sortia diàriament", expliquen sobre el que defineixen com "la punta de l'iceberg" del patiment que el narcopís ha generat entre els veïns del bloc.

Por

Com a epítom de la situació, recorden que en els períodes més difícils de la convivència amb els residents del narcopís i els seus continus convidats, els veïns es vigilaven mútuament per pujar amb seguretat: "Sobretot quan arribàvem de nit, avisàvem al grup de WhatsApp perquè algú s'afegís i així estàvem els uns pendents dels altres".

Relaten que no era estrany trobar desconeguts visiblement drogats a les zones de pas de l'edifici i que es van arribar a generar situacions de tensió entre veïns i visitants, motiu pel qual molts dels residents van estar setmanes senceres sense trepitjar les escales: "A l'ascensor et senties més segur", diuen.

Brutícia

El vidre de la porta del carrer es va trencar tantes vegades, per part de persones que pretenien accedir al vestíbul, que van acabar deixant un requadre que permetia ficar la mà per obrir sense clau: "Als clients que tenien els era igual picar a tots els timbres a qualsevol hora, despertant tot l'edifici, o trencar qualsevol cosa, amb tal d'entrar".

A això hi afegeixen la brutícia que el narcopís va portar amb ell. Expliquen que, en comptes de baixar les bosses d'escombraries al contenidor més proper, solien deixar-les al replà, esperant que la portera se n'encarregués de recollir-les.

A més de les molèsties, els destrosses i les escombraries, subratllen també la "forta olor química" que emanava del pis i s'estenia per tot l'immoble.

Una bicicleta robada

El detonant que va precipitar la intervenció policial va ser el robatori d'una bicicleta de gran valor econòmic. El seu propietari va denunciar la sostracció i, gràcies al sistema de geolocalització que portava incorporat, els agents van poder seguir-ne el rastre fins a trobar-ne la ubicació exacta, a l'interior del narcopís.

Aquest episodi, sumat a les denúncies dels veïns i la propietat, va permetre finalment agilitzar el procés per aconseguir una ordre de desallotjament, malgrat els obstacles que els okupes van intentar posar per tractar de posar les normatives de protecció social al seu favor, com convidar una persona gran, mare d'un dels llogaters, a viure al domicili.