Magdalena Alcover va estudiar Farmàcia sense saber gaire bé per què. “M'atreia el que veia quan entrava en una farmàcia: el tracte personal, l'olor, la preparació dels medicaments, com pesaven el meu germà…”. La seva veritable vocació la va descobrir quan, ja a la universitat, va fer un voluntariat en un laboratori de diagnòstic de malalties parasitàries a Malabo (Guinea Equatorial): es dedicaria a la recerca.
Així que primer va estudiar un màster en Medicina Tropical, i més tard es va doctorar amb una tesi sobre els flebòtoms, petits insectes transmissors del paràsit de la leishmaniosi, una malaltia infecciosa i parasitària que afecta la pell, les mucoses o els òrgans interns.
“Era la línia de recerca que més treballava la vessant humana de la parasitologia, i això em va atreure”, recorda la reconeguda investigadora i professora de la UB, convençuda que la parasitologia és una disciplina que t'obliga a mirar més enllà d'un únic organisme. “Has d'entendre les relacions entre els diferents organismes, els cicles de vida, els hostes, els vectors i l'ambient”, afegeix.
La relació amb els espais verds
La seva especialització en flebòtoms transmissors de la Leishmania i el seu interès per l'impacte de la parasitologia en la salut humana i l'entorn converteixen Alcover en una científica idònia per dirigir a nivell estatal el projecte BIODIVECITY, un projecte europeu posat en marxa el 2025 per explorar les relacions entre els espais verds urbans, la biodiversitat d'insectes i el risc de transmissió de malalties per vectors.
“BIODIVECITY parteix d'una pregunta molt senzilla: si fem les ciutats més verdes perquè siguin més saludables, podem generar també, sense voler, algun efecte no desitjat?”, explica Alcover.
“Sabem que tenir més natura a les ciutats és bo per a la nostra salut i per a la nostra qualitat de vida. El que volem estudiar és com podem fer-ho bé, perquè alguns espais verds, depenent de com estiguin dissenyats i gestionats, poden crear condicions favorables per als mosquits i altres vectors”.
Sis ciutats
Per això, el projecte estudia sis ciutats amb condicions mediambientals molt diferents —Barcelona, Amsterdam, Nimega, Montpeller, Rabat i Casablanca—, seguint un mateix protocol, i analitza factors com la vegetació, l'aigua, la humitat o la temperatura i com poden influir en les poblacions de mosquits i flebòtoms i en el risc de transmissió de malalties.
“La idea no és tenir menys verd, sinó tenir un verd ben pensat. Que puguem gaudir de tots els beneficis de la natura sense generar, al mateix temps, nous problemes de salut”, explica. Un espai amb molta vegetació, humitat i aigua estancada, per exemple, pot crear unes condicions molt bones perquè proliferin els mosquits.
“El que busquem és trobar aquest equilibri: ciutats amb més natura, però una natura ben pensada perquè sigui beneficiosa tant per a les persones com per al conjunt de l'ecosistema”, destaca.
Diferenciar els vectors
Un altre repte a tenir en compte a l'hora de dissenyar els espais verds és no posar tots els vectors (transmissors de virus, paràsits i altres patògens) al mateix sac. El més conegut, el mosquit tigre, Aedes albopictus, utilitza sobretot petits recipients on s'acumula aigua per reproduir-se i és un vector potencial de virus com el dengue, el chikungunya o el Zika.
Algunes espècies de Culex, per la seva banda, estan implicades en la transmissió del virus del Nil Occidental. I després hi ha els flebòtoms, que no són mosquits i són responsables de la transmissió del paràsit Leishmania.
El mosquit tigre és un vector potencial de virus com el dengue, el chikungunya o el Zika
“A Barcelona no hi ha una situació de risc, però sí que convé monitorar la seva presència per no potenciar la seva reproducció”, remarca Alcover. El canvi climàtic no hi ajuda. “L'augment de les temperatures i, sobretot, que les temperatures càlides es prolonguin durant més temps pot fer que els mosquits estiguin actius durant més mesos a l'any i afavorir la seva supervivència i reproducció”, assenyala.
Això no vol dir que perquè faci més calor tinguem automàticament més malalties. Perquè hi hagi transmissió han de coincidir el vector, un patogen circulant i les condicions adequades. Però el canvi climàtic sí que pot ampliar les oportunitats perquè això passi. “Per això és tan important vigilar com estan canviant els vectors i el seu entorn”.
Adaptar les solucions
La comparació amb altres ciutats és de gran ajuda. “Comparant ciutats amb climes, cultures urbanes i formes de renaturalitzar diferents, podem veure quins patrons es repeteixen i quins són específics de cada lloc”.
Nimega (Països Baixos), per exemple, està apostant per una renaturalització a gran escala, però el seu clima és totalment diferent del de Barcelona; “en canvi el cas de Montpeller ens interessa especialment perquè està portant el verd a espais quotidians, com els patis escolars, on a més hi ha una relació molt directa entre natura i persones”.
“No es tracta de copiar el que fan altres ciutats, sinó d'aprendre d'elles i adaptar les solucions al nostre propi context”.
L'ADN del mosquit
Per esbrinar-ho, els investigadors realitzen mostrejos en diferents espais verds i traslladen després les mostres al laboratori. Algunes tècniques permeten fins i tot reconstruir part de la “història” d'un mosquit a través de l'ADN: saber de quines plantes s'ha alimentat, si ha picat una persona o un animal i fins i tot detectar la possible presència d'algun patogen.
Però l'abast de la recerca és limitat sense la col·laboració ciutadana. Des de BIODIVECITY s'anima els barcelonins i barcelonines a utilitzar l'aplicació gratuïta Mosquito Alert, una eina de ciència ciutadana del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) que permet notificar la presència de mosquits, les picades rebudes i els seus punts de cria a través del telèfon mòbil.
L'aplicació 'Mosquito Alert' permet notificar la presència de mosquits, les picades rebudes i els seus punts de cria a través del telèfon mòbil
L'ajuda ciutadana
“La ciutadania ens pot proporcionar una informació que seria impossible d'aconseguir només amb les nostres trampes. Nosaltres podem estudiar determinats punts d'una ciutat, però les persones estan en moltíssims llocs diferents i poden detectar coses que nosaltres no veiem”, explica Alcover. Les seves observacions permeten a més detectar canvis pràcticament en temps real i complementar les dades obtingudes pels investigadors.
El repte ara és aconseguir que hi participi més gent. Per a Alcover, és fonamental explicar als ciutadans per a què serveixen les dades que aporten i retornar-los després els resultats.
Les escoles també poden jugar un paper important: “No només per aconseguir dades, sinó perquè nens i joves entenguin que també poden participar en la recerca científica i que el que observen en el seu propi entorn pot ser útil per generar coneixement”.
BIODIVECITY finalitzarà el 2028 i un dels seus objectius és traslladar tot aquest coneixement a administracions i urbanistes. “Volem entendre millor quines característiques dels espais verds poden influir en cada grup de vectors i, a partir d'aquí, incorporar aquest coneixement al disseny i a la gestió de les ciutats”, conclou Alcover.