De vegades, un assetjament acreditat no posa fi al malson laboral d'una treballadora. És el cas de Demelsa Mateos, exdirigent d'UGT-FICA a Catalunya i encara avui treballadora de l'organització, qui denuncia que, tot i haver-se provat l'assetjament que va patir per part del seu aleshores secretari general, Antonio Rudilla, el seu conflicte laboral encara no ha acabat.
Segons explica, la van aïllar en un lloc que no era el seu, li van bloquejar les eines professionals i li van retirar l'adaptació de jornada de la qual gaudia, circumstàncies que van afectar tant la seva activitat laboral com la seva conciliació familiar.
Mateos porta més de dues dècades a UGT i ha decidit fer públic el seu cas després d'esgotar, assegura, la via interna: “He escrit, he reclamat i he acudit als canals que tenia al meu abast”. Sense èxit. Per això, denuncia que la persona que la va assetjar ja no és al seu lloc de responsabilitat, però les conseqüències d'aquells actes continuen presents.
En què va consistir exactament aquella odissea laboral? Un dels episodis més greus es va produir a l'abril de 2025, quan la seva afiliació va ser modificada d'UGT-FICA a una altra federació sense el seu consentiment.
Sentència
Una sentència del Jutjat Social de Lleida, de març de 2026, recull entre els seus fets provats que el canvi es va fer seguint instruccions de l'aleshores secretari general d'UGT-FICA Catalunya, tot i que posteriorment es va revertir.
Mateos sosté que la modificació tenia com a finalitat impedir-li participar en una candidatura a la Secretaria General d'UGT-FICA Terres de Lleida. Segons el seu relat, aquesta interpretació figura també a les conclusions de l'informe d'investigació interna.
“No només estava vivint una situació d'assetjament laboral. També vaig veure com es modificava la meva afiliació sindical sense el meu consentiment, afectant les meves possibilitats de participació democràtica dins de l'organització. Per a algú que porta més de dues dècades defensant la llibertat sindical, això va ser especialment dolorós”, ha assenyalat.
La treballadora explica que va posar aquests fets en coneixement de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, en considerar que podien haver-se vulnerat els seus drets en el tractament de les seves dades personals.
Reincorporació
Després d'una llarga baixa mèdica que relaciona amb les conseqüències psicològiques del que va viure, Mateos va haver de reincorporar-se a la feina esperant que l'organització tingués en compte la seva situació. Sosté, però, que no es van adoptar les mesures de protecció i acompanyament que havia sol·licitat, tot i que va traslladar en diversos correus electrònics les dificultats psicològiques que travessava.
Està pendent del resultat de les actuacions de la Inspecció de Treball, a la qual va acudir perquè examinés les condicions de la seva reincorporació i les obligacions preventives del sindicat.
Cúpula de l'UGT en la darrera reelecció de Camil Ros
“El que més em dol és haver d'explicar això d'un sindicat. Som organitzacions que exigim a les empreses que protegeixin la salut dels seus treballadors, que previnguin els riscos psicosocials i que respectin la seva dignitat. Com no ens hem d'exigir el mateix a nosaltres mateixos?”, ha plantejat.
Per a Mateos, el problema no és només l'assetjament patit, sinó el que considera una manca de resposta adequada de l'estructura organitzativa un cop reconeguts els fets.
Sense resposta
Durant aquests mesos d'inacció, la seva principal reivindicació ha estat tornar al lloc que considera que li correspon a UGT-FICA Lleida. El 7 de setembre de 2026 ho va tornar a sol·licitar formalment en un escrit adreçat als màxims responsables del sindicat, entre ells la direcció d'UGT Catalunya, encapçalada per Camil Ros, i la UGT confederal, que lidera Pepe Álvarez. No ha rebut resposta.
Sense una solució que consideri adequada, segueix reclamant el reconeixement dels seus drets i la restitució de les condicions laborals que tenia abans de l'assetjament. El desgast acumulat ha deteriorat, afirma, la seva confiança en l'organització: actualment està de nou de baixa mèdica i reconeix que li resulta difícil imaginar una reincorporació.
“Després de tants anys dedicats al sindicat, l'únic que demano és que es faci justícia i que no hagi de ser jo qui assumeixi les conseqüències d'haver patit assetjament laboral. He lluitat pels drets d'altres persones durant més de dues dècades i ara em trobo havent de defensar els meus davant la meva pròpia organització”, ha assegurat.
Mateos insisteix a separar la tasca diària de delegats, delegades i afiliats del funcionament de determinades estructures de direcció. “La meva crítica no va dirigida a les milers de persones que fan sindicalisme de veritat cada dia. Va dirigida a unes formes de funcionament que, des de la meva experiència, necessiten canviar profundament. Crec que hi ha massa concentració de poder, por a discrepar i silenci davant situacions que s'haurien d'afrontar amb transparència”, ha afirmat.
"Vull que UGT torni a ser un sindicat"
Per a l'exdirigent, fer pública la seva situació no va en contra del sindicalisme, sinó que és una reivindicació dels seus principis. “No vull que desaparegui la UGT. Vull que torni a ser un sindicat de classe de veritat, on les persones treballadores estiguin per sobre dels càrrecs, on es pugui discrepar sense por i on la democràcia interna sigui una realitat quotidiana, no només quelcom que apareix als estatuts”, ha defensat.
“Ara he decidit parlar públicament perquè considero que el silenci no pot ser la resposta. No deixaré de defensar els meus drets ni d'expressar el que penso, sempre amb respecte i amb fets que pugui acreditar”, ha conclòs.