Ni una ideologia definida, ni una organització extremista al darrere, ni uns líders identificats.
Els Mossos d'Esquadra continuen intentant desxifrar què és exactament Blocus, el fenomen que el passat dissabte, 24 d'octubre, va aconseguir mobilitzar els gairebé 600 joves que van protagonitzar una onada de disturbis, incendis i saquejos al centre de Barcelona.
La Comissaria General d'Informació (CGI) ha assumit la investigació per determinar qui va impulsar les convocatòries, com van aconseguir propagar-se per les xarxes socials i si darrere de les crides existeix algun tipus d'estructura organitzada.
Grups violents vandalitzen i saquegen comerços al centre de Barcelona durant una protesta il·legal el passat dissabte, 24 d'octubre
Un fenomen difícil d'encaixar
No obstant això, la policia catalana no només intenta identificar els possibles promotors, sinó que també pretén reconstruir l'origen del fenomen i analitzar com els algoritmes van poder amplificar els continguts relacionats amb Blocus durant les hores prèvies als incidents.
Per ara, les conclusions policials apunten a un fenomen difícil d'encaixar en les categories habituals d'anàlisi.
No obstant això, els investigadors sí que han identificat determinats patrons que podrien apuntar a algun grau de coordinació.
Precisament, una de les principals incògnites és determinar si darrere de les crides existeix una estructura organitzada o si es tracta d'un fenomen viral que va aconseguir mobilitzar centenars de joves per pur "FOMO", acrònim de fear of missing out, o por de perdre's alguna cosa.
Diversos joves a l'interior d'una botiga d'informàtica vandalitzada durant els incidents del passat dissabte, 24 d'octubre, a Barcelona
L'algoritme, sota la lupa
Una de les principals línies d'investigació se centra precisament en la amplificació de les convocatòries a les xarxes socials.
Els Mossos han detectat que, durant els dies anteriors al 24 d'octubre, van començar a aparèixer perfils a TikTok, Instagram i Telegram que difonien cartells i missatges relacionats amb Blocus.
Inicialment, la seva repercussió era limitada, sense una activitat que permetés anticipar la magnitud dels disturbis.
Una captura de pantalla del grup de Telegram 'BLOCUS-BCN'
Tanmateix, poc abans dels disturbis es va produir un increment significatiu de la difusió d'aquests continguts, una circumstància que ara intenten esclarir.
Els investigadors volen determinar si aquesta amplificació va respondre al funcionament habitual dels algoritmes, al comportament espontani dels usuaris o a algun tipus de promoció coordinada.
L'efecte mirall i el 'FOMO'
En paral·lel, la policia catalana estudia d'on prové el fenomen i com va arribar a Catalunya.
Els investigadors situen el seu origen a França, on Blocus va sorgir vinculat a mobilitzacions estudiantils, algunes de les quals van derivar en episodis de violència i saquejos.
Els Mossos consideren que el que ha arribat a Barcelona és, principalment, un efecte mirall d'aquesta vessant més violenta.
Els vídeos de joves emmascarats que protagonitzen aldarulls o exhibeixen productes sostrets podrien haver afavorit la imitació d'aquestes conductes.
Joves destrossen el mobiliari urbà al centre de Barcelona el passat dissabte, 24 d'octubre
En aquest context apareix un altre concepte que la policia considera rellevant: el FOMO, la por de perdre's alguna cosa.
Els investigadors analitzen si aquest fenomen, especialment associat a l'ús de les xarxes socials, va poder empènyer nombrosos adolescents a acudir al centre de Barcelona per participar en els disturbis.
Quatre canals tancats
La investigació també s'ha traslladat als canals utilitzats per difondre les convocatòries i intercanviar missatges.
Per ara, s'ha aconseguit el tancament de quatre canals vinculats a Blocus gràcies a la col·laboració del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), amb qui treballen per retirar continguts que incitin a la violència o a la comissió de delictes.
