Les xarxes socials es van convertir, a inicis de segle, en una eina més per a l'assetjament escolar. Al ritme que evolucionen les modes a internet, cada cert temps sorgeixen noves plataformes i formats que alguns adolescents acaben utilitzant per humiliar i ridiculitzar companys de classe i professors amb resultats que poden arribar a ser greument lesius.
L'última moda estesa a Catalunya són els comptes de curis a TikTok, sobre les quals la Policia Nacional ja ha emès una alerta sobre la seva utilització per difondre publicacions vexatòries i la seva capacitat d'afectar la convivència als instituts.
Més enllà dels riscos que comporten aquests comptes, la seva aparició també planteja un repte educatiu per als centres escolars, que han d'aprendre a gestionar una realitat cada cop més present entre els adolescents, ja que les xarxes socials ja no són un espai aliè a les aules, sinó una extensió de les relacions que s'hi construeixen.
"Les xarxes socials formen part de la realitat dels alumnes i és la nostra obligació educar-los també en aquest sentit", assenyala per a Crónica Global Antoni Santisteban, director pedagògic de la Fundació Escoles Garbí, amb dos centres a Catalunya, que defensa la necessitat d'aprofitar aquestes situacions per treballar la responsabilitat digital.
Anonimat
La principal característica d'aquests perfils de curis és l'anonimat des d'on es gestionen, cosa que ofereix al seu creador una protecció davant el grup i dificulta que les persones assenyalades puguin identificar directament qui publica el contingut.
Aquesta distància, però, no elimina les conseqüències que poden tenir les publicacions ni garanteix que els seus autors quedin al marge de possibles responsabilitats.
"Internet ha propiciat el bullying, et dona més eines per ser despietat", assenyala en una conversa amb Crónica Global un professor d'un institut concertat català que ha estat ell mateix víctima del compte de curis que porten els seus alumnes.
Una estudiant de quart d'ESO d'un altre centre públic apunta en declaracions a aquest mitjà que també existeix la por que els docents o la direcció "s'ho prenguin malament" la crítica i represaliïn aquells que s'atreveixen a fer-los memes.
Estètica
Els perfils curis, identificats habitualment per aquesta paraula seguida del nom de l'institut al qual pertanyen els seus creadors, publiquen contingut molt específic, adreçat exclusivament als estudiants d'aquest centre en concret i ple de bromes internes difícils d'entendre per a persones alienes.
Pel que fa a l'estètica, els curis o curimomos són un gènere de meme nascut a Llatinoamèrica a finals de la dècada dels 2010 que consisteix a calcar de manera barroera una escena d'un videojoc, pel·lícula o sèrie, donant-li una volta al context per dotar-lo d'un significat completament nou; tot això, dibuixat amb un estil que recorda el Paint.
En el context escolar, aquestes escenes solen ser substituïdes per fotografies i il·lustracions del mateix institut, amb caricatures molt senzilles dels professors i alumnes com a personatges.
"No hi ha noms, però és molt fàcil identificar qui és qui", afegeix l'estudiant. Un malnom, un tret físic o una referència a una situació viscuda a classe són suficients perquè l'entorn identifiqui el protagonista de la burla.
Responsabilitat
Tant el professor com el director pedagògic posen també el focus en la responsabilitat dels adults en els actes dels menors.
"A alguns alumnes se'ls pot anar la broma de les mans, però no els podem demanar filtres a nens de 14 anys", sosté el docent, que analitza que "a Twitter, ja fa anys que va quedar clar que els límits han desaparegut i, al final, els adolescents reprodueixen el que fan els adults".
L'estudiant, per la seva banda, opina que la qüestió de fons és estructural i supera qualsevol moda: "Tothom s'ha preocupat per això ara, però els 'curis' passaran en una setmana; tanmateix, l'assetjament escolar passa cada dia i sembla que només importa quan apareixen formats nous; als instituts passen coses molt pitjors que uns memes".
Prevenció
Per a Santisteban, l'entorn digital amplia l'espai en què poden produir-se aquestes conductes i dificulta que les víctimes trobin un lloc on sentir-se segures.
Davant d'aquesta expansió, Escoles Garbí defensa un enfocament preventiu que no es limiti a intervenir quan ja s'ha produït un conflicte: "Fem un treball de valors i, des de primària, eduquem en conceptes com la petjada digital o la ciberresponsabilitat", detalla Santisteban.
La fundació assegura que realitza una monitorització de qualsevol compte de xarxes socials susceptible d'alterar la convivència al centre i que ha programat activitats de reflexió relacionades amb els mateixos perfils de curis.
Més enllà del treball de prevenció, treballen amb protocols validats amb el Departament d'Educació de la Generalitat per aplicar en l'"acompanyament de situacions que afectin la convivència".
Resposta
La jove exposa el cas d'un institut públic del poble veí, on la direcció ha obligat aquesta mateixa setmana a eliminar un perfil que havia arribat a desitjar la mort d'una professora en concret, contra la qual es dirigia el gruix de les vinyetes publicades.
Així, considera que la reacció dels centres ha de dependre de la gravetat de les publicacions, una opinió compartida pels dos adults entrevistats. "Crec que està bé que els professors no diguin res mentre no hi hagi risc que se'n vagi de les mans", diu.
"Sóc partidari de deixar fer mentre només sigui humor; tot depèn de la perspectiva des d'on es faci", sosté el professor, que reconeix que quan era adolescent ja feia caricatures dels seus mestres: "Jo mateix faria tots els memes que pogués si fos alumne ara".
Santisteban també subratlla la necessitat de distingir entre l'humor compartit i les publicacions que poden acabar fent mal a algú, i recorda la funció d'una escola: "La mirada sempre és educativa, no punitiva", resumeix.
Alerta
Encara que part d'aquestes publicacions tenen un caràcter humorístic i respectuós, el focus de l'alerta policial està en aquelles que s'utilitzen per atacar, humiliar o vexar persones concretes.
Segons ha explicat la Policia Nacional, en funció de la gravetat i les circumstàncies de cada cas, aquestes conductes poden arribar a constituir delictes contra la integritat moral o injúries greus, a més de generar responsabilitats civils.
Ni l'ús de dibuixos ni la presentació d'una publicació com una broma impedeixen que es valori el contingut i el dany causat, encara que el compte des d'on es difon sigui anònim.