L'any 2021, la tercera generació al capdavant de Teixits Torné, una empresa familiar dedicada a la fabricació de teixits industrials a Sant Feliu Sasserra (Bages), va decidir fer front a les dificultats del sector creant una nova empresa del grup: Torné Tèxtil.
Des d'aquell moment, Torné Tèxtil passaria a gestionar les línies de treball de moda, principalment la confecció d'entreteles, una capa de tela addicional que es col·loca a l'interior de les peces per donar-los més cos, fermesa i estructura.
Va ser aleshores quan van començar a ser conscients de la gran quantitat de retalls de teixit que s'acumulaven. Torné va començar a interessar-se pel món del reciclatge tèxtil, les trituradores i les filatures, i a plantejar-se si aquells residus podien tenir una segona vida en forma de nous teixits per a empreses de moda. “Em vaig ficar en el món de les trituradores, les filatures... i ens vam adonar que sí que era possible”, explica Eli Torné, directora de Màrqueting i Vendes de l'empresa.
Teles elaborades a partir del reciclatge de teixits
L'experiència de Teixits Torné en reciclatge, principalment de teixits de cotó i polièster, va ser el que va cridar l'atenció del Clúster Català de la Moda (MODACC), que el 2025 acabava de concloure CIRCULARWOOL, un projecte que havia aconseguit obtenir fil amb un alt contingut de llana procedent de residus tèxtils postconsum.
Millorar les propietats
Les primeres proves es van fer en gènere de punt i van demostrar que el material tenia potencial, però també alguns problemes relacionats amb la suavitat, el confort i la durabilitat. Calia, per tant, una segona fase que investigués com es comportaven aquests fils en teixits de calada i experimentés amb diferents acabats per millorar les seves propietats.
“La nostra experiència en reciclatge amb teixits de polièster i cotó era molt útil per a aquesta segona fase del projecte”, explica Torné.
La roba rebutjada
Aquest segon projecte, impulsat per MODACC i subvencionat per l'Agència de Residus de Catalunya, té com a objectiu “tornar a posar en la roda comercial la roba de llana rebutjada”, explica Anna Armentano, professora i investigadora de l'Escola Superior de Disseny (ESDi), que també participa en la iniciativa.
L'equip d'investigació i disseny del centre participarà en la conceptualització i creació de peces i objectes tèxtils demostratius, implicant alumnat i professorat especialitzat, mentre Teixits Torné aportarà la seva experiència industrial en tissatge i desenvolupament de teixits reciclats.
Jersei
El repte de la creativitat
Al llarg del projecte es desenvoluparan fins a 20 prototips de teixit i s'assajaran tractaments orientats a millorar aspectes com la suavitat, l'estabilitat dimensional, la resistència al pilling —la formació de boletes—, la solidesa del color i la durabilitat durant l'ús i els rentats. L'objectiu final serà validar els nous materials amb almenys cinc empreses de moda.
“Amb les mostres que ens dona l'Eli ens trobem dificultats tècniques, però això no ha de ser un obstacle per a la creativitat”, diu Armentano. “El nostre repte és fer-les més atractives i portables”, insisteix.
Com arribar al mercat
El que el projecte encara no aborda és com rebrà el mercat aquestes peces realitzades amb teixits de llana reciclada. “Encara falta molt perquè el consumidor ho valori. El cotó i la viscosa són materials més agraïts”, reconeix Torné.
A això s'hi afegeix el preu. Reciclar un teixit implica un sobrecost i no és el mateix treballar amb residus preconsum —les restes generades durant la fabricació— que amb roba que ja ha estat utilitzada. En aquest darrer cas, abans de triturar el teixit cal classificar les peces i retirar etiquetes, botons, cremalleres i altres elements, una feina manual que encarirà encara més el procés.
“Les marques no sempre estan disposades a assumir aquest sobrecost”, alerta Torné. “Serà un procés lent i gradual, com tots els canvis culturals”.
Un problema en tones
Les xifres de l'Agència Catalana de Residus permeten fer-se una idea de la dimensió del problema. A Catalunya es generen al voltant de 158.000 tones de residus tèxtils a l'any, uns 19,7 quilos per habitant. Tanmateix, només uns 2,7 quilos per persona es recullen de manera selectiva.
Des del gener de 2025, seguint la normativa europea, els municipis estan obligats a disposar de sistemes de recollida separada de residus tèxtils. Tanmateix, per a bona part dels consumidors encara no resulta evident què fer amb una peça vella que ja no vol a casa seva.
Els coneguts contenidors de roba s'han associat tradicionalment a la donació i la reutilització, mentre que convertir un jersei o uns pantalons usats en matèria primera per fabricar un nou teixit continua sent molt menys habitual.
“En el futur hi haurà un altre tipus de públic més sensible que començarà a valorar una producció més respectuosa amb el medi ambient”, sosté Armentano. També creu necessari acabar amb alguns prejudicis. “La gent creu que pel fet de ser reciclat és de mala qualitat, i això no és cert”.
Una oportunitat per a la indústria tèxtil
Per a Armentano, aquest tipus d'innovació pot suposar a més una oportunitat per a la indústria tèxtil catalana, en un moment en què part del know-how acumulat durant dècades s'està perdent amb la desaparició d'empreses.
Per tant, demostrar que és tècnicament possible convertir la roba rebutjada en nous teixits no és suficient. També serà necessari que les empreses vulguin utilitzar-los i que el consumidor estigui disposat a comprar-los.
“L'objectiu és demostrar al sector de la moda catalana que això és possible, que les grans marques vegin que és factible”, conclou Armentano. I per això, sosté, el canvi no pot recaure únicament en el consumidor: “Ha de ser el món de la moda qui canviï el xip. Cal canviar el paradigma”.