Han passat 72 hores des que Barcelona va cremar a mans de diversos centenars de joves que van respondre a la convocatòria de Blocus-BCN, i la gran pregunta continua sent la mateixa: qui s'amaga darrere d'aquests perfils anònims?
Tots els cossos policials s'han bolcat en les tasques d'investigació. No només per donar una resposta penal als aldarulls que es van saldar amb 130 detinguts i 23 comerços vandalitzats, sinó, especialment, per esbrinar qui va moure els fils.
Les fonts expertes assenyalen que hi ha més organització interna de la que pot semblar a simple vista i, encara que no hi ha líders identificats ni visibles, barallen la hipòtesi que sí que hi ha caps pensants, impulsors i caps destacats, encarregats de mobilitzar la massa.
A per als intermediaris
Arribar fins als líders es presenta complicat, per això l'aposta dels investigadors dels diferents cossos policials és atacar els "nusos intermedis". És a dir, identificar aquells perfils que fan de nexe entre els que dirigeixen i els que executen.
Diversos joves a l'interior d'una botiga d'informàtica vandalitzada durant els incidents d'aquest dissabte, 24 d'octubre, a Barcelona
Tot i que per qüestions de seguretat és poca la informació que ha transcendit sobre aquests intermediaris, les fonts consultades apunten que serien els encarregats de crear els grups i canals de difusió, d'organitzar els joves en petits grupuscles i 'marejar la perdiu' a les xarxes socials amb convocatòries fantasma com les de Granollers, Girona o plaça Espanya.
En aquest sentit, fonts de l'entorn judicial han confirmat a Crónica Global una sèrie de trobades per coordinar la investigació amb Fiscalia, judicatura i els diferents cossos policials.
L'objectiu, diuen, és poder treballar en la mateixa direcció, unir forces i intentar frenar l'auge del que ja es coneix com el "fenomen Blocus" abans que es materialitzin noves convocatòries, com la prevista per al pròxim dissabte 31 d'octubre.
Estructura ben diferenciada
En aquest sentit, la investigació de l'empresa d'intel·ligència estratègica Golden Owl apunta a una estructura amb desenes de perfils amb funcions diferenciades: des de la captació fins a la coordinació de les convocatòries, donar consells sobre com vestir o multiplicar el seu abast a les xarxes socials.
La primera capa és la de captació, principalment a través de TikTok i Instagram. La companyia ha identificat comptes que difonen convocatòries públiques, cartells i codis QR, a més de circuits de missatges privats que permeten derivar els interessats cap a altres espais d'organització.
Informació del grup de Telegram 'Blocus-BCN 31OCT'
El segon nivell correspon a la coordinació. Segons l'anàlisi, en grups tancats de Telegram i WhatsApp es concreten qüestions com la vestimenta, les tàctiques, els objectius i els horaris.
Entre els espais identificats figura el grup de Telegram "BLOCUS-BCN 31OCT", que comptava amb 1.376 membres en el moment de l'estudi, a més de grups de WhatsApp de Barcelona i Madrid amb uns 700 integrants cadascun.
Enfocats en la viralitat
La tercera capa és la d'amplificació: perfils pensats per difondre vídeos virals dels aldarulls i reenviar continguts de les convocatòries, donant un abast massiu a organitzadors amb comunitats molt més petites.
Alguns dels creadors identificats superen els 300.000 i fins i tot els 800.000 seguidors, encara que aquesta difusió no acredita per si sola que participin en l'organització.
No van donar credibilitat
Després de conèixer tota aquesta estructura, ja s'ha reconegut que el dispositiu del passat dissabte, 24 d'octubre, no va estar ben dimensionat perquè "no van donar credibilitat" a una convocatòria tan ambigua, difusa i allunyada del convencional.
Tot i que els serveis d'informació dels Mossos d'Esquadra coneixien la crida que els grups de Telegram i WhatsApp van fer des de dies abans, les fonts policials consultades admeten que "no esperàvem aquesta resposta tan violenta".
Joves destrossen el mobiliari urbà al centre de Barcelona aquest dissabte, 24 d'octubre
Com a conseqüència, ara els Mossos s'abstenen d'infravalorar qualsevol convocatòria similar. I, a la vista dels resultats de dissabte, reconeixen la "dificultat d'anticipar" exactament quantes persones assistiran als nous crides violentes.
Noves convocatòries
En aquest sentit, l'anàlisi situa els riscos més immediats a Barcelona i Madrid el pròxim 31 d'octubre, amb crides que ja inclouen horaris i punts de trobada.
També recull convocatòries vinculades a Algesires, una altra a Terrassa per al 2 de novembre i una campanya d'abast nacional que anuncia accions a 12 ciutats per al 30 de novembre, just després de les eleccions.
Aquestes dates apunten a un intent de mantenir la mobilització durant les pròximes setmanes, encara que l'existència de les crides no permet anticipar quantes persones hi assistiran ni si desembocaran en nous aldarulls.