Un dels canals clausurats va arribar a reunir prop de 3.000 participants, amb milers d'interaccions entre els seus usuaris.
Informació del grup de Telegram 'Blocus-BCN 31OCT'
No obstant això, la policia catalana manté sota vigilància una desena de canals que continuen actius.
La decisió de no sol·licitar el seu tancament immediat respon a una estratègia d'investigació: conservar determinades vies d'informació per seguir l'evolució del fenomen, detectar noves convocatòries i identificar possibles instigadors.
Més de cent cartells creats amb IA
Un altre dels elements que s'està analitzant és la propaganda utilitzada per difondre les convocatòries.
Els Mossos han detectat més d'un centenar de cartells relacionats amb Blocus, elaborats mitjançant eines d'intel·ligència artificial; una circumstància que pot facilitar el rastreig dels autors.
Un dels cartells que es va difondre a través de les xarxes socials
A més, els investigadors han identificat contradiccions significatives en els símbols i expressions emprats: des d'estelades acompanyades de missatges en castellà fins a símbols anarquistes, corones vinculades a determinades bandes juvenils i expressions pròpies de Llatinoamèrica.
Unes incongruències que s'estan estudiant per intentar establir si els cartells provenen d'un mateix entorn, si van ser creats per diferents persones sense coordinació entre elles o si existeix alguna intencionalitat.
La possible ingerència estrangera
La possibilitat que existeixin ingerències estrangeres o actors externs interessats a amplificar els disturbis és una altra de les hipòtesis que s'han plantejat al voltant de Blocus.
No obstant això, els Mossos d'Esquadra insisteixen que, per ara, no disposen d'elements que permetin acreditar una intervenció estrangera en les convocatòries que van desembocar en els incidents del passat dissabte.
Vandalismo en plaza Cataluña en una protesta 'al estilo Francia'
La policia catalana fa aproximadament dos anys que treballa en l'anàlisi de les amenaces híbrides; no obstant això, la investigació de possibles ingerències promogudes per altres Estats excedeix les seves competències.
Per aquest motiu, qualsevol indici d'aquesta naturalesa haurà de ser analitzat pels organismes estatals competents.
Els investigadors tampoc descarten que la difusió de Blocus hagi respost exclusivament a dinàmiques pròpies de les xarxes socials, sense que hi hagi una intervenció organitzada al darrere.
La majoria dels detinguts, sense antecedents
La investigació també se centra a determinar qui va participar en els disturbis i quina relació existia entre ells.
Segons les dades facilitades pels Mossos, dels 133 detinguts, únicament 29 tenien antecedents policials: 18 adults i 11 menors d'edat. Només dos acumulaven antecedents per desordres públics.
En aquest sentit, des de la Comissaria General d'Informació s'estan elaborant perfils individualitzats dels detinguts i de les aproximadament 600 persones identificades durant el dispositiu.
Els agents analitzen els seus municipis de procedència, possibles relacions personals i connexions entre participants per determinar si va existir algun grau de coordinació prèvia.
Degoteig de detencions
En paral·lel, la policia catalana també ha actuat contra aquells que presumptament van promoure actes delictius des de les xarxes socials.
En aquest sentit, ha informat de tres detencions d'administradors de canals vinculats a Blocus, practicades a Lleida, Sant Sadurní d'Anoia i Barcelona.
Saquejos del moviment Blocus a Barcelona el passat dissabte 24 d'octubre
L'objectiu de totes aquestes diligències és esclarir si els joves van acudir a Barcelona seguint instruccions concretes o si, per contra, es van desplaçar atrets per la convocatòria i la possibilitat de participar en els incidents.
Per ara, la principal incògnita segueix sense resoldre's: qui hi ha darrere de Blocus i com un fenomen sense líders identificats ni una reivindicació concreta va aconseguir mobilitzar centenars de joves i desencadenar una de les jornades de disturbis més greus dels últims temps a Barcelona.