Els Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional han detingut una setena persona en relació amb les convocatòries d'aldarulls del moviment juvenil Blocus a Catalunya.
La primera gran convocatòria, la del 24 d'octubre, va acabar amb 23 comerços saquejats, una quinzena d'agents ferits i 130 detinguts, 76 dels quals menors d'edat. La segona, programada pel 31 d'octubre, va ser continguda per un dispositiu de màxima seguretat que va desplegar més de 300 efectius. Un èxit que es va materialitzar en un miler de joves identificats i armes i passamuntanyes requisats en "un dels operatius d'ordre públic més importants que s'han vist a la ciutat", en paraules del mateix alcalde de la capital catalana, Jaume Collboni.
Malgrat la diferència en el desenllaç —conseqüència del reforç policial per evitar la repetició d'un escenari vandàlic— la policia catalana havia seguit l'activitat a les xarxes socials dels dies previs a les convocatòries en ambdós casos.
Detecció del risc real
Tot això en un ecosistema digital pel qual circulaven centenars de crides amb dates diferents i es creaven i es tancaven i es tornaven a crear grups de Whatsapp i Telegram per a la coordinació de les protestes.
La consellera d'Interior i Seguretat Pública de la Generalitat, Núria Parlon, i el director general dels Mossos d'Esquadra, Ferran López, a la comissió d'Interior i Seguretat Pública del Parlament.
Davant aquest context, el passat 28 d'octubre, a la Comissió d'Interior del Parlament, la comissària en cap dels Mossos d'Esquadra, Sílvia Catà, va detallar els indicadors que el cos policial identifica per detectar si la convocatòria té potencial de derivar en una amenaça real.
Popularitat del promotor
El primer senyal que examinen els Mossos és qui hi ha darrere de la convocatòria. El cos analitza si el promotor o el canal que difon la crida ja és conegut pels investigadors i quina fiabilitat ha demostrat en mobilitzacions anteriors.
També estudia el grau de concreció de la convocatòria: si s'ha fixat una data, una hora i un lloc determinats.
Un altre dels factors que la policia considera especialment reveladors és l'evolució del nombre de seguidors. Catà ho va definir com un dels indicadors més fiables per mesurar la criticitat d'una crida a la mobilització. "No és el mateix un canal que passa de 400 a 4.000 en pocs dies o en poques hores que un que amb prou feines té activitat", va exemplificar davant els diputats.
Grau de violència
La possibilitat que es produeixin enfrontaments entre grups contraris constitueix un quart element d'anàlisi. Els Mossos valoren si una convocatòria pot coincidir amb una contraconvocatòria i generar un escenari de confrontació.
L'últim indicador és l'existència de crides explícites a la violència, un factor que, juntament amb la resta, permet determinar el risc real d'una mobilització.
El salt en qüestió d'hores
La comissària en cap va advertir que el temps transcorregut entre la primera crida i l'aparició d'una amenaça pot ser de dies o fins i tot setmanes.
El canvi decisiu, però, pot produir-se en qüestió d'hores, quan es multipliquen els seguidors d'un canal i apareixen missatges que inciten directament a la violència.
Un informe d'intel·ligència analitza una possible ingerència estrangera en els saquejos de Barcelona
Els Mossos segueixen també l'activitat a TikTok, Instagram i Facebook, plataformes que Catà va identificar com els principals espais de difusió d'aquestes convocatòries.
La responsable policial va assenyalar a més que els seus promotors eren conscients que els cossos de seguretat monitoritzen aquests entorns digitals i adapten les seves estratègies per dificultar-ne el seguiment.